França tomba el Marroc i se cita amb l’Argentina a la final

«Els he dit als meus jugadors que hem vingut a canviar la mentalitat del nostre continent, que no ens podem conformar. Tenim confiança, ens han donat per eliminats moltes vegades i aquí seguim. Lluitarem per seguir endavant, pels països africans i pel món àrab». Walid Regragui, el seleccionador del Marroc, va néixer fa 47 anys a Corbeil-Essonnes, una ciutat adherida al nucli urbà de París. Com ell, Soufian Boufal i el capità Romain Saïss també van néixer a França.

Aquest dimecres (20.00 hores), tots ells juguen contra el seu país natal en un duel que transcendeix al futbol. És històric en si mateix, més enllà que el rival sigui França, ja que dona la possibilitat al Marroc de ser la primera selecció africana a arribar a la final d’un Mundial, després de ser pionera a classificar-se per a semifinals. Però les connotacions de l’enfrontament li confereixen un caràcter sociopolític molt rellevant, en un torneig marcat per innombrables connotacions que transcendeixen l’esport.

Protectorat francès

No es pot obviar que el Marroc va ser protectorat francès fins abans-d’ahir, fins al 1956, ni que a França hi viuen al voltant de milió i mig de marroquins, amb ciutats com Avinyó i Montpeller on suposen gairebé el 20% de la població total. Només Algèria té una comunitat d’immigrants més gran en terra francès.

Una circumstància que posa en alerta el país, que farà un gran desplegament policial en previsió que puguin produir-se greus aldarulls. Dissabte, després de la victòria del Marroc contra Portugal, ja es van produir disturbis que van motivar, només a París, la detenció de més de 70 persones. Que el rival sigui precisament França només pot empitjorar la situació en termes de seguretat.

Vols des de Rabat

«És un partit de futbol, res més», va mirar de relativitzar Didier Deschamps en la prèvia, conscient també que França jugarà a domicili a l’Al Bayt, aclaparadora com serà la majoria d’aficionats marroquins a l’estadi situat a la ciutat d’Al-Khor. Ho està sent en cada partit del Marroc en tot el Mundial i la xifra no para de créixer, amb vols contractats des de Rabat plens d’aficionats per veure la seva selecció fent història en primera persona.

De tot això mira d’aïllar-se una França que també té una cita amb la història. Ningú revalida títol des del Brasil de Pelé, guanyadora de les edicions de 1958 i 1962, i la selecció de Deschamps està a dues victòries d’aconseguir-ho. Itàlia, el 1934 i el 1938, és l’altre precedent que dona la història. De fet, l’habitual en els últims anys era que la vigent campiona fracassés amb terrabastall en la seva defensa del títol.

França està exhibint una gran solidesa en tot el torneig, però els descarrilaments del Brasil i Portugal a quarts, seleccions que també arrossegaven una gran dinàmica, han de posar-la en guàrdia. Després de les nombroses lesions prèvies al torneig (Pogba, Kanté, Nkunku, Benzema i, ja en el primer partit, Lucas Hernández), la salut està respectant els gals. Tchouaméni i Upamecano no es van entrenar dilluns per precaució, però podran jugar.

Dubtes al Marroc

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

Més dubtes llancen tres dels defenses del Marroc: Saïss, Aguerd i Mazraoui. Tots tres seran dubte fins a última hora, tot i que la informació és escassa, bunqueritzat com està el combinat africà, renuent a concedir entrevistes o a permetre als mitjans contemplar si més no uns minuts dels seus entrenaments. En les rodes de premsa oficials, estan parlant jugadors amb nul·la o escassa participació en els partits, a diferència del que és habitual en la resta de seleccions.

La recepta, en tot cas, li funciona al Marroc. «Ens donaven un 0,01% d’opcions de guanyar i aquí som», recordava aquest dimarts Regragui. Davant d’ells, l’oportunitat de continuar fent història. En el futbol i fora seu, ja que aquesta semifinal va molt més enllà de la pilota.