L’Argentina i Messi arrenquen el Mundial amb una sonora patacada contra l’Aràbia Saudita

En aquest Mundial de Qatar, els aficionats que poblen els carrers de Doha aquests dies es divideixen en tres grups: els argentins, els mexicans i la resta. Però són els primers els més nombrosos, entusiasmats per una hipòtesi que ells fins ara contemplaven com a irrefutable veritat: Leo Messi, en la seva cinquena oportunitat, farà campiona del món per tercera vegada l’Argentina. Després de la patacada d’aquest dimarts contra l’Aràbia Saudita, potser ja no hi confien tant.

Ningú, gairebé ni el més optimista dels saudites, podia imaginar el que passaria aquest dimarts a l’Estadi Lusail. El que a priori havia de ser un debut plàcid de l’‘albiceleste’ contra l’Aràbia Saudita ha acabat convertit en drama nacional. L’Argentina ha perdut contra tot pronòstic contra el que en teoria era el rival més dèbil d’un grup que també acull Polònia i Mèxic. Esclata, així, la primera gran sorpresa d’aquest Mundial.

Superior sense grans ostentacions durant la primera meitat, l’Argentina ha quedat petrificada després de rebre just després de la represa dos gols de la selecció saudita que amb tan bon encert dirigeix Hervé Renard. I a partir de llavors, els vells fantasmes d’incapacitat per generar joc que Lionel Scaloni semblava haver erradicat han ressorgit, sense que l’Argentina fos capaç de marcar un gol que li permetés maquillar amb un empat el que sense cap dubte és un fracàs.

La joia de la corona

Dèiem que hi ha milers d’argentins pels carrers de Doha aquests dies i també un bon nombre de saudites, gràcies a la reobertura de frontera acordada entre les dues dictadures ja fa més d’un any. Però ni junts han sigut capaços d’omplir el Lusail Stadium, la joia de la corona d’aquest Mundial, ubicat al costat d’un districte financer farcit d’ostentosos gratacels i a prop també del circuit de motociclisme ja clàssic del Mundial de MotoGP.

A l’exterior, les samarretes de Leo Messi eren majoria absoluta i el davanter argentí s’ha dignat a recompensar els seus seguidors marcant el primer gol de l’Argentina en el minut 10. Ha rebut, això sí, l’assistència d’un VAR desconcertant, que ha intervingut per sancionar una agafada a Paredes de les que n’hi ha mil en un partit. Des dels onze metres, el jugador del PSG no ha malbaratat l’oportunitat.

Semblava el començament de la golejada ‘albiceleste’, a imatge de l’aconseguida el dia anterior per Anglaterra. No obstant, l’Aràbia Saudita no seria tan mansa com es podia esperar. Hervé Renard, de professió seleccionador (aquest és el seu cinquè combinat nacional, el primer fora de l’Àfrica) ha configurat un equip atrevit i compacte (nou dels titulars contra l’Argentina són companys a l’Al-Hilal), que mira de moure la pilota arran de gespa i arrisca amb la defensa molt avançada.

Tres gols anul·lats

En aquest últim apartat ha brillat l’Aràbia Saudita, que ha forçat constantment fores de joc que arruïnaven els atacs argentins. Especialment els de Lautaro Martínez, autor de dos gols que han sigut anul·lats cap a la mitja hora de joc per arrencar en posició il·legal. Uns minuts en què Messi també ha marcat un gol que no ha pujat al marcador. En resum, l’Argentina ha ficat la pilota quatre vegades dins la porteria contrària en la primera meitat, però l’ha acabat amb un 1-0.

I llavors, just després de la represa, ha passat una cosa inaudita. Pilota robada al mig del camp, passada a Al-Shehri i empat de l’Aràbia Saudita. Al-Dawsari regateja tres defensors argentins i arriba el segon gol dels asiàtics, marcats tots dos en cinc minuts, entre el 48 i el 53. Els milers de saudites amuntegats al gol on s’han marcat les dianes han esclatat amb pura passió.

Canvis intranscendents

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

L’Argentina, en canvi, ha quedat petrificada. Els aficionats i també els jugadors de Scaloni, incrèduls, pel que estava passant. El cabal d’optimisme que els havia transportat cap aquest Mundial se n’ha anat pel desaigüe del Lusail i ja no han sabut com tornar a encarrilar-lo. Ni tan sols amb l’entrada d’homes de refresc, com Julián Álvarez i Enzo Fernández.

En els 40 minuts llargs que quedaven per jugar-se, l’Argentina amb prou feines ha generat una ocasió, de Tagliafico, molt ben resolta pel porter Al-Owais, i dos tímids cops de cap de Messi i de Julián Álvarez que han tingut el mateix final. El drama i la derrota ja eren inevitables. I, coneixent l’afició argentina i la seva verborrea davant les derrotes, encara els queda el pitjor.