Andrea Motis, tota una 'jazz woman'

Als 16 anys, el seu nom ja és un reclam com a prodigi del jazz. La trompetista, saxofonista i cantant Andrea Motis té tres discos editats i combina la seva agenda de concerts (cada vegada més intensa) amb els seus estudis de primer de batxillerat sense tornar-se «boja», diu, entre rialles. Demà actua al Black Music Festival (Teatre Bescanó de Girona) amb el quintet de Joan Chamorro, el seu professor, mentor, psicòleg... (fa tots aquests papers segons siguin les necessitats). I l'11 d'abril té un altre bolo important: al Palau de la Música, amb Chamorro i altres grans reclams del jazz com Ignasi Terraza (piano); David Mengual (contrabaix); Esteve Pi (bateria) i Josep Traver (guitarra, ukelele).

Motis ha passat de ser l'orgull de l'orquestra infantil Sant Andreu Jazz Band a ser una autèntica estrella en el temps que un xiclet perd el gust. «Fa cinc anys que va entrar a la formació. Llavors érem nou i ara, més de 20. Estem a punt de llançar un quart disc, hem participat en l'àlbum deLa Marató, la primera vegada que l'Andrea va cantar en català, tenim projectes com ara un homenatge a Miles Davis, i un compacte amb Ignasi Terraza i David Mengual, en el qual a més jo toco el saxo i hi participen dues companyes més de l'Andrea», explica Chamorro, que a part de director d'aquesta orquestra és contrabaixista i multiinstrumentista, segons l'ocasió.

MÉS ENLLÀ DE L'EDAT / Hi ha qui pot pensar que elboomd'Andrea Motis radica en la seva precocitat. Però la jove artista replica utilitzant un argument del seu professor. «Diu que hi ha gent que ha sentit el disc sense saber quina edat tinc i que li agrada. I això és bon senyal». El seu director afegeix: «El fet de l'edat pot ser un factor, evidentment. El seu primer disc el va gravar amb només 14 anys i mig. Però si ella triomfa és perquè en un escenari és capaç de defensar-se com ho fa. Motis, a més d'instrumentista, té una veu molt personal, on hi posa molt de cor de veritat, i això és el que fa que arribi a la gent. Les melodies les fa seves, les interpreta i reinterpreta. És realment una jazz woman, més enllà del fet que tingui 14 anys, 16 o els que siguin». El músic està convençut que «d'aquí a 10 anys veurem una evolució important en la seva manera de tocar i en la seva veu. Perquè, hi insisteixo: és una artista», subratlla, feliç, el seu Pigmalió.

Paolo Conte deixa anar en una de les seves celebrades cançons,Sotto le stelle del jazz, que a les dones no els agrada el jazz. Curiosament, ni a Motis ni a la seva germana petita Carla (que toca la guitarra i el banjo) els agradava «en absolut» quan eren «petitones» i el seu pare, gran aficionat al gènere, els posava discos contínuament. «Però de mica en mica, i començant amb el dixie, ens va anar enganxant. I Charles Mingus, de qui ens posava tants discos, és potser el que més m'agrada. I segurament té a veure amb aquest record de la infància».

Chamorro agafa la paraula per rectificar el gran Conte. «Hi ha grans amants i intèrprets femenines: Maria Schneider; immensa; el seu trompetista, Ingrid Jensen; Esperanza Spalding, Giulia Valle. Fins i tot més, a la Sant Andreu Jazz Band tenim 10 dones», enumera.

ELS ESTUDIS / Algunes també són joves talents per evolucionar com Motis, que de moment assegura que no ha perdut el compàs tampoc en els estudis. «Sé que si no fes actuacions, si les nits no se'm fessin tan llargues pels bolos, podria rendir més. Però intento no exigir-me al màxim perquè al capdavall he d'estar bé. I si un dia he necessitat fer una altra cosa, com llegir o simplement distreure'm, doncs ho he fet. M'ho prenc amb calma».

Notícies relacionades

Sempre amb l'edat

Callar per cridar més alt

Chamorro assegura que quan la va conèixer [llavors ella tenia 10 anys] ja va veure «el seu potencial de seguida. Per la seva disposició, el seu talent. En el seu cas en concret, com a instrumentista ja ho feia molt bé, però en el moment que es va posar a cantar vaig veure que podia arribar molt, molt lluny perquè realment emocionava. I quan estem sobre l'escenari, jo ja no sóc ni el profe ni el director musical... Anem alhora. Ella mana sobre la tarima; és qui marca els temps».

A Motis l'han comparat ja amb la mateixa Billie Holiday o amb Norah Jones. «És un bon senyal. També m'agrada molt Ella Fitzgerald. I no és que les imiti, però d'escoltar-les alguna cosa n'agafes». El temps, que bufa a favor seu, la col·locarà al lloc que li pertany.