Rosana torna més enèrgica

Rosana va iniciar a mitjans de juliol passat la seva temporada d'estiu. I les cançons noves i els ineludibles èxits de sempre llueixen ara amb una altra vestimenta. «El guió, la posada en escena, el concepte dels arranjaments que porto al repertori, tot és diferent», avisa la cantant canària. Eltouren què s'ha embarcat per seguir amb la presentació de l'àlbum¡Buenos días, mundo!, el seu optimista i últim llançament, recala aquesta nit al Poble Espanyol de Barcelona. Un emplaçament pel qual, segons diu, sent una especial predilecció.

«M'apassiona. Prefereixo mil vegades aquest recinte que qualsevol altre. Té alguna cosa que és molt especial. Tot i ser un espai bastant gran, pots veure la gent, la trobes amb facilitat -assegura--. A més a més, l'energia que poses en un teatre o en un Palau Sant Jordi i en un lloc a l'aire lliure és molt diferent. T'obliga a ser encara més enèrgica i rockera, a capgirar les cançons perquè el públic ho visqui com si hagués estat, què sé jo, cinc hores en un gimnàs», riu.

DE LA TRISTESA A LA DESESPERANÇA / Rosana fa temps que es declara «absolutament enamorada de l'ésser humà. Hi crec tant que l'estimo en majúscules i en rètols lluminosos». No es tracta d'una declaració d'amor sobtada. Com tampoc ho és la seva visió esperançadora. «Des deMejor vivir sin miedofins a la recentTodo es empezar, amb l'estrofaa imposible le sobran dos letras y le falta valor, fixa't que ja són 16 anys insistint en aquesta mateixa idea. Això no és una cosa que hagi descobert ara. Sé que ens mereixem un altre món: el que la majoria de la gent vol. Així que hem de viure tots d'una altra manera», encoratja l'artista.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«I no vulguem tornar al món que ens ha portat fins a aquest, que ens ha abocat a aquesta crisi. Jo no vaig enrere ni per agafar impuls, fora que em diguis que és per fer una espècie de reseteig i construir-ne un altre de millor. Un on tots, sense excepció, sigui quin sigui el lloc on hagis nascut, tinguem les mateixes possibilitats».

L'autora d'El talismán explica que acaba de venir d'una gira que l'ha tingut nou mesos fora d'Espanya, i que s'ha trobat «amb un panorama molt preocupant, i no només a nivell econòmic. Vaig deixar una Espanya trista i ara la veig desesperançada, un terme més perillós i preocupant. La tristesa, amb una tonteria pots fer que rigui. Però quan un no veu el final a aquesta tristesa és quan es troba amb la desesperança. I això m'inquieta. Abans la gent deia: 'Les coses estan malament'. Però ara el to és més greu: 'No sé com ens en sortirem'. I no ens mereixem res d'això».