Alemanya reviu el seu malson: eliminada en la fase de grups per segon Mundial seguit

El malson es torna a repetir. Alemanya, la gran Alemanya, orgullosa tetracampiona del món, abandona Qatar al primer tall, i reviu la situació viscuda fa quatre anys a Rússia. Després de quatre edicions consecutives arribant almenys a les semifinals, l’equip germànic enllaça dues eliminacions consecutives en la fase de grups, les dues úniques de la seva gloriosa història.

Va guanyar Costa Rica, amb molt patiment per moments, però no li va servir per esquivar l’eliminació, a causa de la victòria del Japó contra Espanya. Va ser el d’Al-Bayt un partit històric, també perquè va ser el primer en una Copa del Món que arbitra un quartet de dones, liderats per la francesa Stéphanie Frappart.

Va pagar Alemanya els seus pecats de la primera jornada, en la qual va perdre contra tot pronòstic contra el Japó, i va lamentar no haver ajusticiat Espanya en el segon duel quan va tenir l’oportunitat. Acaba empatada a punts amb Espanya, però la golejada dels de Luis Enrique davant Costa Rica els va reportar un avantatge al diferencial de gols pràcticament impossible de remuntar: hauria necessitat Alemanya marcar cinc gols més als americans per evitar el daltabaix.

Sortida en bloc

La posada en escena d’Alemanya va ser extraordinària, amb uns 15 minuts inicials d’arribades constants a l’àrea de Keylor Navas, que no donava l’abast per respondre amb eficàcia a totes les bales que anava rebent. Va respondre bé als dos minuts a un xut creuat de Musiala i després va donar gràcies per l’error de Müller rematant de cap en planxa, però ja no va poder fer res davant el cop de cap de Gnabry després d’una centrada des de la banda esquerra de Raum.

El mateix Gnabry va agafar la pilota i va córrer amb ella cap al centre del camp, conscient que en aquell moment el 0-1 no era prou per a Alemanya per classificar-se. Tot va canviar segons després, quan fins a l’estadi Al-Bayt van arribar les notícies que Morata havia avançat Espanya. Fos per aquest motiu o per un altre, Alemanya va rebaixar el ritme infernal que havia imposat i va donar fins i tot alguna opció a Costa Rica. La millor la va tenir Fuller, poc abans del descans, després d’un error garrafal de Rüdiger, però Neuer va demostrar que no l’afectaria estar gairebé inactiu fins aleshores.

𝐀 𝐌𝐨𝐦𝐞𝐧𝐭 👏#FIFAWorldCup | #Qatar2022 pic.twitter.com/7yIfiSX7AO

— FIFA World Cup (@FIFAWorldCup) 1 de diciembre de 2022

Tot va canviar a l’inici de la segona meitat. Primer al Khalifa, amb els dos gols en tres minuts del Japó davant Espanya, que deixaven els alemanys fora. Com si fossin causa i conseqüència, Costa Rica va aconseguir llavors empatar el duel a través de Tejada, que va aprofitar el rebuig de Neuer a un cop de cap de Waston. El grup s’havia tornat boig per moment, amb els americans a un gol de classificar-se juntament amb el Japó i deixar fora Espanya.

Tres minuts de pànic

Alemanya va trigar tot just tres minuts a reaccionar, recuperant el futbol en bloc dels minuts d’arrencada del partit, gaudint de quatre ocasions clares de Musiala (2), Rüdiger i Müller en espai de sis minuts. Però llavors va arribar l’impensable, el segon gol de Costa Rica que eliminava Espanya, en una jugada en la qual dos centrals van pentinar la pilota (Duarte i Waston) i l’altra, Vargas la va posar com va poder.

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

Ho tenia ja en ciríl·lic l’equip de Hansi Flick per evitar l’hecatombe, però no va decaure en el seu intent d’almenys anar-se’n oferint una bona imatge davant els seus aficionats i davant el món. I va aconseguir almenys remuntar el duel, gràcies a un doblet de Havertz i un gol de Fullkrug.

La nit va acabar en drama per als dos equips. Costa Rica va veure trencada la seva il·lusió i Alemanya va tornar a viure a les seves carns un escenari que fins fa un quadrienni era inèdit en gairebé vuit dècades de Copa del Món. Té ara quatre anys per reflexionar en profunditat sobre el que ha ocorregut des que va ser campió el 2014 fins ara. Les cares trencades dels seus jugadors a la banqueta, a l’acabar el duel, ho deien tot. Un fracàs sense pal·liatius.