Japó-Espanya: lletja classificació per a vuitens

Amb tota l’angoixa del món va passar Espanya a vuitens de final. Una classificació encarrilada va quedar en suspens per una lletja derrota contra el Japó. Lletja per la nul·la resposta de la selecció en la segona meitat i lletja per les debilitats que va descobrir el conjunt nipó, que es va colar amb grandesa en els vuitens de final i amb prou capacitat com per preocupar el seu nou rival: Croàcia. El d’Espanya serà el Marroc. El dimarts 6 de desembre a les 16 hores.

El Japó va passar amb més dignitat que Espanya, desplaçada al segon lloc i traslladada a la part del quadro més amable com a immediata repercussió de l’ensopegada, segurament l’única cosa positiva. El primer lloc dibuixava un horitzó amb una eliminatòria de vuitens contra Croàcia i una hipotètica de quarts contra el Brasil; la segona plaça remetia al duel amb el país magribí i un altre de posterior amb Portugal.

De sorpresa en sorpresa

Tret que en aquest grup continuïn les sorpreses. Ja tenim un Mundial mogut. La primera commoció la van provocar els Estats Units i la segona Austràlia. El Marroc i el Japó van destrossar els pronòstics aquest dijous i queden dos grups per decidir-se. La jornada va oferir l’eliminació de Bèlgica, amb un seleccionador, Robert Martínez, que va deixar immediatament el càrrec, i la d’Alemanya, sorprenent i impensable, tot i que guanyés Costa Rica (4-2), cosa que no esborra de la seva cara la pal·lidesa que li ha quedat a la tetracampiona amb la tornada anticipada a casa.

Un desastre amb què va flirtejar Espanya. Va jugar amb foc, des d’una alineació que desprenia cert relaxament, continuant amb un futbol que va anar perdent per velocitat fins acabar amb una derrota més simbòlica que efectiva. No va tenir conseqüències irreparables. Però poc li va faltar.

Tres minuts eliminada

Espanya va estar tres minuts eliminada, que va ser el temps que va aguantar la victòria de Costa Rica, entre el gol de Vargas (m. 70) i l’empat de Havertz (m. 73). L’angoixa que es vivia a l’estadi Al-Bayt, el més llunyà de Doha, es va transmetre immediatament al Khalifa, on el triomf japonès estava assentat i Luis Enrique lluitava per revertir-lo amb substitucions. Una altra escomesa de Costa Rica, més pròxima del final del partit, hauria pogut ser irreparable.

Espanya va perdre el fil en el descans i ja no el va recuperar. Va marxar al vestidor amb l’1-0, relativament còmode, amb un fàcil gol de Morata en una precisa centrada d’Azpilicueta que va trobar el seu company sol, mentre Yoshima assenyalava a Itakura que vigilés el madrileny.

Morata, com Zarra

Morata va jugar per primera vegada de titular i va aprofitar l’oportunitat que se li presentava d’equiparar-se a Zarra, paraules majors, de marcar en tres partits mundialistes consecutius. L’imbatible registre datava de 1950, i pot quedar esborrat contra el Marroc a vuitens.

Luis Enrique va aprofitar l’oportunitat per accelerar la maduració de Balde i Williams com a futurs titulars, si és que existeix aquesta categoria per al tècnic. Sí, sí que existeix. La té Busquets, per galons, el fil que uneix la nova generació amb els campions, enganxat amb cola en l’alineació que ni l’amenaça d’una suspensió va fer desenganxar.

Dos nous titulars

Era la primera titularitat de Balde, incorporat per la via d’urgència després de la lesió de Gayà, i la primera de Williams. La sisena aparició –la tercera del blaugrana– de l’extrem de l’Athletic va ser des del començament i no la va acabar. Substituït després del 2-1 japonès, igual que Morata, Luis Enrique va cridar Ferran i Asensio perquè miressin d’arreglar el daltabaix, tot i que el problema no estava en la davantera.

Notícies relacionades

Els tres minuts que Espanya va estar eliminada

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Era més enrere. El Japó va tancar bé les línies de passada, amb dues línies de cinc i quatre molt juntes i Maeda d’ariet, més a sobre de Rodri per forçar que Pau Torres fos qui tragués la pilota des de darrere.

La capacitat dels seus futbolistes per reaccionar ràpid, el seu dinamisme per recuperar la posició immediatament després de ser superats en un duel o una ruptura de línies va acabar esgotant la fermesa d’Espanya, trencada per complet tot just reprendre’s el descans. Les fiblades de Doan i Tanaka van quedar clavades en l’equip espanyol. Van fer mal. Ja veurem quant. Però serà en els vuitens.