Els senyors de MotoGP admiren el coratge de Nadia Padovani

«La desaparició del Fausto va deixar en xoc tot el pàdoc», explica el francès Hervè Poncharal, amo de l’equip Tech3 GasGas i president de l’associació d’escuderies (IRTA). «El Fausto era massa jove, només tenia 60 anys, i ningú pensava que desapareixeria de les nostres vides. El ‘team Gresini’ era el Fausto. I punt. Encara ara se’ns posa la pell de gallina quan el recordem».

I va arribar la Nadia

La Nadia, de 56 anys i que havia sigut infermera, no existia per a ningú del pàdoc. La Nadia no venia al Mundial. La Nadia sabia de motos el que, de tant en tant, el Fausto li explicava els pocs dies que era a casa. La família de la Nadia eren els seus quatre fills. La família del Fausto era el ‘team Gresini’.

«Cap de nosaltres havia vist mai la Nadia», continua explicant Poncharal. I, de sobte, va arribar i va canviar les nostres vides, sí. Només puc dir una cosa: ‘Chapeau, madame, chapeau’. La Nadia ha sigut una alenada d’aire fresc en un món d’homes i, sobretot, ha arribat sent portadora de l’‘esperit Gresini’, importantíssim en el nostre món».

El món que governa Poncharal («aquí, l’únic cap és Carmelo Ezpeleta») ha mostrat, al llarg dels dos últims anys, quan Nadia va decidir no abandonar la ‘família Gresini’ i fer-se càrrec de l’escuderia amb els seus dos fills grans, Lorenzo, de 28 anys, i Luca, de 25, i la inestimable ajuda de Carlo Merlini, mà dreta del seu marit, un enorme respecte per la senyora Padovani, pur talent, dedicació i, sobretot, una dona amb una capacitat d’aprenentatge, coneixements i voluntat tremenda. «És una autèntica esponja i, passats els mesos, ja en sap tant com nosaltres», diu Merlini, sempre a l’ombra.

Pot ser que ningú conegués Nadia en el Mundial, però Nadia va estar sempre darrere de Gresini i el va ajudar a superar les tres grans crisis que ha patit l’equip. La primera, quan el japonès Daijiro Kato es va matar i el cor de Fausto va quedar fet miques. Després, quan va morir el mític Marco Simoncelli. «El Fausto va estar vuit dies tancat a la seva habitació. No volia veure ningú. No volia saber de les motos. No volia que li parlessin del seu equip. És més, volia deixar-ho tot», explica Nadia.

I va ser Nadia qui el va convèncer que aquest equip no era la seva segona família, era la seva vida i el va ajudar a seguir. I el 2021, quan va morir Gresini, Nadia va decidir que només ella podia posar-se al capdavant del món de Fausto i evitar que aquesta meravellosa família desaparegués del pàdoc, es desintegrés.

Un món d’homes

«Sé que aquest discurs sona massa aquests dies, però sento repetir que sempre hi haurà dubtes sobre les nostres capacitats, sobretot si ens fiquem en un món d’homes», explica Nadia Padovani. «A les dones sempre se’ns exigeix demostrar que valem tant com els homes. Jo ho estic intentant i, la veritat, estic encantat de com m’han rebut tots en el Mundial».

«Ningú pot fer res sol, ningú. Jo vaig decidir ocupar el lloc d’un ésser molt especial, d’un autèntic líder, d’un campió fora i dins de la pista, del cap d’un munt de gent que seguia el Fausto com se segueix el flautista d’Hamelin però, ‘piano piano’, hem tirat tots junts endavant i, sens dubte, algú allà a dalt s’ho està passant bomba», explica Nadia.

És fals que només estiguin tirant endavant, estan triomfant. Ho van fer immediatament, tot just fer-se càrrec Nadia de l’equip. Va ser Enea Bastianini que va pujar al cel al ‘team Gresini’, ja en mans de Nadia, en el primer GP de la senyora Padovani, el que ‘la Bèstia’ va guanyar a Qatar-2022.

¿Miracle? Vostès mateixos: Sete Gibernau va guanyar per a Gresini el GP següent (Sud-àfrica-2003) a la mort de Kato; Michele Pirro va reanimar Gresini triomfant en el GP següent a la mort de Simoncelli (València-2011) i Bastianini va triomfar en el primer GP sense Gresini (Qatar-2022).

«Ells, el Carlo i tots els altres, ja eren grans amb el Fausto i, ara, amb mi, són immensos», assenyala Nadia, antiga infermera que continua sent la mare de les petites Alice, de 18 anys, i Agnese, d’11, i, des de fa dos anys, la cap de Lorenzo i Luca, l’orgull del papa Gresini.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

«El Fausto se’n va anar i em va deixar amb les seves dues famílies, així que no hi havia més remei que arremangar-se i tirar endavant. No cal dir que tant a casa com al pàdoc tot són somriures, tot i que als dos llocs sorgeixin problemes a resoldre, però estem units i tots hi posen l’espatlla, tots», sentencia Nadia Padovani.

«És pur valor, passió, cor, sentiment, ja que calia ser molt valent per posar-se en això sense saber-ne res i ella ho va fer i ja és la cap», comenta Àlex Márquez, el pilot estrella del ‘team Gresini’. «No és fàcil ficar-se aquí, canviar de marca, quadrar un pressupost de MotoGP i guanyar. Ha passat ja més de dos anys des que va morir Gresini i tothom reconeix que l’‘esperit de Fausto’ segueix viu, a través de la Nadia, que quan se li posa alguna cosa entre cella i cella lluita fins a aconseguir-ho».