Walid Regragui, el nouvingut que ha reconstruït en temps rècord la selecció del Marroc

No és habitual que una selecció canviï d’entrenador a falta de sis mesos per a la disputa del Mundial. Ho va fer el Marroc, l’única representant del món àrab en els vuitens de final i rival d’Espanya: els resultats demostren que la decisió no va ser desencertada.

Va ser el bosnià Vahid Halilhodzic qui va comandar la classificació del Marroc per al Mundial, però a mitjans de maig del 2022, la federació marroquina va decidir prescindir dels seus serveis, al considerar que l’ambient que es vivia al voltant de la selecció era irrespirable. El tècnic bosnià portava en el càrrec des de l’agost del 2019.

Halilhodzic havia tingut importants desavinences amb Ziyech, un dels millors jugadors de la selecció marroquina. El va acusar de no estarr prou compromès amb la seva selecció. Ziyech, nascut als Països Baixos de pares marroquins, es va enfrontar obertament al seleccionador.

Vell conegut

La situació va fer que la federació apostés per un vell conegut: Walid Regragui ja havia sigut assistent del cos tècnic del Marroc entre el 2012 i el 2013. Després va entrenar el Fus Rabat i l’Al-Duhail –l’equip qatarià amb unes instal·lacions on s’exercita precisament el Marroc durant el Mundial-, abans de firmar pel Wydad AC de Casablanca, l’equip d’on el va fitxar la federació.

Regragui ha reaconseguit crear el clima d’estabilitat que necessitava la selecció marroquina: ha trobat la tecla per combinar talent, ordre i disciplina, fins al punt que ha fet tornar el Marroc a la ronda dels vuitens de final d’un Mundial, després de 36 anys: a Mèxic-86, el Marroc va ser eliminat a vuitens per Alemanya, amb un gol de Matthaus en el minut 88.

Nascut el 1975 a Corbeil Essones (França) de família marroquina i amb vincles sentimentals a Castillejos, la ciutat marroquina més pròxima a Ceuta, Regragui va desenvolupar una discreta carrera com a jugador en el futbol francès i espanyol: va ser lateral dret –i central esporàdic– al Tolosa, l’Ajaccio, el Grenoble i el Dijon, i també va formar part de la plantilla del Racing de Santander entre el 2004 i el 2006, on va treballar a les ordres de Lucas Alcaraz, Nando Yosu i Manolo Preciado.

Un compromís sentimental

Quan va ser nomenat seleccionador, l’estiu passat, Regragui va posar fil a l’agulla per reconstruir un equip afectat per les tempestes que envoltaven el seu predecessor.

Va arreglar les coses amb Ziyech, probablement el més talentós dels 26 citats per al Mundial, i sobretot es va dedicar a reclutar i convèncer jugadors no nascuts al Marroc, però amb un ferm compromís amb el país per raons sentimentals i familiars. El mateix Ziyech va ser el millor exemple. Dels 26 jugadors convocats per al torneig, un total de 15 no han nascut al Marroc.

«El perfil ideal»

«Té el perfil ideal», resumeix el periodista d’‘Anbaetv’ Abdelouarit Antar, «perquè coneix a la perfecció el futbol marroquí, però també l’europeu. No és fàcil per algú com ell, nascut a França però coneixedor del nostre futbol, perquè tot i que sembli que no, la pressió al Marroc és molt gran».

Ho sap bé Regragui, campió de Lliga i la Champions africana amb el Wydad Casablanca. Només li va faltar el títol de Copa per obtenir el triplet amb el club més premiat del Marroc.

«Coneix els jugadors. Ha sigut jugador i es nota. S’ha envoltat d’un cos tècnic molt ben preparat. L’afició està molt contenta amb ell, de moment la seva feina està sent impecable», afegeix Abdelouarit Antar. La seva opinió resumeix el sentiment de la premsa marroquina, encantada amb el rendiment de la seva selecció en el Mundial. El Marroc és davant un repte històric perquè mai ha superat el llindar dels vuitens.

Dos espanyols en el seu cos tècnic

En el seu cos tècnic, Regragui ha inclòs dos recents fitxatges espanyols, els preparadors físics gallecs Edu Domínguez i Juan Solla.

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

El Marroc va obtenir la classificació per al Mundial de manera relativament còmoda, després de guanyar el grup I i més tard, superar el ‘play-off’ decisiu contra la República Democràtica del Congo, amb un empat 1-1 a Kinshasa i una victòria per 4-1 a Casablanca.

Arriba a vuitens de final com a líder del grup F, que va compartir amb Bèlgica, el Canadà i Croàcia.