MOTOCICLISME

‘Pecco’ Bagnaia aconsegueix per fi la primera victòria de l’any

  • El subcampió del món, líder de Ducati, remunta un inici horrible en el Mundial-2022 amb el seu triomf a Jerez

  • El segon lloc de Quartararo reforça el seu liderat, Aleix Espargaró ha quedat tercer i Marc Márquez comença la remuntada amb un brillantíssim quart lloc

‘Pecco’ Bagnaia aconsegueix per fi la primera victòria de l’any

JORGE GUERRERO/AFP

3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Els pronosticadors no es van equivocar. Els fulls de temps dels dos dies d’entrenament del cap de setmana, preciós i assolellat, al circuit de Jerez, no mentien. En efecte, tant el francès Fabio Quartararo (Yamaha), actual campió del món i vencedor a Portimao (Portugal), com el subcampió italià ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati), amb un inici horrible aquesta temporada, tenien millor ritme que tots els altres i se’n van anar, es van escapar, davant la presència de 58.132 espectadors apassionats, que van començar a omplir les grades a les sis del matí.

Bagnaia va resistir l’assetjament final del ‘Diablo’ i va guanyar el seu primer GP del 2022, Aleix Espargaró aconsegueix el seu segon podi consecutiu amb Aprilia ¡no s’havia vist mai! i Marc Márquez (Honda) demostra que va fort amb un quart lloc prodigiós.

El tercer lloc del podi, que en un campionat tan disputat, tan incert (cinc vencedors en sis carreres), té moltíssim valor (16 preciosos punts), va estar sempre en mans de Jack Miller (Ducati), Marc Márquez (Honda), que va fer una bona sortida, i el veterà Aleix Espargaró (Aprilia), l’any de la seva resurrecció, en la temporada en què desitja i aconsegueix lluitar pel títol, sobretot després d’aconseguir la seva primera victòria en el Mundial i la primera per a Aprilia en MotoGP, a l’Argentina.

Traçat recargolat

En un traçat molt revirat, recargolat, complicat, amb una sola recta, que tampoc és de les més llargues del Mundial, les possibilitats d’avançament són mínimes, escasses, gairebé no existeixen, i, per això, en la baralla per la victòria i la plata entre Bagnaia i Quartararo amb prou feines hi va haver interès, mentre que en la lluita pel bronze Miller, Márquez i el més gran dels Espargaró van haver d’esperar a les últimes voltes per animar-se a intentar-ho. Va ser, sí, un gran premi en fila, del primer a l’últim, sempre girant, tots, en 1.38 mitjans i alts.

I sí, en efecte, mentre les dues primeres places van quedar igual des del primer revolt, Bagnaia-Quartararo, la baralla pel bronze va ser preciosa, amb dos avançaments brutals, de Márquez a Miller i d’Aleix a Márquez, que va tornar a protagonitzar una ‘salvada’, just en el moment de perdre el podi, a l’aixecar la moto amb el colze esquerre ¡quan ja era a terra!

El que deixa clar aquesta sisena carrera de l’any és que, mentre Marc Márquez treballa com un boig per convertir la seva Honda RC213V en una moto guanyadora i Aleix Espargaró continua somiant el seu any celestial (ja és segon a 7 punts de Quartararo), els dos grans candidats al títol, digui el que digui la general del Mundial, són Quartararo i Bagnaia, campió i subcampió, que avui han deixat a més de 7 segons la resta, quan encara falten 15 grans premis, 375 punts en joc.

«La veritat és que ha sigut un dels dies més feliços de la meva vida esportiva», va comentar Bagnaia al baixar del podi, «ja que hem tingut un inici de temporada molt complicat, inclosos els entrenaments hivernals, però ja hem tornat i la veritat és que aquest circuit no era gaire bo per a nosaltres, l’any passat no vam poder amb Fabio (Quartararo) i aquesta vegada l’hem pogut guanyar. En aquest sentit, tot pot canviar després d’aquesta primera victòria, ja que encara queda molt, molt».

«Sabia que o superava ‘Pecco’ (Bagnaia) en la primera volta o seria molt, molt, difícil superar-lo», va explicar Quartararo al final de la carrera. «I així ha sigut, ‘Pecco’ ha sortit de meravella i ja no he tingut cap opció, ja que el meu pneumàtic davanter s’ha sobreescalfat moltíssim i, per tant, aquests 20 punts són boníssims per poder augmentar, lleugerament, l’avantatge sobre els meus perseguidors en el Mundial. Queda molt, sí, però un podi aquest any és boníssim».

«Podia haver aspirat al podi sense tant sofriment, ja que tenia més ritme i fins i tot més velocitat que Marc (Márquez) i Jack (Miller), però ells feien ziga-zagues en la recta i era impossible superar-los i, a l’arribar als revolts, Marc frenava molt bé, així que vaig decidir esperar que badessin tots dos, i quan va passar vaig poder esprémer el meu millor ritme i distanciar-me’n lleugerament. Soc molt feliç, molt, per mi, pels meus i per Aprilia», va assenyalar Aleix Espargaró al final del gran premi.

Mundial de MotoGP: 1. Fabio Quartararo (França), 89 punts; 2. Aleix Espargaró (Espanya), 82; 3. Enea Bastianini (Itàlia), 69; 4. Àlex Rins (Espanya), 69 i 9. Marc Márquez (Espanya), 44.

Notícies relacionades

AIXÍ LI HEM EXPLICAT EN DIRECTE 

.