Sainz aprèn a boxejar per guanyar agressivitat

Per mesurar el mèrit de  Carlos Sainz millor no recórrer a la injusta comparació amb el palmarès de Fernando Alonso. Potser és més realista comparar-lo amb els dos anys a la F-1 de Jaume Alguersuari amb Toro Rosso, el grapat de carreres amb Caterham i Marussia de Roberto Merhi i el conjunt de sessions lliures en un gran premi de Dani Juncadella a Force India o Dani Clos a HRT. Ells són l’era postcampionats d’Alonso.

Carlos Sainz va trencar amb l’eventualitat que tant abunda fora dels tres equips capdavanters i es va buscar un lloc al sol a la F-1. Als seus 25 anys afronta la seva sisena temporada en la F-1 i ho fa després d’haver sigut inclòs per la resta de pilots, els caps d’equips o el públic –segons les enquestes– entre els tres o quatre millors pilots del 2019.

Molt superior al seu company

Sempre ha sigut ràpid, però Sainz també ha heretat del seu pare, ‘el Matador’, la capacitat per treballar amb els enginyers en l’evolució del cotxe. El cap d’equip, Andreas Seidl, confia cegament en la sensibilitat i l’opinió del madrileny, el mateix que Andrea Stella, cap d’operacions. El seu primer any a McLaren, Sainz es va guanyar el respecte de tots pels seus resultats a la pista, però també per la seva capacitat de lideratge a fora. És veritat que va doblar en punts el seu company Lando Norris, és cert que va aconseguir l’únic podi de l’any, però tant o més valor té el seu compromís i treball amb un equip que va sortir del pou en què s’havia sumit el 2015 i que havia començat a apuntar en l’arrencada del 2013.  Els caps de McLaren han vist en el madrileny el pilot jove però experimentat, ràpid i consistent que tot equip necessita.

Pot ser que el que més cridi l’atenció de l’any passat fos el podi del Brasil arrencant últim, però per als qui coneixen bé Sainz, els Sainz, el més important va ser veure’l treure les urpes en les lluites cos a cos amb Ricciardo, amb Hamilton, amb Verstappen... Potser ha de veure la laxitud amb què els comissaris van començar a tractar aquest tipus de baralles des de l’arrencada del 2019, o potser aquest Sainz que anava d’incògnit a un gimnàs de Vallecas per barallar-se al ring amb els més macarres del barri i forjar així un caràcter més agressiu hagi posat final a les seves maneres de ‘gentleman’ quan abaixa la visera del casc.

Sí, sí, hi ha qui diu, encertant-la, que l’agressivitat en el colpejament del sac i algun assalt han fet més batallador, més agressiu, potser, fins i tot, més famolenc i assedegat Carlos Sainz. Leclerc, Hamilton i, en gran manera Verstappen, no perdonen quan es tracta d’obrir-se pas a la pista o defensar una posició. Sainz tampoc perdona, assegut a la taula dels millors després d’una temporada completa en què va continuar «enviant senyals» com li sol·licita el seu pare, aquest podi màgic, algunes voltes de classificació, un munt d’avançaments al límit, sortides brillantíssimes i aquests cos a cos amb els millors.

L’encanta el nou MCL35

Notícies relacionades

Un circuit per a un temps nou

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Conviure amb Verstappen en un equip on mana l’holandès i el seu pare Joss és un infern. Ho va ser per a Sainz a Toro Rosso i per a Daniel Ricciardo a Red Bull. Però Sainz tampoc va trobar el que buscava en el tumult de Renault, un equip candidat a colar-se en el grup dels grans però que no surt de la mediocritat entre vaivens polítics i de gestió.

Sainz ha trobat en McLaren l’estructura per continuar creixent com a pilot. El MCL 35 presentat aquesta setmana no és un cotxe per guanyar un mundial, per molt que al madrileny li agradi «molt», però sí per continuar creixent i brillant, per continuar sent valorat entre els millors en un 2021 en què McLaren sí que pot fer un cotxe guanyador equipat amb motor Mercedes o, simplement, Mercedes o Ferrari cridin a files Sainz. I per a això, ensenyarà encara més els seus ullals.