Márquez «¿Que com es canvia de mentalitat? Trencant-te tres ossos i uns lligaments en sis carreres»

Estava somrient, no dic que feliç, ja que sap que això, ser 12è, entrar en els punts (15 primers), no és, ni ha sigut mai l’objectiu d’Honda i Marc Márquez Alentà, vuit vegades campió del món de motociclisme. Estava tan relaxat que fins i tot va permetre dues o tres preguntes més de l’autoritzat en la tarda/nit de diumenge de Spielberg. «Vinga, va, que hem puntuat, dues o tres preguntes més, vinga, sí».

Massa caigudes

La primera qüestió que va respondre sense dubtar ni un segon i amb enorme rapidesa va ser ¿com canvia un de mentalitat, de ser tremendament agressiu a ser més cautelós en la seva manera de pilotar? «Doncs molt fàcilment, més del que et penses: trencant-te tres ossos i uns lligaments en les sis primeres carreres de la temporada. Quan després de tot això arriba el mes de descans, penses, calmat, en fred, alguna cosa no hem fet bé en aquesta arrencada de temporada».

¿Què va ser?, també molt senzill d’explicar per part del líder de l’equip Repsol Honda. «¿Què no vam fer bé?, afrontar les carreres pensant que sí que es podia lluitar per estar davant i mantenir la vella idea, la idea de sempre, de tota la meva carrera, d’atacar, atacar, atacar, creient que la moto que teníem, que tenim, ens permetia lluitar per ser davant. I no, amb aquesta moto no es pot lluitar pels 10 primers llocs. I va passar el que va passar, no només a mi, sinó a tots els pilots d’Honda. Caiguda, caiguda, caiguda, lesió, lesió, lesió, fractura, fractura, fractura i així és impossible agafar confiança, agafar físic. Insisteixo, la mentalitat l’he canviat a base de lesions».

Márquez creu que l’evolució de les motos, la tecnologia, l’aerodinàmica, tot el que les ha convertit en motos molt, molt, diferents de les de fa 11 anys quan va debutar i va arrasar en MotoGP, ha anat en contra seu fent que el pilotatge ja no sigui tan decisiu com abans. «Com més tecnologia i innovació poses a la moto, al voltant seu, al motor, en l’electrònica, en ajudes al pilotatge, més depens de la moto. Les motos de fa alguns anys eren senzillíssimes i el pilot era decisiu».

Bagnaia, al cim

MM93 reconeix que no li queda més remei que abaixar el cap, continuar treballant molt amb el seu equip i els japonesos d’Honda, tot i que comença a no esperar gran cosa d’ells, i, sobretot, comparar-se amb les altres Honda «quan, la veritat, mai ha sigut el meu objectiu, ja que el meu pensament estava sempre a les motos de davant, però, ara, si em fixo en els que van davant em poso nerviós i perdo els papers».

Quan li dius que el domini que està exercint l’italià ‘Pecco’Bagnaia i la seva fabulosa Ducati‘Desmosedici’ en aquest Mundial 2023 recorda els campionats que ell va dominar, Márquez considera que sap perfectament el que està sentint ‘Pecco’ sobre la moto. «Sé, perfectament, com se sent ara Bagnaia sobre la moto. Té una confiança cega, una tremenda fe en la seva moto, va perfecte i només ha de fer petits retocs i, quan els fa, sempre encerta».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

El ‘nen de Cervera’, resident ara a Madrid, reconeix haver viscut aquest estat d’èxit. «Conec aquesta sensació, sí. La moto va tan bé, que et permet centrar-te, només, en el teu pilotatge i, llavors, et sents invencible, que és, insisteixo, com se sent ara ‘Pecco’. Quan entres en aquesta inèrcia de positivitat, tot et surt rodó, tot. Les carreres et surten soles, per això cal felicitar-lo, per haver trobat el punt, l’estat, perfecte. Jo també vaig viure anys així, molts, esperem que tornin aviat».

No cal dir que Márquez és molt feliç de tornar a córrer aquest cap de setmana a Montmeló, però sap que no li podrà oferir a l’afició ni mitja victòria. «¡Clar que soc feliç per córrer a casa!, a tots ens encanta córrer davant els nostres i, en aquest sentit, tots donarem el màxim de nosaltres per agradar als nostres fans i fer-los disfrutar d’un gran cap de setmana, el que es mereixen per com ens recolzen».