MUNDIAL DE MOTO GP

Marc Márquez: 5 raons per quedar-se a Honda i 5 raons per anar-se’n

Marc Márquez: 5 raons per quedar-se a Honda i 5 raons per anar-se’n

Alejandro Ceresuela

5
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

«Ningú és dins del meu cap. Tinc molt clar el que vull fer». Marc Márquez Alentà, de 30 anys, vuit vegades campió del món de motociclisme, va anunciar, la setmana passada, que no complirà l’any de contracte que li queda amb Honda (2024). Tot sembla indicar que el 2025 correrà amb una Ducati de Gresini.

Notícies relacionades

Són molts els que expliquen que MM93 s’ha passat mesos dubtant. Els mesos en què s’ha especulat amb un munt de vies no ha sigut pur màrqueting ni ganes de provocar. Márquez i el seu entorn mes pròxim, personal, tenien molts dubtes. Honda i Repsol han mirat de convèncer-lo perquè complís l’any (2024) que li queda del seu fabulós contracte, però Marc vol posar-se a prova com a pilot i, sobretot, assaborir, de nou, la mel del triomf.

Márquez, als 30 anys o als 31, que serà els que tindrà quan arrenqui el Mundial-2024, que, pel que sembla, correrà amb una Ducati de l’equip satèl·lit del desaparegut Fausto Gresini, la quarta escuderia del fabricant de Borgo Panigale, vol sumar el seu novè i fins i tot desè títol mundial per tenir-ne un més que el ja mític Valentino Rossi, el campió que es va haver de jubilar a causa d’ell. Aquestes són cinc raons per quedar-se a l’escuderia amb la qual ha aconseguit tants triomfs i cinc per anar-se’n.

CINC RAONS PER QUEDAR-S’HI

Complir un contracte espectacular

Complir el seu contracte, després que Honda confiés en ell. El febrer del 2020, quan ningú, ningú, oferia contractes de llarga durada, Honda li va firmar a Marc Márquez el contracte més espectacular de la història per quatre temporades. En els últims anys, per lesions i operacions, Márquez s’ha perdut la meitat dels grans premis que s’han corregut, però Honda no ha deixat de pagar-li ni un sol euro del seu fabulós contracte, merescut per tot el que el pilot de Cervera (Lleida) ha proporcionat a la firma japonesa amb els seus sis títols mundials.

Donar una nova oportunitat a la ‘seva’ fàbrica

Concedir una última oportunitat a la que és la ‘seva’ fàbrica.

Seria un gest generosíssim. Seria un exemple de valors. Seria una demostració d’agraïment absolut, de generositat: tu em vas donar una moto campiona i jo, ara, decideixo entregar-te el meu últim any de contracte per tornar a intentar-ho, per demostrar que «sí que es pot», malgrat les dificultats.


Seguir amb la seva segona família

No abandonar la seva segona família, l’equip de la seva vida. És veritat que, segons expliquen, l’equip tècnic, liderat per Santi Hernández i Carlos Griñán, que fa més d’una dècada que estan amb MM93, ha acceptat en silenci i enorme comprensió (igual com Alberto Puig, Team Manager de l’equip Repsol Honda), la decisió de Marc d’abandonar Honda. Tot sembla indicar que Márquez no es podrà emportar ningú a Gresini.

Aconseguir una altra gesta ‘made in Márquez’

Protagonitzar la més gran de les gestes ‘made in Márquez’. És més fàcil, molt més fàcil, ser un més a l’ampli i poderosíssim equip Ducati i sobretot quan el teu germà t’explica a cau d’orella que tu guanyaries, no amb la ‘Desmosedici’ del 2024, sinó fins i tot amb la del 2022, perquè aquesta moto és un coet. Així que és evident que el gest de coratge, de complicitat, d’implicació, de gairebé heroïcitat, seria quedar-se i protagonitzar una resurrecció ‘made in Márquez’ a cavall d’una Honda, que, sense ser la Ducati, podria permetre-li lluitar al capdavant.

Assestar un cop a la ‘Itàlia hater’

Seguir a Honda i assestar un cop a la Itàlia que l’odia.     Valentino Rossi, el mite, l’‘influencer’ del motociclisme italià i l’esportista que té el ‘lobby’ periodístic més important del país, ha provocat i alimentat l’odi que tot Itàlia sent per Marc Márquez. Ara, tots ells assisteixen, divertits, envalentits, a la necessitat, segons ells, que Marc té de refugiar-se a la casa Ducati per mirar de tornar a ser, amb una moto italiana, el que va ser. Haver-se quedat a Honda hauria sigut la manera d’avortar aquestes rialles. Hauria sigut massa bonic, sí.

CINC RAONS PER ANAR-SE’N

Una moto perdedora

Honda no està en condicions de donar-li una moto guanyadora. MM93 s’ha cansat d’esperar. Honda no ha sigut capaç de posar a les seves mans una Ducati japonesa i tampoc li ha ofert un projecte que el convenci que això passarà en els pròxims anys. Honda continua ancorada en la seva història i no vol europeïtzar-se.

Posar-se a prova

Es vol posar a prova, vol saber si encara és un guanyador. Marc parla i s’enganya al dir que la seva zona de confort és seguir a Honda. No, si es queda a Honda, el que menys tindria és confort. Marc deixa Honda perquè la seva zona de confort és guanyar i guanyar. Marc vol saber si, després de quatre anys sense aspirar al títol, encara és el de sempre, el pilot agressiu que va esclatar a MotoGP.

Un repte (també) professional

Després de la revolució personal, arriba la revolució professional. Márquez es va separar d’Emilio Alzamora, el seu mànager de tota la vida, se’n va anar a viure a Madrid, va crear la seva pròpia productora, la seva agència de representació, va fer un gir a la seva vida «perquè ja tocava». Ara arriba el canvi professional: deixar la moto de tota la seva vida i provar una cosa nova, diferent. Un altre repte.

Fart de caure

Marc està fart de caure amb aquesta Honda i fer-se mal.     Quan falten sis grans premis, de 12 carreres, Marc ha caigut 22 vegades amb una Honda que no li permet ser ell ni explotar el seu agressiu i determinant pilotatge. Ho ha intentat de cent maneres i ha patit diverses fractures i un munt de lesions. N’està fart i vol intentar aconseguir una moto que, amb idèntic risc, li permeti no només recuperar el seu lideratge a la graella de MotoGP, sinó, fins i tot, divertir-se pilotant, cosa que, en els últims anys, només ha aconseguit en comptadíssimes ocasions. I, a més, vol guanyar molts més mundials, sí.

Guanyar amb Ducati

Guanyar amb Ducati, cosa que no va aconseguir Rossi durant dos anys. Marc sap que la seva aposta és difícil, però confia cegament en les seves habilitats, pilotatge, potencial, determinació i il·lusió. Sap que se’n va al quart equip de Ducati (sempre que es confirmi el seu fitxatge pel ‘team’ Gresini), però el repte de guanyar amb la moto amb què no va guanyar Valentino Rossi és molt temptador. I, fins i tot, provocar un autèntic tsunami amb les seves victòries, no només a la factoria de Borgo Panigale, sinó també en els mitjans de comunicació italians, que no li perdonen que provoqués la jubilació del seu idolatrat ‘Doctor’.