Seguridad Social: 'Chiquilla' es fa gran

Palmes flamenques. La ràpidament reconeixible veu d'Enrique Bunbury. I la sempre inspirada guitarra de Raimundo Amador. Amb aquests amaniments, José Manuel Casañ torna a recrear el seu principal hit, Chiquilla. Aquell que es clava com una espasa i no pots deixar de taral·lejar («pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas», diu l'enganxosa tornada). Per celebrar els seus 30 anys de trajectòria, Seguridad Social ha seduït convidats diversos perquè participin en el seu últim disc:  Por siempre  jamás.

«Vaig triar aquest títol perquè dono a entendre que és el final d'un conte, d'una època extraordinària que ha passat volant. I em va agradar la idea d'ajuntar aquestes paraules aparentment contradictòries: sempre, mai...», explica el cantant i líder indiscutible de la banda valenciana.

Altres il·lustres que posen el seu granet de sorra en aquesta celebració són Carlos Tarque (M-Clan), Javier Ojeda (Danza Invisible), Raúl Pulido, Sole Giménez (ex-Presuntos Implicados), Carlos Segarra (Rebeldes), Carlos Goñi (Revólver), així com les bandes novelles Estelares i Panóptica Orquesta. Molts d'ells van assistir a la gravació del DVD que acompanya el llançament (i recull el recital que junts van oferir a l'Auditori d'Alacant).

Molts convidats. Però pocs artificis. Els integrants de Seguridad Social han volgut «tornar a les arrels; recuperar la simplicitat» a l'hora d'abordar les seves cançons. «Rescatar l'essència de quan comences a fer cançons, moltes vegades a soles amb la guitarra. I fer una celebració sense arranjaments que de vegades són interessants però de vegades també despisten -diu Casañ-. Volíem que la gent entengués quina era la força que em va impulsar a crear aquestes peces, a confiar en aquestes composicions».

Inesperat triumvirat

El llançament inclou títols com El viajero, La camisa de once varas, Condenado a vivir, Mi rumba tarumba, No verte más, Sólo tú, Mueve los pies, Acción, Quiero tener tu presencia i aquella Chiquilla que Casañ va tenir clar que seria el primer senzill. No en va va ser el seu primer èxit. Va néixer com un dels temes del disc del 1991 Que se extinga la llama. Un àlbum en què la formació va virar cap a ritmes més llatins i el mestissatge.

Per abordar aquest tema que va suposar un abans i un després en la història del grup volia «el millor guitarrista». Relata que va contactar amb Raimundo Amador i li va donar carta blanca («posa les bases que vulguis»). I assegura que va ser Bunbury qui després es va postular per participar també en aquesta peça. «Em va agradar la idea. Vaig pensar que entre tots tres sortiria un bon single. M'agraden les versions impossibles. I hem format un triumvirat que ¡que se'n riguin els Omeyas!».

Sobre el conjunt de col·laboradors del compacte, aclareix que tots «són amics, i de diferents generacions», amb els quals ha compartit «escenaris, vivències, rialles...». «Hi són tots els que hi han de ser. I convidar-ne més hauria estat una bogeria». Va transcendir que de la llista inicial en van caure Santiago Auserón, Loquillo, Amaral i Melendi.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Casañ sosté que «el que tenen de  bo les crisis és que o ens espavilem en la vida o ens en anem a fer punyetes». Recorda amb nostàlgia «quan es compraven vinils. Jo, un al mes, si podia, amb aquelles portades que eren pòsters. És clar que els dissenyadors també han hagut de canviar el xip -constata-. A tots ens ha tocat acoblar-nos. Sóc suïcidament optimista. Sempre tiro endavant. I si la tecnologia va més endavant que els nostres pensaments, doncs ens haurem de posar les piles».

Seguridad Social ja treballa a hores d'ara amb nous temes. «Evidentment, és molt difícil continuar sorprenent durant 30 anys, però sempre se li pot ficar el dit a l'ull a algú», amenaça entre rialles. Casañ admet que difícilment hi haurà més Chiquillas. «Són injustes les comparacions. Però, sobretot, és totalment inútil lluitar contra el teu propi passat».