Les cases d'apostes donen Alonso com a guanyador de les 500 Milles d'Indianapolis

És una carrera de xifres, ho és des del seu nom, les 500 Milles, 804,6 quilòmetres que separen els pilots del triomf en una carrera de més de tres hores, amb set o vuit parades en box, amb quatre o cinc neutralitzacions; És un esdeveniment de números: Al voltant de 350.000 espectadors a les grades, l'aforament més gran en directe que es pugui reunir. És una tradició que arriba a la seva 101 edició, més d'un segle d'història, resumida en una iarda (poc menys d'un metro) de totxo, la brickyard, situada en la línia de meta com a vestigi de l'antiga superfície d'aquest oval en què l'espanyol Fernando Alonso ha plantat els seus ulls per fer més gran el seu palmarès. Un altre número revela les possibilitats de l'asturià: Les cases d'apostes el donen com favorit al triomf.

LA VELLA TRADICIÓ DE LA INDY

Alonso disfrutarà de les seves últimes voltes d'assaig aquest vespre a Espanya, al carbday, el dia de la carburació, un vestigi més de la centenària història que sona com un anacronisme en l'era de la injecció i preinjecció electrònica. És el nom per a la jornada en què des de fa 101 anys, es realitzen els ajustos més fins en els monoplaces de cara a la carrera de diumenge. Dissabte està dedicada a la desfilada de tots els pilots per la ciutat d'Indianapolis al més pur estil americà, un altre vestigi d'una època en què els preparatius i la celebració de la prova s'allargava tot el mes de maig. Encara que la verdadera desfilada és el de tot tipus de motorhomes, caravanes, camions i motos en el seu accés als milers i milers de metres quadrats dedicats al caravàning, la modalitat d'allotjament preferida per als 350.000 espectadors que aniran a l'Indianapolis Motor Speedway.

Aquesta manera de viure les carreres va cridar l'atenció d'Alonso quan va arribar, per primera vegada, a Indianapolis el 2001, en el seu primer any a la F-1, al volant d'un Minardi. Des d'aleshores, sent fascinació per aquest país, encara que els resultats mai el van acompanyar al continent americà en la F-1, ni als Estats Units —primer a Indianapolis i, després, a Austin (Texas)— ni al Canadà, ni al Brasil. “Bé, ara arriba la gira americana en què no acostumo a tenir gens de sort”, solia advertir, a l'hora de fer càlculs de punts en plena lluita pels títols del 2005, 2006, 2007, 2010 0 2012.

SENNA, EN LA MENT D'ALONSO

Durant molts anys ha triat els Estats Units com a lloc de vacances, durant molts dies ha rellegit la traïció del motor a Amèrica i la seva interacció amb la F-1. Jacques Villeneuve, el que va ser el seu company a Renault (2006), va arribar a la F-1 i es va proclamar campió abans de ser-ho a la Indy. Niguel Mansell, Nelson Piquet, Mario Andretti o Emerson Fitippaldi van provar fortuna després de la F-1. Jackie Stewart, Jochen Rindt, Jack Brabham van provar en els 60, igual que Jim Clark que, com Alonso, va renunciar a córrer el GP de Mònaco de F-1 per anar a Indianapolis.

Però hi ha dos noms fixats al cap d'Alonso. El primer, per descomptat, és el d'Ayrton Senna, que va fer la seva aproximació —al final no va córrer— quan com Alonso, McLaren i Honda no li donaven un cotxe competitiu a la F-1. I, sobretot, el de Graham Hill, l'únic posseïdor de les victòries al GP de Mònaco de F-1, 24 Hores de Le Mans i la 500 Milles, el títol, la Triple Corona, que se li ha posat entre cella i cella a l'asturià per “poder demostrar que soc el pilot més complet”.

A l'asturià no només l'atrau la Triple Corona, o la tradició de les 500 Milles, també la repercussió mediàtica que desperta. “Al pàdoc de Bahrain o Rússia, només es parlava de les 500 milles…” diu amb un somriure. Pilots, caps d'equips, patrocinadors, propietaris… tots parlant del viatge, el repte, l'aventura del Nano als EUA. El seguiment dels entrenaments lliures de la Indy s'ha multiplicat exponencialment a fora i a dins dels Estats Units, ha sigut trending topic a les xarxes. “Ha propiciat més trànsit a les xarxes que un títol a la F-1”, diu Luis García Abad, el seu mànager i expert en màrqueting. Tant és així, que en aquests dies, l'equip McLaren Honda Andretti ha incorporat dos nous patrocinadors.

LA PERÍCIA DEL BICAMPIÓ ESPANYOL

Fins i tot el titular del seient que aquest cap de setmana ocupa Alonso en l'equip Andretti, Stefan Wilson, no va dubtar ni un minut a cedir la seva plaça a Alonso “pel bé de l'equip i de les 500 Milles”. Es podria dir que els 32 pilots amb qui  Alonso compartirà graella diumenge volen guanyar la prova, però si no ho fan, cada un d'ells prefereix que ho faci Alonso.

Notícies relacionades

Un circuit per a un temps nou

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Però és una tasca complicada. És difícil per a un inexpert. L'asturià s'ha entrenat tot el que ha pogut i ha complert les expectatives classificant-se cinquè. “Mai ha arriscat però ha anat guanyant cada centèsima del cotxe”, diu Mario Andretti, guanyador de les 500 Milles i del mundial de F-1, pare de Michael, propietari de l'equip, avi de Marco, company d'Alonso. “Però hi haurà situacions en carrera de rebufs, d'atacs, de desgast de pneumàtics… moltes situacions que no he viscut i que hauré d'intuir, que hauré d'inventar per treure el màxim partit”, assegura Alonso entre entrenament i entrenament, d'un esdeveniment a un altre per aquesta petita i avorrida ciutat situada al mapa gràcies a la prova automobilística.

Tots, els pilots, els caps d'equips, els expilots, coneixen la dificultat que comporta, però ningú descarta Alonso per al triomf. És més, les cases d'apostes americanes, ja el situen, a falta de dos dies, com a màxim favorit al triomf. La posada d'Alonso guanyador és la que menys es paga entre els 33 pilots. Només el poleman, Scott Dixon —quatre títols a la Indy i vencedor de les 500 Milles— es paga tan poc com Alonso: 7,5 dòlars.