Els 10 impactes de Qatar: serà el Mundial de Messi

La polèmica elecció de Qatar des de la designació per allotjar l’esdeveniment del 2 de desembre del 2010 no s’aturaria de cop. Ningú premeria el fre d’emergència. Només ho ha aconseguit el joc. Es va despertar el Mundial amb crides a la protesta que es van anar esllanguint amb la intervenció de Gianni Infantino, el president de la FIFA.

«Em sento qatarià, àrab, africà, gai, discapacitat, immigrant...», va dir en un discurs buit, perquè després es va negar el braçalet multicolor a les seleccions que advocaven per la igual de gènere, amenaçant d’amonestar el capità, Dinamarca es va presentar amb una samarreta sense distintius, hi va haver genolls a terra... Els jugadors d’Alemanya es van tapar la boca a la primera foto d’equip –també els presentadors d’un programa qatarià, a tall de mofa després de la seva eliminació– i després els la van tancar.

Va abandonar avergonyida Alemanya el Mundial i a continuació van caure les dues classificades del grup, Espanya i el Japó. A la primera eliminatòria. Totes dues per penals, amb la intromissió de l’atzar a tall d’atenuant. No en el cas d’Espanya, que no va saber atacar el Marroc, sense idees al camp ni a la banqueta. Els signes de modernitat no es van observar a la gespa. Va fer servir l’equip la possessió sense solta ni volta i tota la confiança en Luis Enrique va saltar pels aires.

La Federació va virar 180 graus per promoure un canvi radical en les formes del nou seleccionador, el presumptament continuista Luis de la Fuente, que es veurà si afecten en el fons. Al joc tècnic i veloç, obert i proactiu que es va anar esllanguint amb el transcurs del torneig. El 7-0 de Costa Rica va ser el destapament d’una gasosa. Desbravat va quedar l’equip quan Alemanya va empatar fins a arribar a ser un ens insípid en l’eliminació davant el Marroc.

Va abandonar avergonyida Alemanya el Mundial i a continuació van caure les dues classificades del grup, Espanya i el Japó. A la primera eliminatòria. Totes dues per penals, amb la intromissió de l’atzar a tall d’atenuant. No en el cas d’Espanya que no va saber atacar el Marroc, sense idees al camp ni a la banqueta. Els signes de modernitat no es van observar a la gespa. Va fer servir l’equip la possessió sense solta ni volta i tota la confiança en Luis Enrique va saltar pels aires.

La Federació va virar 180 graus per promoure un canvi radical en les formes del nou seleccionador, el presumptament continuista Luis de la Fuente que es veurà si afecten en el fons. Al joc tècnic i veloç, obert i proactiu que es va anar esllanguint amb el transcurs del torneig. El 7-0 de Costa Rica va ser el destapament d’una gasosa. Desbravat va quedar l’equip quan Alemanya va empatar fins a arribar a ser un ens insípid en l’eliminació davant el Marroc.

Parlant de gasoses, sense res de substància, es va confirmar Neymar, aparatós muntatge publicitari d’un jugador que no deixarà res més que pinzellades, flaixos, filigranes a imitar, sense cap títol de pes que apuntali la categoria futbolística. Que si el turmell, que si el ball, que si les faltes rebudes, que si l’abraçada... futilitats insuficients per ser digne de portar el 10 del Brasil. El 10 de Pelé.

Va caure el Brasil, sí també en els penals, contra Croàcia, amb mitja disculpa de no ser perquè era el candidat unànime, la millor i més completa plantilla, posseïdora d’un atac fabulós, i que va perdre a vuitens de final també. Venia dels quarts de Rússia (eliminada per Bèlgica) i de l’1-7 de la semifinal del Mundial que va organitzar. Una involució temible que agita les estructures de la Confederació. Tite, per descomptat, va abandonar avergonyida la banqueta de la selecció.

Messi se n’anirà per la porta gran, tot i que perdi, i Cristiano va marxar per la posterior, enfonsat en el fang de les llàgrimes que va vessar al consumar-se l’eliminació de Portugal. Un altre fiasco de selecció, plena de grans noms (Ruben Dias, Cancelo, Bruno Fernandes, Bernardo Silva, Joao Pinto...) que van mirar d’agrupar-se com a equip malgrat la dissidència del seu capità. Es va presentar Cristiano després d’una crítica contra el Manchester United, el club que el va consagrar, es va mantenir sense equip durant el torneig –encara segueix, entrenant-se a Madrid esperant al mercat de gener– i va menysprear el seleccionador, que el va fer seure a continuació amb els suplents.

Va començar el torneig com a membre del United i es va acomiadar com a free agent, aquesta va ser la filiació que li va atribuir la FIFA, sense acomiadar-se ni felicitar el Marroc. Un simple i trist gol a Ghana i de penal difuminat en la discreció dels vuit golejadors de Portugal.