Un cometa anomenat Joan Dausà

Ben poc sospitava Joan Dausà el recorregut que acabaria tenint la història de la seva cançó 'Jo mai mai' (inspirada en el joc que convida a deixar anar veritats a còpia de tragos). El tema amb què va batejar el primer disc va captivar el director debutant Dani de la Orden, que es va animar a escriure i rodar la pel·lícula 'Barcelona, nit d’estiu', en què Dausà és protagonista (de la part que li toca). Un film romàntic que és als cines des del 6 de setembre i el DVD del qual es podrà adquirir amb EL PERIÓDICO a partir del 24 de setembre vinent.

El primer impuls de la carrera d'aquest cantautor i actor va ser quan amb la banda Els Tipus d'Interès va guanyar el 2010 el premi del públic de Sona9. El febrer del 2012 va llançar l'àlbum, amb músics com el baixista Martí Maymó (Manel), el percussionista Axel Pi (Sidonie), el pianista Florenci Ferrer (Love of Lesbian) i la veu amiga de l'actriu Clara Segura. Còmplices que el secundaran en el clímax del seu 'tour'. Si Dausà digués Jo mai mai actuaré al Palau de la Música, hauria de beure un bon trago (la cita a la sala modernista serà el 15 de novembre).

"La realitat supera el joc i les expectatives. No m'esperava res d'això. Potser un dels secrets és que no descarto mai res sense esperar-ho –confessa–. És per això que vam fer una producció professional des del primer disc. Amb la intenció que realment passés alguna cosa".

Tristesa, marca de la casa

El segon i recent àlbum és la banda sonora d'aquest film amb sis relats amb un nexe en comú: tots esperen veure passar un cometa. Una de les històries va sobre un jove futbolista que acaba de ser fitxat pel Barça però té por que el fet de ser homosexual li estronqui la carrera. "Al principi em va semblar forçat, surrealista. Estem en ple segle XXI. Però suposo que per al Barça sí que seria un daltabaix, perquè ¿què passaria amb el patrocini de Qatar, que està donant la cara per una imatge?"

A Dausà se l' ha titllat de cantautor trist. Però la seva paleta té molts matisos: melancolia, nostàlgia. L'objectiu no deixa de ser emocionar. "Al principi semblava una cosa innovadora, però ja s'ha acceptat com a marca de la casa. És més interessant buscar a les capes de profunditat del drama que no recórrer a una situació impecablement feliç".

Una altra característica de la seva proposta és el costumisme. "Crec que és generacional". ¿I no creu que hi pot haver una certa sobredosi? "Si n'hi ha, el públic serà qui decidirà si en vol més o no. Quan una cosa funciona, es crea una certa inèrcia. Però que s'hi apuntin tants com vulguin. Jo escric des de la veritat; l'honestedat. Sense pensar en les modes. I si d'alguna cosa hi ha un 'boom' és d'autoestima en la música cantada en català. El públic es creu que hi ha indústria i els artistes veuen la possibilitat de viure'n. I és fantàstic".

Treball de formiga

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Els compactes de Dausà els publica la productora Cameo (la de la pel·lícula, que debuta com a discogràfica). "Els vaig conèixer a través d''Arròs covat' [la sèrie d'animació de TV-3 en què l'actor posa veu a Xavi Masdéu]. De la mateixa manera que per a mi era clau sentir que estava fent una cosa important, volia un segell per a qui també ho fos. Que mimés tots els detalls i s'hi impliqués també a nivell emocional".

El cantant assegura que pel fet que Cameo no tingui contactes en el món de la música moltes ràdios no li han donat difusió. "Cosa que ha suposat que tot fos progressiu. Sembla ràpid, però ja fa anys que estem amb això. Ha estat un treball de formiga", subratlla. L'òrbita de Dausà segueix el seu rumb. I no serà fugaç.