Amb Messi o amb Mbappé, Qatar ja ha guanyat el Mundial

A Msheireb, el centre neuràlgic de Doha, el que ara es coneix amb l’anglicisme ‘downtown’, hi ha un mural de cartró pedra dedicat al PSG. En aquest mural, apareixen els futbolistes de l’equip francès que han participat en aquest Mundial. Cromos que han anat caient així que ha avançat el torneig, tot i que allà segueixen tots, somrients perquè qualsevol que passi es faci una foto amb ells. I no són pocs, sempre hi ha gent al voltant, en una de les zones més freqüentades de la capital de Qatar.

El rostre que més es veu per l’emirat, tanmateix, és el de Neymar, imatge promocional del Qatar National Bank. El brasiler havia de ser la punta de llança del PSG de cara a aquest Mundial. Va ser l’home amb qui tot va començar, cap al 2017, quan Qatar va començar a apuntalar el seu gran projecte de propaganda futbolística, el que està culminant amb la celebració d’aquest Mundial que acaba diumenge (16.00 hores) amb la gran final de Lusail.

En aquesta final no hi sera Neymar, eliminada el seu Brasil a quarts de final en mans de Croàcia, però sí els seus altres dos grans –i avui més grans– estendards. D’un costat, l’Argentina de Leo Messi; de l’altre, la França de Kylian Mbappé. Dos països que preparen la histèria, milions d’aficionats a la resta del món elegint bàndol. Als que envien a Qatar, en canvi, els és igual el resultat: ells ja han guanyat.

La compra del 2011

El fons Qatar Investment Authority, convé recordar-ho, va aconseguir la propietat del PSG el maig deñ 2011, comprant el 70% de les seves accions. Aquest va ser un dels primers moviments de la dictadura després de rebre el desembre del 2010, tot just sis mesos abans, l’encàrrec de la FIFA de celebrar la Copa del Món del 2022. Presumptes (o alguna cosa més) amb suborns, també convé recordar-ho.

L’objectiu de Qatar amb aquesta inversió era essencialment propagandístic. Mancat de tradició en el futbol, l’emirat necessitava un vehicle amb què contextualitzar el seu sobtat interès per aquest esport. La compra del Manchester City per part del veí Emirats Àrabs Units el 2008 va servir de perfecta font d’inspiració. Es tractava de col·locar Qatar en el mapa del futbol perquè la celebració d’aquest Mundial semblés alguna cosa més natural en lloc d’un caríssim caprici pagat amb or negre.

Escrit queda, Neymar va ser el 2017 el primer cop sobre la taula, abonant al Barça el que avui continua sent el traspàs més car de la història del futbol: 222 milions d’euros. Només un mes després, Mbappé es va afegir al tren parisenc, rebent el Mònaco 180 milions d’euros a canvi. Messi, a l’estiu del 2021, va completar el trio d’asos, en aquest cas mitjançant un traspàs lliure, aprofitant el daltabaix econòmic del Barça després de la pandèmia.

A cavall guanyador

Neymar, Mbappé i Messi. Brasil, França i Argentina. Les tres seleccions que ostentaven el màxim favoritisme per al Mundial eren liderades per tres estrelles del PSG. Jugava a cavall guanyador l’emirat a la seva pròpia casa. Era difícil que el pla sortís malament i no ho farà. La final entre l’Argentina i França d’aquest diumenge garanteix al club parisenc comptar a les seves files amb la gran estrella del Mundial. I, tot i que queda encara moltíssima temporada per davant, segurament també amb la pròxima Pilota d’Or.

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

¿Quin és el resultat que més li convé al PSG? Sobre el paper, Mbappé s’hauria de mantenir més anys que Messi al Parc dels Prínceps, per la seva menor edat (23 anys davant 35) i el seu faraònic contracte en vigor fins al 2025. Tanmateix, amb el francès mai se sap, ja que encoratja o almenys consent al seu entorn entreobrir permanentment la porta de sortida del PSG. Ho va fer durant anys amb el Reial Madrid i ara ho està tornant a fer, sense rumb concret.

Messi, per la seva banda, només té contracte fins a final de temporada i el seu futur és incert. Qui sap si amb guanyar el tercer Mundial per a l’Argentina (per a França seria també el tercer) dona per completada la seva carrera. Al PSG i a Qatar ja no els importaria tant. Ells, aleshores, ja hauran guanyat el Mundial.