Mir: «El meu principal rival pel títol és la Covid»

La veritat és que és impossible ser més sincer que el mallorquí Joan Mir. Quan li preguntes qui és el seu rival més seriós, perillós, de cara a la lluita pel títol mundial de MotoGP, el mallorquí no té dubtes: «Abans que Fabio Quartararo, Maverick Viñales, Franco Morbidelli, Andrea Dovizioso i el meu company, Àlex Rins, temo la Covid-19 perquè, malgrat que tots mirem de complir, de cuidar-nos, de no sortir ni fer bogeries, res està controlat i ens podem contagiar i tot se’n pot anar en orris. Jo, la veritat, he de reconèixer que estic acollonit. El risc de perdre la possibilitat de ser campió per contagiar-me em té molt inquiet i preocupat; però, bé, seguirem amb molt de compte i que no ens passi res a ningú del pàdoc. Sí, el meu principal rival de cara al títol és la Covid, no hi ha dubte. I ho diré, tot i que no ho hauria de dir: estic acollonit».

Si algú pot somiar, bé, val, sí, és veritat, en aquest boig i esbojarrat Mundial exprés de MotoGP, tothom pot somiar, des dels vuit guanyadors que hi ha hagut, nou és el rècord del 2016 (Quartararo –dos triomfs a Jerez–, Dovizioso, Viñales, Rins, Morbidelli –dues victòries, San Marino i Terol–, Brad Binder, Danilo Petrucci i Miguel Oliveira) fins als 15 pilots que han pujat, almenys una vegada, al podi, aquest és, sens dubte, Joan Mir (Suzuki).

Sis podis en vuit carreres

No deixa de ser curiós, simptomàtic d’aquesta bogeria que circula a 350 quilòmetres per hora, que Mir, el líder, ja destacat després del seu sisè podi en els últims vuit grans premis, sigui un dels pocs favorits (també hi ha Jack Miller, Pol Espargaró, Takaaki Nakagami, que va caure diumenge quan era clar favorit, i Àlex Márquez) que no ha aconseguit encara cap victòria aquest any. I, és clar, són molts ja els que recorden que Emilio Alzamora va ser campió del món de 125cc sense guanyar un sol gran premi, el 1999, el mateix any que Àlex Crivillé (Honda) va obrir el compte de títols de la categoria reina per a Espanya. «Sens dubte, jo vull ser campió guanyant, però...», somriu Mir.

«Insisteixo, per descomptat que firmaria ser campió sense guanyar, però vull guanyar. No sé si l’Emilio [Alzamora] era el que més podis havia guanyat aquell any i en aquell Mundial, però si puc escollir, prefereixo ser-ho guanyant una, dues o les tres carreres que queden. És difícil, però lluitaré per aconseguir-ho. Això sí, en les tres últimes cites no penso fer bogeries per guanyar un gran premi, ja que abans que la victòria hi ha el títol. Sí, és clar, per mi i per Suzuki. I vull dir una altra cosa: vull conèixer el xulo que riu del fet que jo, o qualsevol altre company, siguem campions sense guanyar una carrera...i es qüestioni aquesta conquesta».

I és que Mir, que pilota, junt amb Rins, la moto que, diuen, és perfecta, quant a equilibri de xassís, motor, potència, estabilitat, equilibri, adherència, pas per revolt i, sobretot, escassíssim desgast dels pneumàtics, porta una ratxa tan, tan, regular que, sens dubte, pot assolir la corona i heretar el tron del gran Marc Márquez (Honda), sense guanyar. «Estic atònit després de sentir que el Maverick [Viñales] diu que la Suzuki està a un altre nivell, quan tots crèiem que aquesta moto era la Yamaha. Però, bé, estic molt content de pilotar una moto així».

Mir ha tingut el podi a tocar en diverses carreres, però, com els grandiosos campions (això, diu, és una de les coses que admira de MM93, que, quan no guanya, és segon i/o tercer), sempre ha sumat punts. El mallorquí de Suzuki ha sigut, en les últimes vuit carreres, tres vegades segon (Àustria, l’Emília-Romanya i Barcelona) i tres vegades tercer (San Marino, Aragó i Terol) i pensa seguir per aquest camí. «La idea és repetir la tàctica en els tres grans premis que queden: res de pensar en el títol, treballar dur divendres i dissabte, intentar fet una bona ‘quali’ i, en carrera, anar a buscar el podi. I, si la victòria es posa a tir, intentar-ho».

