Rossi homenatja la filla que espera a San Marino

Deia el gran, l’immens, el tremend, l’inigualable Enzo Ferrari, el déu de la velocitat, el mite d’Itàlia, la persona, el símbol, la marca, la indústria que millor i més representa les carreres, que «un pilot perd un segon per volta amb cada fill que té».

El mateix dia que Valentino Rossi, de 42 anys i posseïdor de nou títols del món, celebrava el 25è aniversari del primer gran premi que va guanyar en el Mundial de velocitat (Brno, 18 d’agost de 1996) va anunciar que la seva companya, la model Francesca Sofía Novello, esperava una nena. I ho va fer, és clar, de la manera més mediàtica que hi ha, al seu Twitter, vestit de ‘Doctor’ i acariciant amb un estetoscopi el melic de la futura mare.

Perdre més d’un segon

És possible, és clar que sí, qualsevol s’oposa al judici d’un savi com ell, que el senyor Enzo tingués raó, però no hi ha dubte que el més gran, Valentino Rossi, ja fa molt, molt temps que va perdre el segon per volta (o més) que el separa dels millors o, almenys, dels més ràpids. I ho va fer, no només perquè es va fer gran o, contràriament al que afirma, va perdre la motivació i la passió, sinó perquè van aparèixer uns joves, com ho era ell el 1996, liderats pel català Marc Márquez, que li van fer viure la realitat.

Rossi ha protestat molt, ha donat moltes explicacions, massa excuses, però la veritat és que porta 12 anys perseguint el 10è títol, més de tres anys sense guanyar i més d’una temporada sense pujar al podi. Tothom entén que s’havia d’haver jubilat al final del 2019 i tothom al pàdoc (i així l’hi han fet saber) no només ha elogiat la seva premiada carrera sinó que hagi de ser pare.

Penúltim de la graella

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Ara comença l’autèntic comiat de Valentino Rossi, a San Marino, al circuit Marco Simoncelli, a 15 quilòmetres de Tavullia, casa seva, el seu bressol, la seva escola, davant milers i milers de fidels grocs. Poc importa que demà, a les 14.00 hores, sigui el penúltim de la graella de MotoGP, a gairebé dos segons del seu compatriota i alumne destacat ‘Pecco’ Bagnaia, que va aconseguir la ‘pole’. Ja ningú pensa en això quan mira i veu córrer ‘Vale’.

Com passa sempre que visita Misano des de fa dècades, sí, sí, perquè aquesta és la temporada número 26 de Rossi, estrena un casc per córrer. L’any passat, quan ja tothom deia que no tenia sentit (ni forces) per lluitar amb els millors, el ‘Doctor’ va fer que el seu dissenyador, Aldo Drudi, li pintés una viagra. Aquest cop, la tribu de Rossi ha volgut homenatjar la nena que vindrà i el casc de ‘Vale’ representa un regal, embolicat amb un immens llaç rosa i un parell de línies d’una cançó de Lucio Battisti, que es titula ‘Con il nastro rosa’, que diu, més o menys, «qui sap qui ets; qui sap què seràs; ho descobrirem només vivint».