Qatar és la pitjor amfitriona de la història dels Mundials i a ningú del país li importa gaire

Encara crida més l’atenció el que publica ‘Gulf Times’, l’altre gran diari en anglès del país. El Mundial ocupa un bon espai a la portada del diari d’avui... Però tant la foto com el titular són per a la victòria de l’Iran contra Gal·les. I ja a l’entradeta s’esmenta, en efecte, l’eliminació de Qatar amb frases del defensa Tarek Salman demanant disculpes.

Hi ha dues possibles lectures per a aquesta cobertura informativa. La primera té a veure que Qatar és una dictadura i, com a tal, els mitjans escriuen al dictat dels qui manen en el país. I és lògic que l’emirat no vulgui donar gaire eco mediàtic al fet que Qatar hagi sigut la pitjor amfitriona de la història dels Mundials, la segona per darrere de Sud-àfrica (2010), que no passa de primera ronda i la primera que queda matemàticament fora després de només dos partits disputats.

«És una pena, però...»

La segona lectura és més prosaica: a gairebé tothom a Qatar li és ben igual la selecció de Qatar. «És una pena, però podem continuar disfrutant del Mundial aquí, que és l’important, de l’Argentina, del Brasil, de França... ¡D’Espanya!», deia un home amb túnica a la sortida del Països Baixos – Equador, l’empat que va consumar l’eliminació local.

S’estima que al voltant del 80% dels habitants de l’emirat són immigrants, la gran majoria de l’Índia, Bangladesh i el Nepal, però també d’altres zones d’Àsia, tot i que a simple vista semblen encara més majoria. Durant aquests dies calia fer un gran exercici visual per trobar alguna samarreta de Qatar entre la gentada. I a partir d’ara ja...

Pocs d’aquests immigrants senten cap vinculació amb la selecció entrenada per l’espanyol Félix Sánchez. «Jo recolzo Neymar, Messi i Cristiano», diu amb entusiasme un immigrant indi que està treballant en l’organització del Mundial quan se li pregunta quina selecció recolza. Tots aquells als quals es pregunta, sigui perquè ho pensen de debò o perquè prefereixen evitar problemes, diuen que són feliços a Qatar malgrat tenir un sou baix, però que no s’identifiquen amb la seva selecció.

Guanya Brasil

De fet, és comú veure molts immigrants residents a Qatar amb la samarreta d’altres seleccions, sobretot del Brasil, guanyadora absoluta del concurs de popularitat. Dies abans del Mundial es va viralitzar una desfilada d’aficions i tothom va donar per fet que ho havia pagat l’organització per donar color als dies previs. Pot ser que ho fos (cap protagonista ho reconeix i la FIFA i Qatar també ho neguen), però potser va ser només un divertiment per amor a l’art. Perquè els apassiona el futbol, però no la selecció de Qatar, sinó una altra.

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

El suport dels locals, reconeixibles perfectament per les túniques, ja va quedar patent en el partit d’inauguració de diumenge. Després del descans, ja amb el 0-2 a favor de l’Equador, milers de qatarians van abandonar l’estadi Al-Bayt, a Jor. Senzillament, no els agradava el que estaven veient i se’n van anar a fer alguna cosa millor. El concepte romàntic de recolzar el teu equip (o la teva selecció, en aquest cas) passi el que passi no ha calat en aquest racó del món.

També va quedar clar a la sortida del Qatar-Senegal de divendres. La sortida dels estadis està sent un infern en aquest Mundial, ja que es formen cues que poden durar una hora per accedir a l’estació de metro, agafar un autobús o pujar a un taxi o Uber. Però no va ser el cas. Silenci, ordre i trànsit ordenat a qualsevol altre lloc. La vigent campiona de la Copa d’Àsia havia sigut eliminada (llavors virtualment) del Mundial, però a ningú li importava gaire.