Salt al buit d'Elena Gadel

Elena Gadel se sap una cantant Delicada. I així ha volgut titular el seu segon disc, que demà presenta a Luz de Gas. El seu treball més personal. «Totes les cançons les he compost jo. Són com el meu diari musical. I la gran majoria són històries que m'han passat», explica la cantant barcelonina.

La primera peça que va sorgir va ser Bebiendo a sorbos. La va tenir a punt en una hora i mitja, després d'una llarga conversa telefònica amb el seu amic i excompany d'OT Manuel Carrasco. «Em va faltar temps per enviar-l'hi. I al cap de poc em va trucar per dir-me: 'És meravellosa. Tant de bo l'hagués escrit jo'. Però és clar, què ha de dir si és el meu amic». Al final, l'artista de Huelva ha acabat compartint la partitura i lluint una veu més aflamencada que la que llueix en els seus últims treballs.

Com va fer amb el seu disc de debut, Tocant fusta, la producció ha recaigut en Toni Pagès. «Aquest disc no ha nascut com un treball d'encàrrec. Per a mi tot això està sent com un salt al buit. I tenia clar que havia de fer-lo de la mà de Toni». Gadel opina que en el seu primer disc van aconseguir, junts, «una sonoritat molt càlida, molt especial». A Delicada, han vestit els temes amb guitarra, contrabaix, violoncel, violí, flauta i percussions (a càrrec del mateix productor). «Crec que Tocant fusta era un disc més d'emocions, mentre que en aquest explico històries concretes».

Pop, flamenc, jazz

I, un altre cop, amb un estil pop, amb girs flamencs (i alguna pinzellada jazzística). «Respiro flamenc, encara que les meves peces no segueixin cap compàs ni res. Pensa que el meu pare és extremeny i la meva mare, que és de Granada, em diu 'ets més flamenca que jo'».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Sobre el repertori que abordarà a Luz de Gas, avança que a més d'estrenar les noves composicions i rescatar-ne algunes d'antigues, no descarta abordar alguna versió de Joan Baez. «I incorporaré La llorona, una cançó que la mare em posava quan era petita i que al Liceu va sonar molt xula», explica, referint-se al recital que va oferir al Foyer del coliseu barceloní, dins el cicle Músiques sensibles.

Gadel, que ja va mostrar la seva vàlua com a actriu a Mar i cel i Grease, tornarà a posar-se a les ordres del compositor Albert Guinovart en una obra que recuperarà precisament les obres d'aquest autor, i que acollirà el Teatre Grec el 13 de juliol. I no sap si repetirà l'experiència de ser jurat. Ella, que va ser «víctima» d'OT, explica que va disfrutar molt estant a l'altre costat de la barrera a Oh happy day. «Com que jo mateixa ho he viscut, és fàcil entendre els concursants. Buscava la millor manera d'orientar-los, sense ofendre. Més que criticar, volia aconsellar. Hi empatitzo molt. I se'ls veia tan nerviosos…».