El mediocre Alpine de Fernando Alonso en el Mundial de F-1 del 2022

Mentrestant, a la fàbrica d’Enstone ningú cobrava, mentre l’equip –l’actual Alpine que llavors es denominava Lotus– demanava a la resta del pàdoc càtering per als seus operaris el 2016, quan l’equip es debatia entre la desaparició i la ruïna, Mercedes, Red Bull i Ferrari gastaven ingents quantitats de diners en el desenvolupament dels seus cotxes. I una part d’aquesta despesa corresponia a la inversió en les eines per dissenyar: des del túnel del vent, fins als ordinadors per estudiar el fluid de l’aire (CFD), des dels simuladors, al banc de rodets on situen els cotxes en fàbrica.

Un any nou

Aquestes són només algunes de les eines que resulten vitals per dissenyar un cotxe competitiu quan els pressupostos han passat de 400 milions a només 150 per temporada per disposició reglamentària. Ferrari, Red Bull i Mercedes han aprofitat tot aquest ‘background’ tecnològic per dissenyar els cotxes del 2022, un any de canvi de reglament i monoplaces totalment nous.

We are back. #f1 pic.twitter.com/oK6bfbG5WB

— Fernando Alonso (@alo_oficial) 8 de julio de 2020

Alpine no té les eines per dissenyar ni evolucionar un gran cotxe, un monoplaça guanyador. Per construir una màquina competitiva necessitaria una idea, o millor, diverses idees genials, tretes d’un barret de copa buscant zones grises del reglament, en el si d’un grup de treball ordenat, amb bon ambient, motivats... No és el cas. Els mateixos que, literalment, no havien de menjar als circuits i no cobraven a les fàbriques van veure la llum quan Renault va recomprar l’equip d’Enstone el 2016.

Tempesta de canvis

Van respirar, sí, però, passats cinc anys, la tempesta de canvis a la cúpula els ha posat sobre avís: res d’idees que puguin trepitjar els peus al cap directe, res d’iniciatives que et puguin marcar. S’imposa el perfil baix, un treball correcte, i prou. El menys important ha sigut el canvi de nom, Alpine per Renault. L’equip ha tingut canvis constants al seu organigrama quan més estabilitat necessitava. Lauren Rossi va substituir Cyril Abiteboul com a cap d’equip, i Luca de Meo, el nou president del grup Renault, va decidir nomenar el seu amic Davide Brivio, cap de l’equip de motos de Suzuki, com a director d’operacions a Alpine.

Fernando, tell us 𝙚𝙫𝙚𝙧𝙮𝙩𝙝𝙞𝙣𝙜!#F1Testing stats:
Total laps: 299 laps
Total km: 1618km @OconEsteban: 153 laps@alo_oficial: 146 laps pic.twitter.com/f2564dPJ3C

— BWT Alpine F1 Team (@AlpineF1Team) 12 de marzo de 2022

L’arribada de Brivio per a un lloc que li havien promès a Marcin Budkowski va acabar amb aquest enfadat i demanant el compte fa un mes. L’arribada d’Omar Szafnauer com a cap d’equip no ho arregla gaire, més enllà del patrocinador (BWT) de 25 milions del qual ell es queda un bon pessic. I, poc després, Brivio ha desaparegut del dia dia de l’equip per ser nomenat «director de projectes d’expansió de carreres». 

No existeix el cervell del disseny ni de l’organització, perquè el cap d’aquest departament Pat Fry no és un home brillant, més aviat és algú acostumat a tapar deficiències per ordenar fins a cert punt els recursos i tirar un disseny endavant. Sens dubte no és James Key (McLaren), ni Steve Clark (Ferrari), ni James Allison (Mercedes) ni encara menys Adrian Newey (Red Bull), el guru del disseny. Ni tan sols és Andrew Green, el cap de disseny d’Aston Martin, que s’esperava a Enstone de la mà d’Omar Szafnauer.

Sense eines ni cervells

En el dia d’avui a Enstone no existeixen les eines, ni l’organització ni els cervells per construir un cotxe capaç d’enfrontar-se al Red Bull, al Mercedes o al Ferrari. I a Viry Chatillon, la seu pròxima a París on es dissenyen i construeixen els motors de Renault F-1 les coses no van millor. El responsable del departament, Remy Taffyn, se’n va anar fa sis mesos. Uns diuen que va abandonar el barco quan s’estava enfonsant, d’altres, que va marxar fart que li exigissin rendiment sense oferir recursos per al desenvolupament.

Mentrestant Ferrari, Mercedes i Honda ja partien amb millors propulsors híbrids que Renault i no han deixat d’invertir i evolucionar, Renault segueix amb el disseny gairebé sense evolucionar del 2017. Desenvolupa menys potència, i quan els enginyers busquen mapes de motor més agressius, el motor rebenta com ha passat en aquests tests hivernals.

✨ New Season, New Helmet ✨ Presenting @alo_oficial’s 2022 helmet#BahrainGP pic.twitter.com/1o3jANFwRZ

— BWT Alpine F1 Team (@AlpineF1Team) 17 de marzo de 2022

Notícies relacionades

Mundial de F-1: horari i on es pot veure el GP de Bahrain a Sakhir

Un circuit per a un temps nou

Aquest és el panorama amb què Fernando Alonso arrenca la temporada 2022. «Estic content, anem millor del que esperàvem» diu sense aclarir què esperava d’aquest inici. Amb la seva habitual ambició, esperança, professionalitat, capacitat de treball i amb el seu talent a la pista espera poder «lluitar regularment per entrar al podi». «La pretemporada ha sigut una mica un puja i baixa per a nosaltres. No sabem on som fins que no arribi la classificació d’aquest dissabte, però tampoc s’ha de perdre de vista que és una llarga temporada amb més de 20 carreres en què tots els equips i nosaltres també hem d’evolucionar els cotxes», va explicar ahir Alonso a Bahrain.

Ho té molt difícil. Dos Red Bull, dos Ferrari, dos Mercedes i dos McLaren, és a dir, vuit cotxes, són més competitius que el seu Alpine. I compte, Alpha Tauri i Aston Martin no estan gens lluny del rendiment d’Alpine. Per rendiment del cotxe, Alonso hauria d’estar entre el vuitè i dotzè. D’allà cap a munt serà pura màgia. Aconseguirà algun podi, segur, tindrà a les seves mans guanyar una cursa, com la d’Hongria de l’any passat, és veritat, però això, si arriba, serà collita del genial pilot asturià, no del seu cotxe.