L’Argentina embogeix amb l’arribada del ‘Messies’ i la Copa del Món

La bogeria mundialista només podia tenir una celebració més esbojarrada, i així va passar: la tornada olímpica es va realitzar simbòlicament en l’aire, lluny de la multitud que esperava eufòrica els jugadors. Més de quatre milions d’argentins havien inundat la ciutat de Buenos Aires per rebre els campions de Qatar 2022. Però la festa no va poder ser completa. Les carreteres, avingudes i carrers van col·lapsar. La por de desbordaments o incidents, com després de la consagració de 1986 i durant la vetlla de Diego Maradona, dos anys enrere, van obligar el bus que portava el seleccionat a evitar primer endinsar-se al vibrant cor de la multitud, a l’Obelisc, on es creuen les avingudes 9 de Julio i Corrientes. Allà, diumenge passat, una marea humana s’havia embriagat d’alegria per la victòria davant França. S’esperava repetir l’esdeveniment, però aquesta vegada amb els jugadors. No va poder ser i la joia es va barrejar amb l’amargor col·lectiva.

Amb el córrer de les hores van començar a registrar-se gresques menors i ferits (persones que van caure de ponts, pals i cartells). Proves incontrastables que la caravana triomfal no podia passar un torrent d’homes i dones de qualsevol edat sense quedar exposats a una situació que sortís de control. La Federació de futbol (AFA) es va veure obligada a dissenyar un nou itinerari, sense la garantia que fos possible complir-lo en la seva totalitat. «No ens deixen saludar tota la gent que és a l’Obelisc. Els mateixos organismes de seguretat que ens escortaven no ens deixen avançar», es va queixar finalment el president de la Federació, Claudio Tapia. Els jugadors van abandonar el bus i van pujar a helicòpters de la policia. «Els campions sobrevolen la ciutat perquè es va fer impossible seguir per terra», va dir la portaveu del Govern, Gabriela Cerruti. Els campions van tornar frustrats al predi de l’AFA. La multitud, a casa seva. L’Argentina va ser també campiona mundial de la desorganització. Quan els jugadors se’n van anar a casa seva, ni van faltar incidents entre seguidors i policies a la nit. A Messi el va rebre també una multitud a l’arribar a Rosario.

Por cosas así se levantó la caravana de la #SeleccionArgentina

Dos personas saltaron al micro de los jugadores

Uno cayó a centímetros de Messi, el otro en medio de la autopista pic.twitter.com/bxYr5UMFSL

— Juan Bindi (@JuanBindi) 20 de diciembre de 2022

El bus havia partit del predi de la federació abans del migdia. El seu pla era recórrer uns 30 quilòmetres a pas d’home i escortat per un fort operatiu de seguretat. Messi va estar gairebé sempre envoltat de Rodrigo de Paul i Ángel Di María, dos dels principals companys del millor del món. Els jugadors es van mostrar tan extàtics com la gent que cridava els seus noms o s’afegia al cor rodador. Els vencedors fins i tot tocaven bombos i altres instruments de percussió. Com si es tractés d’un carnaval, tampoc va faltar la cervesa. Fins que es va fer impossible seguir.

Una ciutat de gala

Més enllà d’aquest canvi en l’últim moment, la ciutat de Buenos Aires s’havia vestit de gala per rebre el planter i el seu cos tècnic. Una gran samarreta del 10 va cobrir la façana del teatre Colón. La situació es va repetir a nombrosos edificis públics i privats, urbanitzacions de luxe i barraques. Banderes, para-sols, gorros, casaques.

Arrancaron los festejos del campeón del mundo ⭐⭐⭐ pic.twitter.com/TXkwWXqhP3

— LA NACION (@LANACION) 20 de diciembre de 2022

Messi es va preparar especialment per al moment tan esperat. A l’aterrar a Buenos Aires, va dormir amb «una altra»: la Copa, i es va deixar fotografiar, abraçat amb l’objecte d’or, per posar en escena l’abast del seu nou amor. En el seu compte d’Instagram va deixar algunes de les seves impressions: «Moltes vegades el fracàs és part del camí i de l’aprenentatge i sense les decepcions és impossible que arribin els èxits». Leo no es va oblidar de Maradona: la Copa «també és del Diego que ens va encoratjar des del cel».

La processó del seleccionat va suposar un canvi en la lletra de la cançó que van entonar com un mantra al llarg del certamen. «Muchachos», escrita pel conjunt de cúmbia La Mosca, va esdevenir una mena d’himne paral·lel dels argentins al llarg del mundial. «Las finales que perdimos / Cuantos años la lloré!», van cantar els jugadors i les multituds mentre es desenvolupava la competència. «Quiero ganar la tercera / quiero ser campeón mundial», es va demanar a través del cant i, com els miracles que es materialitzen, van tornar inadequat aquesta mena de pregària musical. Van ser els mateixos jugadors els que es van encarregar de «reescriure» la lletra: «La final con Alemania, ocho años la lloré / pero eso se terminó... ¡Muchachos! Ara només queda festejar!». Només es va poder a mitges.

No nos dejan llegar a saludar a toda la gente que estaba en el Obelisco, los mismos organismos de Seguridad que nos escoltaban, no nos permiten avanzar.
Mil disculpas en nombre de todos los jugadores Campeones.
Una pena 😠🇦🇷

— Chiqui Tapia (@tapiachiqui) 20 de diciembre de 2022

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

El president Alberto Fernández es va abstenir de convertir la seu de l’Executiu en l’epicentre del festeig, com havia ocorregut el 1986, quan Raúl Alfonsín va convidar Diego i els seus companys a sortir al balcó amb el trofeu.

Va disposar no obstant que el dia de la massiva recepció no fos laborable. I va rebre la felicitació de Joe Biden. Vuit províncies es van negar a acceptar el decret presidencial, segons el qual l’obtenció del títol «és un merescut premi per a tots els integrants de la selecció argentina i el seu cos tècnic». Ells, s’afegeix al decret, «van tenir la fermesa necessària per sobreposar-se a les dificultats sense abaixar mai els braços, i es van constituir com un exemple inqüestionable per a tot el poble argentí, demostrant que amb sòlids ideals, sempre junts i units, es poden arribar als objectius proposats». El missatge de Fernández estava destinat al fracàs: l’exemple futbolístic no és replicable al terreny polític ni tan sols social de l’Argentina.