La Pegatina enganxa

L'èxit de La Pegatina és irrefutable. De nou, un altre sold out a l'Apolo (i així, des del 2008). Gairebé just un any després de l'inici de la gira del disc Eureka!, la banda de Montcada i Reixac desembarca avui una altra vegada en aquesta mateixa sala talismà amb Lloverá y yo veré tour. Una versió renovada del seu repertori, com fan cada any, tinguin o no disc recent al mercat.

Aquesta reactualització dels seus concerts respon a motius diversos. «Ho fem per nosaltres mateixos, per sentir aquell nerviosisme i aquella frescor claus per no caure en la rutina, no convertir-se en robots -aclareix Rubén Sierra, cantant i guitarra de la banda juntament amb Adrià Salas-.  I per seguir sorprenent. Aquest any la producció a nivell artístic va a càrrec de Tuli [l'àlies d'Ignacio Villamor], el saxofonista de Leiva».

Els assidus als seus recitals, que cada vegada són més, es trobaran amb «una escenografia amb jocs de llums i... més jocs. A dalt de l'escenari i també a fora. La gent inter­actuarà d'alguna manera. Ja ho diu la cançó, 'lloverá': confeti i moltes més coses. Ja ho veuran, ja... », adverteix.

«Cuando se cierra una puerta, siempre se abre una ventana. Hay que tomársela con ganas.../ Cuando pase el tifón nos llevará con él...». Aquestes són algunes de les estrofes de l'encomanadissa peça que bateja la gira. «El que volem expressar en aquest tema és que, si creus que el teu camí no té sortida, sempre has de tenir un pla b, una via d'escapament -explica Sierra-.

Mercat europeu i asiàtic

Aquests remolins sobre l'escenari converteixen les seves actuacions en una autèntica festa, combinant el seu multilingüe i animat cançoner propi amb tornades alienes. Però poc podia sospitar La Pegatina, a la qual tant li agrada abordar la sensual Sex bomb, que coincidiria amb el mateix Tom Jones en persona. Serà a Salisbury (Gran Bretanya), el 20 de juliol, al Larmer Tree Festival. «Fer de teloners de Tom Jones serà brutal», sospira el vocalista. ¿I com va sorgir tal carambola? «Ens van veure en un altre festival a Holanda uns programadors, Eurosonic, i ens van dir que érem el grup que estaven buscant», explica el cantant.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La banda no para de viatjar. Té una mitjana de 100 concerts per any. «L'últim any hem recorregut fins a 17 països. Hem actuat a Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, d'on acabem de venir... També hem estat a l'Argentina, el Japó. Ah, i tornarem a la Xina a finals de maig, on estarem dues setmanes».

Mentrestant, tenen temps de seguir component. Ja tenen algunes maquetes preparades. La intenció és gravar al novembre i que la primavera del 2015 surti el nou treball. I aquesta nit ja avançaran una de les seves peces. El revulsiu. Més dosis de ska-rock, per a una formació que s'atreveix amb el punk, el merengue i un mestissatge desacomplexat, capaç de generar hits tan festius com Mari Carmen.I no només això. La Pegatina sap com consolidar vincles amb els seus col·legues, intercanviant interessants col·laboracions. Han tornat a compartir micròfon amb D'Callaos (que bé que sona Alosque). I acaben de gravar amb Love of Lesbian (a Santi Balmes ells el van reclamar per cantar Amantes de lo ajeno). La Pegatina acumula 10 anys. I cada cop més fans i de més països.