Pedro Acosta revoluciona el Mundial amb el seu títol de Moto3

Acosta, que va reconèixer no fa gaire en un ampli reportatge elaborat per DAZN que «aquí ningú t’ensenya a perdre», va ser considerat des de la seva arribada (2n a Qatar, en el GP del seu debut mundialista i victòria en la segona cita de Doha) el nou ‘nen prodigi’ del motociclisme mundial, molt per sobre de tots els alumnes de l’Acadèmia VR46 de Valentino Rossi. Tan atrevit per declarar, el dissabte de Jerez, quan arrencava al lloc 13è de la graella: «¿Difícil, avançar?, surto el 13 i hi ha 13 revolts, a un pilot per revolt ¡ja està!» No va ser així, no, no va trigar 13 revolts a posar-se primer, però sí només 8 voltes de les 22 de què constava la carrera.

Acosta, conegut com el ‘Tauró de Mazarrón’, sobrenom que deu al seu pare i al seu avi, pescadors en aquest port murcià («se li havia de posar un sobrenom que sorgís del mar, com nosaltres, i havia de ser una cosa potent, veloç, agressiva, ‘tauró’ està bé, amb les seves preses d’aire i ulls de velocitat», explica el pare), ha sigut, amb molta diferència, el més llest del campionat, primer guanyant, arrasant (victòries inicials a Doha, Portugal i Jerez) i, després, dosificant-se, controlant, calculant, guanyant a Alemanya i Estíria i vigilant Sergio García Dols i, finalment, l’italià Dennis Foggia.

«Les motos no li agradaven gens, però, seguint al seu pare, gran aficionat i, a més, motard practicant, fins i tot en circuits, li van acabar encantant», afirma la seva mare, Mercedes Sánchez. «Jo, quan això ja anava de debò, ho vaig deixar tot i el vaig seguir, ja que el seu pare es passa el dia al mar». «Només puc dir una cosa i donar un consell als pares amb fills que volen córrer: que no pensin que només arribar a una de les moltes escoles que hi ha a Espanya ja és campió o ja és al Mundial. Això és molt dur, i si no hagués sigut per l’ajuda de molta gent, el meu Pedro no hi hauria arribat», diu el pare, Acosta.

«Al principi, el nen era molt dolent, molt dolent, però veloç ho era molt», afirma Paco Marmol, el seu entrenador, el seu segon pare i la persona que, des de fa uns anys, no se separa del nou i flamant campió. «Jo vaig estar a punt de llançar la tovallola amb ell perquè, malgrat els consells que li donaves, ell feia el que li donava la gana i, és clar, gairebé sempre acabava a terra, fins que li vaig dir ‘ja n’hi ha prou, o em fas cas o et trec de l’escola’. I tot va començar a sortir rodó. És com si fos fill meu», diu Marmol, que elogia l’enlairament d’Acosta en la Red Bull Rookies Cup.

«Jo només puc dir», afirma Juande Marmol, germà del Paco i preparador físic del campió, «que és el súmmum de la disciplina i entrega. Ho fa tot, tot, a la perfecció. És més, si després de 50 exercicis, li dius ‘vinga, 50 més’, el paio no ho dubta i s’hi posa, fins que li dius ‘¡que és broma, home!’. A ningú li ha estranyat que arrasi en el Mundial, de veritat».

Quan el pare i la mare Acosta Sánchez no podien invertir més en el seu nen «ja que la cosa anava pujant i la nostra economia ja no donava per a més», van aparèixer ajudes de tot el poble i, molt especialment, de la Cofradia de Pescadors de Mazarrón. «Aquí tothom ha ajudat el Pedro en el que fos i com poguéssim, perquè per a nosaltres quan el Pedro corre, corre tot Mazarrón, tots els pescadors, tota la confraria, darrere seu. Tots anem pujats a la seva moto i pugem al podi amb ell, així que, ara, tots som campions», diu orgullosa Isabel López Sánchez, secretària de la confraria. No cal dir que el primer patrocinador de Pedro Acosta va ser ‘Peretujo’, que és com es diu el barco del pare i com es deia el barco de l’avi.

No cal dir que fa temps que Acosta té el seu club de fans al restaurant Siena, de Mazarrón. Allà hi ha la seva primera moto, la seva primera granota i el seu primer casc. «Aquí hem fet de tot, des de festes fins a sortejos per recaptar fons i ajudar-lo a continuar creixent», afirma José Martínez, l’ànima del club. «Aquí ens reunim i, de vegades, fins i tot fiquem les nostres motos en marxa per celebrar, amb fum, les seves victòries».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

«Aquí tothom ha posat el seu gra de sorra perquè Pedro anés cap amunt, perquè tots vèiem que el noiet era atrevit i tenia molt talent per córrer», diu Francisco Bernal, Director Esportiu del Circuit de Cartagena, l’autèntica casa d’Acosta. «Aquí, quan plovia, s’obria el circuit perquè el Pedro aprengués a córrer en aigua; aquí, quan es feia de nit, posàvem els nostres cotxes i amb la llum dels fars, ell continuava fent voltes. Aquí no li ha faltat de res al noi, per això, ara, celebrem que nosaltres també som campions».

Acosta, que fa ja un munt de setmanes que té firmat un contracte, se suposa que de llarga durada amb KTM per córrer a Moto2 l’any que ve («aquí ja no hi ha res més per aprendre», va afirmar en el seu moment amb la xarlataneria, simpàtica i inofensiva, que lluu el murcià) i sens dubte, fer el salt a MotoGP al més aviat possible, ha conquistat el seu primer títol amb el guiatge, i no és casualitat, per descomptat, del geni finlandès Aki Ajo, el mateix que va llançar a l’estrellat el català Marc Márquez, quan va conquistar, el 2010, el ceptre de 125cc. «L’Aki és el meu àngel de la guarda, sempre hi és, sempre que el necessites té el consell perfecte per a tu, fora i dins de la pista, aquest títol és molt seu, sens dubte», diu el Tauró de Mazarrón.