Els argentins i la final del Mundial: de Borges i Julián Álvarez al nadalenc Pare Lionel

Diuen que no es pot viure d’il·lusions. Però una gran part de la societat s’obstina a refutar el sentit comú, escurçant les distàncies entre la realitat i els somnis, com tan bé ha quedat expressat en una publicitat de la Federació Argentina de Futbol, l’AFA. «Ha arribat el desembre i ha arribat el moment més màgic... quan arriba l’hora al carrer no queda ningú, el país s’atura», diu, i no hi ha dubte: està parlant del Nadal. Si fins i tot irromp la imatge del papa Francesc amb una pregunta sobre la credulitat. Sí, finals de desembre és «un moment màgic i fins i tot qui no hi creu embolica algun regal». I llavors, es pregunta a un nen: «I tu, ¿què li has demanat al Pare Lionel?». El mateix que tothom: aixecar la copa.

Emmanuel Macron ha convidat el seu col·lega Alberto Fernández, a veure junts el partit d’aquest diumenge. Mbappe contra Messi. El president argentí no s’ha atrevit a viatjar. Des d’ara que li agrada el futbol, i s’ha deixat veure amb la samarreta ‘albiceleste’ posada, però deu haver pensat que el viatge no li aportava cap rèdit polític, i menys sent ja a Doha el seu antecessor, el dretà i amic dels emirs, Mauricio Macri, a qui va elogiar per generar un país pròsper i sense sindicats.

Disputes

«Futbol i política no es barregen», va dir la portaveu de l’actual Govern, Gabriela Cerruti. Ara bé, la política s’ha colat en aquestes hores de frenesí fins i tot als llocs recòndits, ha forçat les interpretacions i la ridiculesa conceptual. Un diari conservador, La Nación, va titllar de vulgar Messi per fer amb les mans la figura del Topo Gigio a la cara de l’entrenador holandès Louis Van Gaal. Un altre mitjà opositor va envestir contra els luxes de la dona del capità de la selecció, Antonela Roccuzzo, com si mai haguessin existit.

Per alguns comentaristes, es va percebre la sensació que a alguns factors del poder no els agradaria la idea d’una Argentina campiona i que el devaluat Fernández capitalitzés la gesta a un any de les eleccions presidencials en què el peronisme, actualment al poder, d’entrada sembla ja derrotat. Un sociòleg, Luis Alberto Quevedo, potser obnubilat pels gols de Leo, va arribar a veure en el seu gest un «missatge als poderosos». «Un nou Che (Guevara) de Rosario», se’n van burlar a les xarxes socials.

Gairebé tots abraçats

És el Mundial que provoca aquest miratge. L’abraçada, en aquestes instàncies, no se li nega a ningú, com l’ha demostrat el legislador dretà i empresari gastronòmic, Roberto García Moritán, que va anar amb la seva dona, una model de la faràndula, a celebrar al centre de la ciutat de Buenos Aires la victòria contra Croàcia i, ha dit que farà el mateix si l’Argentina guanya França. García Moritán és conegut per opinions fortament classistes. Però la ideologia no compta massa en les vigílies: és més fort sentir-se part d’un mateix cor que batega, fins i tot al costat dels pobres homes i dones de la perifèria de Buenos Aires a qui va demanar que paguin l’hospital i l’escola que utilitzen tot i no viure a la capital.

Notícies relacionades

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

Messi descansa a Rosario després de la desenfrenada celebració a Buenos Aires

Dimarts passat, un home va segrestar un òmnibus a la perifèria, amb els passatgers dins, perquè no arribava a temps a veure les semifinals. Li van preguntar si tornaria a fer-ho. Va dir que preferiria no arribar a aquesta situació. «L’únic que m’importa és que, com que els partits s’acaben cap a les sis de la tarda, tot just puc anar al bar i preveure que ja no hi haurà futbol», va dir Juan José Sebreli, l’autor de Fútbol y masas, un vell assaig en què deplora el pes social de l’esport rei amb un coneixement tan limitat que l’escriptor Juan Sasturaín un cop li va dir: «‘Sebrelí, andá al arco’ (porteria)» més que una invitació, un càstig de barri als que no dominen el joc.

Un altre cop Borges

«Que estrany que mai s’hagi retret a Anglaterra, un país tan injustament calumniat per altres motius, el fet d’haver omplert el món de jocs estúpids com el futbol», va dir alguna vegada Borges, amb el seu habitual sentit de la provocació. Però ni ell se salva de l’eufòria mundialista. «Borgeans, reclamem el premi Nobel per a Georgie que escrivia com la trepitja Lionel», va demanar l’escriptor Daniel Mecca, creador del festival literari dedicat a l’autor d’El Aleph, el Borges Palooza.