MUNDIAL DE MOTO3
Masià es converteix en el 25è espanyol que guanya un títol mundial
El pilot d’Algemesí (València), de 23 anys, va guanyar la seva quarta carrera de l’any i va entregar a Espanya el títol mundial núm. 59 d’una pletòrica llista de ceptres, que va començar Nieto, el 1969
Tot fa massa bona pinta, oi?. Gran Premi de Malàisia, títol magnificent, pel broc gros, del murcià Pedro Acosta, de 19 anys, en la categoria de Moto2. I la setmana següent, és a dir aquest cap de setmana Gran Premi de Qatar i segon gran títol per al motociclisme espanyol en mans de Jaume Masià (Honda) de 23 anys d’Algemesí (València) després de la seva quarta victòria de la temporada a Moto3, el seu desè podi. En la seva carrera, 110. I, per què no pensar-ho, la setmana que ve, a Xest (València), possible títol del madrileny Jorge Martín, de 25 anys, a MotoGP.
Un somni, sí, però perfectament realitzable pel motociclisme espanyol que avui, al traçat de Losail, a Doha, la capital de Qatar, s’ha convertit en el 25è pilot espanyol a proclamar-se campió del món des que el mític i desaparegut Ángel Nieto va obrir el palmarès, el 1969, en la més petita de les categories, la mateixa en què Masià, amb el seu Honda, ha conquerit avui el seu primer títol.
Immens campió
Masià va sortir a la pista pensant només a guanyar. L’hi va dir el seu enginyer en cap, Christian Lundberg, que ja havia fet campió a Danny Kent, Joan Mir i Lorenzo della Porto, amb l’ordre, la idea, l’estratègia que «només guanyaràs, només ens emportarem el títol, si et poses líder i impedeixes que Sasaki pugui marcar el ritme de la carrera, ja que ell no ha jugat gaire net, la veritat».
«Els foti o no [a direcció de carrera], un espanyol ha tornat a ser campió del món, ja que crec que ens han estat maltractant molt», va comentar Masià al baixar del podi davant el micròfon d’Izaskun Ruiz, de DAZN. «La veritat és que no sé què pensar ni què dir, només tinc ganes de plorar de felicitat, per mi, ja que m’ho he treballat molt, entrenaments, carreres, caigudes, lesions i per aquest equip, el Leopard Racinng, que ha confiat cegament en mi», va continuar explicant el pilot valencià, que no va deixar de plorar des que va traspassar la línia de meta.
«Només tinc ganes de plorar. No sé explicar el que sento, de veritat. Gràcies als meus pares, al meu equip, que va confiar cegament en mi, i gràcies a tots, a tots»
Pilot de l’equip Leopard Racing de Moto3
«Aquí, en aquest triomf i títol, hi ha la feina de molta gent i el carinyo i ànim de la meva família, de la meva nòvia i, molt especialment, dels meus pares, als quals ja tinc ganes d’abraçar, ja que aquest títol és més seu que meu», va continuar explicant el nou i flamant campió del món.
La carrera va ser sens dubte impressionant, digna d’un campió, ja que Masià va lluitar per estar sempre davant, per fer cas a Lundberg i, sobretot, per oblidar al més aviat possible Sasaki, que era l’únic que podia allargar la lluita pel títol fins a Xest (València). «Millor guanyar aquí, en la primera ocasió que teníem, ja que en l’última carrera pot passar de tot. I tant de bo allà, a Xest, puguem fer la foto somiada dels tres campions espanyols, Pedro (Acosta), Jorge (Martín, MotoGP) i jo, ens ho mereixem tots i s’ho mereix el motociclisme espanyol».
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim