El nou Dembélé: menys riscos i més sacrifici defensiu

Els aficionats que solen veure Ousmane Dembélé a la Lliga espanyola deuen haver notat alguna cosa estranya al veure els seus partits amb França durant el Mundial: diferències subtils en un jugador sempre indesxifrable, però que expliquen el canvi d’actitud i de joc del futbolista d’un escenari a un altre, del Barça a la selecció francesa.

A diferència del que va passar el 2018, Dembélé continua en els plans de Deschamps: fa quatre anys, va començar sent titular, però en els partits eliminatoris només va disputar dos minuts, en els quarts davant l’Uruguai. No va jugar la semifinal ni la final.

Ara, en canvi, Dembélé és titular indiscutible: només va caure de l’onze contra Tunísia. Va tornar a ser titular davant el Marroc, a la semifinal: no va quallar un partit especialment brillant, però el seu equip jugarà la final.

Quatre anys després de proclamar-se campió del món amb un paper menor, l’11 de França té l’oportunitat de repetir títol però des d’una posició molt més consolidada.

Menys alts i baixos

El francès mostra a la selecció una versió més mesurada que en el Barça. Arrisca menys, condueix menys la pilota i afina més a l’hora de connectar amb els companys.

«Crec que puc fer-ho encara millor, especialment en l’aspecte ofensiu. Els jugadors ofensius sempre volem fer passades decisives, ser decisius o marcar però de vegades l’equip és més important, així que cada vegada que ajudo el Jules o l’Antoine em dic que és per l’equip i no penso en les meves estadístiques personals o tot això», ha dit aquest divendres abans d’entrenar-se amb la selecció.

El que li exigeix Deschamps a la selecció té poc a veure amb el que li demana Xavi en el Barça: a França, Dembélé s’obliga a un sacrifici defensiu més gran.

En el Barça, Xavi li concedeix total llibertat per buscar l’un contra un, el desbordament i la carrera a l’espai.

Amb França, Dembélé prefereix la combinació que la cavalcada en solitari: Deschamps l’ha modelat al seu gust.

I el seleccionador gal sembla satisfet amb el resultat, perquè Dembélé es manté a l’onze inicial; repte gens fàcil si es té en compte la nòmina d’extraordinaris futbolistes de França.

La maduresa d’Ousmane

Més madur, Dembélé està mostrant a Qatar un futbol amb menys alts i baixos que en el Barça. Capaç del millor i del pitjor a l’equip, el joc de Dembélé a França és més lineal i més estable.

«Parlem molt entre nosaltres sobre el posicionament defensiu, si hem de pressionar-los, tancar la passada pel costat dret o esquerre i ens comuniquem molt. L’Antoine m’havia dit moltes vegades a Barcelona, que si jugués de ‘6’ o de ‘8’ seria molt bo. I bé, parlem molt per veure si he de baixar o el que sigui i per això ens compenetrem bé», ha comentat el jugador del Barça.

Personalment, des de l’entorn de Dembélé també es concedeix que el jugador està «molt més centrat». Sap que està davant d’una oportunitat única de jugar una final del Mundial i no vol desaprofitar-la.

Una altra versió

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

A banda de la gespa, Dembélé continua sent una figura indesxifrable també durant el Mundial: ha regatejat amb habilitat els periodistes que han intentat parlar-hi a les zones mixtes posteriors als partits, però quan s’ha assegut davant d’una multitud d’informadors en la roda de premsa d’aquest divendres, ha ofert una versió molt més oberta que la que habitualment ofereix en el Barça.

Mesurat però somrient i relaxat, no ha eludit cap pregunta i ha respost somrient, tranquil i ambiciós, conscient que als 25 anys pot guanyar el seu segon Mundial.