Maldita Nerea assalta BCN

Maldita Nerea ja va presentar el seu últim disc a Barcelona al Sant Jordi Club i al Palau de la Música. I, com a colofó de la seva exitosa gira deFácil,s'atreveix aquesta nit amb tot un Palau Sant Jordi. És probablement l'única banda espanyola de pop-rock comercial capaç d'assumir ara mateix aquest repte.

«Barcelona és una ciutat clau: gran part de l'equip és d'aquí, el primer concert que vam fer amb El secreto de las tortugasva ser aquí i per tant aquí estrenem també la cançó que bateja l'àlbum [i que ara és un dels seus grans èxits]. Són massa coses, ¿no? I sí, ens agrada fixar-nos reptes. L'any passat va ser Madrid [van omplir el Palacio de los Deportes] i aquest any hem decidit que sigui el Sant Jordi. És maco que l'any amb pitjor venda d'entrades a Espanya ens marquem un objectiu així. Amb tota la humilitat i contents de fer-ho», subratlla el cantant i compositor, Jorge Ruiz.

De totes maneres, aquesta banda que va néixer a Múrcia el 2000 sap que finalment l'aforament s'adaptarà segons la gent que assisteixi al concert (ahir la previsió era d'unes 12.000 persones). I conscient del ganxo que té entre els més joves, ha optat per llançar un esquer als menors de 12 anys. Els motius són diversos. Per un costat, hi ha el perfil professional del cantant: Ruiz és logopeda de formació i està especialment compromès amb l'educació. I, per l'altre, la seva cançóBienvenido a nuestro clan,composta per al programa infantilClanners. «Sempre he treballat amb nens i com que aquesta peça la vam gravar en aquest espai televisiu, després vam pensar que ens aniria bé rejovenir encara més el públic [riu]. Així que els menors de 12 anys hi entraran gratis, només han d'anar acompanyats d'un adult».

Fácilja és disc d'or i se suposa que el que toca ara és posar-se a treballar en un nou àlbum, però ¿serà fàcil continuar com un dels grups espanyols més coneguts del panorama actual? «Fàcil ho ha de ser perquè si no no el fem, tot i que mai se sap el que pot passar demà. En realitat, a aquest disc encara li queda bastanta trajectòria i encara se segueix venent. Aquest any hem estat a Llatinoamèrica i hem descobert que allà encara tenim recorregut per fer. La vida d'un projecte el marca en part el públic, i ja saps que som una mica lents component, així que encara ens queda estona», sospira.

TROBADA AMB EDUARD PUNSET/ Convidat pel científic i divulgador Eduard Punset, Ruiz va cantar en el seu programaRedes la peçaEn el mundo genial de las cosas que dices (la mateixa que ha gravat per a EL PERIÓDICO), i van filosofar junts sobre la importància de conjugar entreteniment i coneixement. Al final, tots dos van arribar a la mateixa conclusió: «No hi ha projecte sense emoció».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«És que és l'arrel de qualsevol comportament humà. Com més cuidis les teves emocions, les entenguis i comprenguis, més fàcil serà la teva vida i la dels teus. En l'educació aquest tema s'havia descuidat, oblidat durant molt de temps, i tots estudiàvem el mateix i de la mateixa manera. Però la meravella de la ciència, del coneixement del cervell, del comportament i de les noves comunicacions ho ha canviat tot. Et permeten per exemple estar al dia del que ahir es va publicar a Harvard o es va dir en una conferència a Barcelona. I tot això fa que els models educatius canviïn, que és l'única manera que la societat canviï de veritat. No hi ha camí més curt i segur que aquest: adaptar l'educació al talent que posseïm. Tots els nens són genis, només se'ls ha de conduir, ensenyar-los a mirar».

A Ruiz li agrada nodrir les seves lletres amb frases del tipus:Improvisemos un guión definitivo;Nos olvidamos de seguir sumandooLa vida crece entre matices. Sentències que, segons assegura, li inspiren precisament els nens. «Sorgeixen perquè passo molta estona amb ells. A més, sempre li dedico més atenció al text que a la música. També m'agrada comprar-me tota mena de llibres, alguns de molt absurds, per agafar perspectiva. No combrego amb la idea que per crear s'ha d'estar torturat; estar al límit. Està comprovat que l'altre pol, la felicitat, és molt creativa.