L’aire condicionat com a paradigma del menyspreu mediambiental de Qatar

Les tardes i les nits són caloroses però suportables, fins i tot s’agraeix una dessuadora camí de l’hotel després d’alguns dels partits que acaben a mitjanit. El problema arriba en els espais interiors per un mal que, ja després d’uns quants dies aquí, sembla cultural a Qatar: l’abús de l’aire condicionat.

Un exemple: dilluns em va tocar canviar d’hotel (una cosa ja prevista per assumptes logístics) i quan vaig arribar a l’habitació l’aire condicionat aquesta programat... a 18 graus. Pedro Sánchez hauria trucat als geos en cas d’assabentar-se’n. I amb raó. Passa així en massa llocs, cosa que va provocar que els primers dies gairebé tots els enviats especials a aquest Mundial ens refredéssim. La conseqüència de passar constantment de 30 graus a 18 (o menys) sense transició que valgui.

La ‘nevera’ Khalifa

El gran paradigma del malbaratament energètic va ser durant la primera setmana l’estadi Khalifa. En els dos primers partits, l’Anglaterra-Iran i l’Alemanya-Japó, el fred era glaçador. En el primer, diversos informadors espanyols estava ubicats a l’última fila de la zona de premsa, amb les sortides de l’aire condicionat just a l’esquena. A algun fins i tot el despentinava. Al descans, hi va haver migració cap a posicions més allunyades del raig de gel, com fan les aus a l’hivern.

En el tercer partit disputat a l’estadi més antic del Mundial, tanmateix, hi va haver un canvi. En aquell Països Baixos - Equador ja no feia fred, s’estava bé. Amb un puntet de calor, fins i tot. Una cosa similar, sense tant contrast, ocorre en el centre de premsa del Mundial, en el qual la temperatura ha pujat uns graus (tampoc molts) en comparació amb els primers dies.

La sensació és que hi ha hagut nombroses queixes a l’organització per l’abús de l’aire condicionat que es fa a Qatar (amb el qual els locals semblen conformes, tot cal dir-ho) i que els precs han sigut escoltats.

Menyspreu al medi ambient

A Qatar, a la vista està, la conscienciació mediambiental no és un tema gaire present a l’agenda sociopolítica. Més aviat al contrari. Un exemple tonto: fa uns dies vaig anar a un supermercat i em vaig emportar amb mi una bossa de plàstic que m’havien donat en la meva visita anterior. Gratis, per descomptat. A l’entrar, un empleat de seguretat es va acostar amb molta educació a dir-me que no podia entrar amb la bossa a comprar, per molt que fos buida. Que agafés un carro i ja me’n donarien ells una altra al sortir.

Qatar, com va explicar aquest diari, és l’emissor més gran del món per càpita de diòxid de carboni. La construcció de set estadis, desenes d’hotels, carreteres i altres infraestructura per a aquest Mundial no només ha tingut un cost inacceptable en vides humanes, sinó també per al planeta. L’abús del vehicle privat que hi ha en aquesta ciutat, més ara després de la inauguració per al torneig d’un metro d’ultimísima generació, tampoc ajuda a mantenir a ratlla les emissions a l’atmosfera.

Dispendi d’aigua

Notícies relacionades

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

Messi descansa a Rosario després de la desenfrenada celebració a Buenos Aires

I això per no parlar de la verda esplendor de les zones enjardinades de la ciutat, la majoria concentrades en la privilegiada zona de la badia, que ateses les condicions climàtiques de la zona requereixen un reg abundant i continu. I en un país en el qual plou al voltant de deu dies a l’any (cap des que va començar el Mundial), aquest dispendi d’aigua dolça no sembla el més sostenible. Res a Qatar ho és.

Un abús de recursos que escandalitza encara més en el context de la greu crisi energètica que es viu a Occident com a conseqüència de la invasió de Rússia a Ucraïna. Les descomunals reserves de gas que té Qatar el fan ser immune als problemes europeus. Com en tantes altres coses, aquest país porta uns quants anys de retard respecte als occidentals.