Bagnaia guanya el dia que Espargaró es converteix en heroi

Bagnaia, inquiet

Assen, la ‘catedral’, mai decep. La carrera d’avui, cert, l’ha guanyat Bagnaia demostrant que, al marge dels errors comesos fins a arribar als Països Baixos, és un dels més forts de tots. «M’ha semblat una carrera interminable, en el tercer gir ja creia que no acabaria guanyant. Però, sí, aquesta victòria, abans d’anar-nos-en de vacances, era molt necessària per tornar a creure i ni tan sols l’aparició de les primeres gotes m’han fet dubtar. Insisteixo, encara hi som a temps».

Això és el que va passar a davant. Bagnaia va dominar i va retallar 25 punts a Quartararo. Més, ha pujat al podi acompanyat del seu compatriota i amic, Marco Bezzecchi, un dels fills de Valentino Rossi, que va provocar l’eufòria en els seguidors groc que hi havia a la grada. I més, molt més, un ressuscitat (ja ho estava anunciant en les últimes carreres), Maverick Viñales (Aprilia) ha tornat al podi, demostrant que, en efecte, els anuncis que havia estat fent que «estic tornant i Aprilia creu en mi» eren totalment certs. Viñales ha tornat i no pensa marxar «ja que tinc ja una Aprilia fantàstica».

El millor Aleix

Però el gran, el tremend, l’immens, l’inaudit el va protagonitzar, com fins ara en aquest Mundial, el veterà català Aleix Espargaró (Aprilia), que estava per guanyar la carrera, sí, sí, per derrotar, fins i tot, Bagnaia (tots els seus cronos van ser els millors, sempre a prop del rècord d’Assen), però va ser atacat pel seu amic Quartararo i, en la sisena volta, va travessar la meta al lloc 15è de la carrera.

A partir d’aquell moment, el més gran dels Espargaró va anar recuperant terreny ‘a l’estil Marc Márquez’, rodant en temps millors que els del capdavant, que els que feia Bagnaia, i, al final, en el penúltim revolt d’accés a meta d’Assen, el lloc on s’han produït els avançaments més increïbles de la història del motociclisme, Aleix va posar, com ganivet en mantega, la seva moto dins del revolt entre la KTM de Brad Binder i la Ducati de Jack Miller, aconseguint, de manera apoteòsica, el quart lloc i anar-se’n de vacances a tan sols 21 punts del seu amic Quartararo.

Aleix, molt orgullós

«Era el somni, anar-se’n de vacances a menys d’una victòria (25 punts) de Fabio i ens n’anem a la platja estant a només 21 punts», va dir Aleix Espargaró, que va reconèixer a Quartararo, quan el ‘Diablo’ va anar a demanar-li perdó al seu ‘box’ que no «t’he vist posar-te en el revolt perquè, si t’hagués vist, hauria pogut aixecar la moto, tallar i, potser no hauríem caigut». «Que va, que va, Aleix, la culpa ha sigut totalment meva, perdona’m, ja que t’he arruïnat la carrera. Estaves per guanyar», va insistir Fabio.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Aleix Espargaró estava «totalment convençut que guanyaria i amb facilitat, ja que, en la segona volta, abans que Fabio em tragués de la pista, sabia que posseïa la millor moto i que estava per guanyar, la notava meva, la notava única i el meu pilotatge fluïa sense problemes i era molt ràpid, molt». Aleix va comentar que «pensava que guanyaria i Fabio acabaria segon, cosa que només em permetria restar-li 5 punts i, vaja, ara resulta que amb l’abandonament de Fabio i el meu quart lloc, li he tret 13 punts. Però sí, estava per guanyar però, bé, ens n’anem de vacances a menys d’una victòria (25 punts), ja que ja estem a 21».

Mundial de MotoGP: 1. Fabio Quartararo (França), 172 punts; 2. Aleix Espargaró (Espanya), 151; 3. Johann Zarco (França), 114; 4. ‘Pecco’ Bagnaia (Itàlia), 106 i 5. Enea Bastianini (Italia), 105.