Del 12è lloc al 3r

Mir reconeix que ahir ho va tenir molt complicat. «He de ser, com sempre, molt sincer. El problema no va ser només sortir des de tan enrere, al lloc 12è, no, no, que va, que va, això seria molt fàcil de dir i una explicació massa senzilla. El problema va ser que, en el trajecte, en les primeres voltes, cap al cap del pilot, que es va estirar moltíssim de seguida perquè Morbidelli va imprimir un ritme molt viu des que es va apagar el semàfor, vaig gastar molt les rodes, especialment a l’avançar Johann Zarco, que es defensa molt bé».

Després, segons va explicar Mir, tenia la velocitat, però no era gaire més elevada que els del davant. Era igual i, sí, vaig ser allà, però ja no podia atrapar-los per intentar millorar el bronze». És evident, i així ho va reconèixer Mir: «Abans de sortir, tot i que no m’espantava arrencar des de la quarta fila, ¡vaja, que no era un drama, l’Álex [Rins], havia guanyat, el diumenge anterior, sortint l’11è!, hauria firmat, encantat, el podi, així que aquests 16 punts tenen gust de glòria. Sí, sí, aquest podi és com una victòria...però he de guanyar. Sí, he de guanyar».

I, sí, Mir no pensa en el títol tot i que corre com un campió, candidat, favorit. «Tothom sap que, en aquest Mundial, en què les caigudes estan a l’ordre del dia, fixa’t Takaaki [Nakagami, ‘poleman’ i gran favorit ahir, a Motorland], que va caure en la primera volta, és molt important no fer zeros, vital. 14 punts, els que tinc d’avantatge respecte a al Fabio [Quartararo] ja és una bona renda, curiosa, però fins que no arribes, almenys, als 25, cosa que significa una victòria, no pots estar tranquil. Per això les dues carreres de València són vitals, ja que l’avantatge amb què sortim del segon GP de Xest serà importantíssim».

Els ‘magnífics’ que s’allunyen

A Mir no li fa por, sí respecte, cap dels seus perseguidors. És evident que el triple subcampió italià, Andrea Dovizioso (Ducati), està ja a 28 punts i que Franco Morbidelli (Yamaha), guanyador ahir, als 25 que demana el mallorquí, però ‘MVK’, a qui no li continuen sortint les coses bé en carrera, segueix 19 punts i ‘el Diable’, molt, molt, irregular i, moltes vegades, sense explicacions convincents als seus alts i baixos, és segon, a 14 punts. «Amb aquestes diferències, un mal dia, una badada, una mala elecció de pneumàtics, una precipitació, un voler guanyar quan vols més del que pots, et pot espatllar la tasca en un Mundial que, de veritat, si aconseguim acabar-lo serà un autèntic miracle».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Aquesta és una altra, Mir va reconèixer, amb raó, dijous passat, en la roda de premsa oficial del Gran Premi de Terol, que tenia molta por, bona, respecte, preocupació, a la pandèmia que ha tornat a aparèixer, de manera violenta i dura, a Espanya. «Jo continuo fent bondat, però començo a pensar, com diu el ‘Dovi’, que ja res o, almenys, no tot depèn de tu i que, realment, ningú, ningú, té controlada la situació. Seria una autèntica pena, no ja per mi o pel títol, sinó pel motociclisme, l’espectacle que estem donant i, sobretot, el gran esforç que està fent Dorna, els promotors, els amos dels circuits, les escuderies, els pilots, els mitjans de comunicació, especialment, la televisió per fer disfrutar la nostra afició, que no poguéssim acabar el campionat per algun problema gros provocat per la Covid-19».

Res d’ordres d’equip

Hi ha una cosa, insisteixo, molt característica de Mir: la seva enorme sinceritat. El mallorquí de Suzuki, quan li pregunten si espera ‘feina d’equip’ al si de l’equip blau en les pròximes i últimes tres carreres, s’hi mostra molt contrari. «Jo, com sempre, em poso a la pell de l’altre, penso que, si fos l’Àlex, no m’agradaria que el meu equip imposés ordres, quan l’Àlex encara té possibilitats de ser campió. Ara bé, que, possiblement, en un moment o un altre, n’haurem de parlar, doncs el que potser no té sentit és que Suzuki faci 20 anys que no és campió i perdem aquesta possibilitat per no ajudar-nos. Però, insisteixo, aquesta situació l’hem de plantejar quan l’Àlex estigui a 24 o 25 punts. I això no passarà fins que acabem les dues carreres de València, que, sens dubte, seran decisives».