Els Amics de les Arts: "Volíem ser més valents i gamberros"

              

Els Amics de les Arts es consoliden a cop d'instint i inspiració. Facturant cada vegada millors cançons. I prodigant-se a través de les noves tecnologies -el 2005 van ser pioners a distribuir maquetes i discos gratis a internet i acaben de llançar una nova aplicació de mòbil- i en molts, moltíssims festivals. Avui presentaran Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure al Canet Rock. I els espera un estiu hiperactiu: l'11 de juliol actuaran a Olot, el 12 al festival Sons del Món, el 19 a l'Acampada Jove, el 25 a Cap Roig (entrades esgotades), el 28 al Grec (en el mateix amfiteatre on van triomfar amb el seu àlbum anterior), el 2 d'agost a ETC de Tarragona, el 14 a Portaferrada, el 16 a Peralada…

-Però s'acaba la calor i el miratge s'esfuma, ¿oi?

 

-Ferran Piqué: Sí. Per això orga­nitzarem nosaltres mateixos un cicle de concerts al nostre barri, a Sant Andreu, que es farà fora de la temporada estival quan actuar és més complicat.

-Dani Alegret: Es relaciona música amb màniga curta. Sembla que a l'hivern costi programar. I la legislació per tocar en bars no ajuda gens ni mica.

-Eduard Costa: Barcelona segueix enfocant la seva proposta de festivals al turisme. I ens agradaria que l'oferta creixés més enllà dels mesos de calor. A Madrid, en canvi, hi ha més activitat. En qualsevol bar o restaurant hi ha música en di­recte.

-Precisament a Madrid acaben de rebre el premi de la Música Independent (UFI) al millor disc en català pel directe Tenim dret a fer l'animal. I aquesta mateixa distinció ja la van aconseguir l'any passat amb el treball Espècies per catalogar.

 

-D. A.: Guanyar aquest premi dos anys seguits i amb dos discos tan diferents… Estem molt agraïts al jurat i als nostres seguidors. A més a més, ens va passar una cosa molt emotiva a Madrid. Va venir una parella catalana expressament perquè ell volia demanar-la en matrimoni durant el nostre concert. Ens va explicar que la nostra música els ha servit de banda sonora a la seva història d'amor. I va acabar fent-li una petició de mà en tota regla.

-¿Suposo que ella va acceptar?

 

-D. A.: Sí, sí. És clar [rialles].

-En aquest nou disc han deixat de costat els vents, els violins i els violoncels. I sorprenen donant protagonisme a l'orgue Hammond i fins i tot a la distorsió.

 

-Joan Enric Barceló: Si vols que el caldo et surti diferent has de posar-hi ingredients diferents. Potser un altre dia recuperarem aquests instruments. Qui sap. La idea era que poguéssim reproduir el disc després en els directes. Fer un pas endavant com a instrumentistes i cantants.

-D. A.: Volíem ser més valents i gamberros. Distorsionant orgues, desafinant pianos expressament. Sense por. La mateixa veu distorsionada de Joan Enric a l'inici d'El mite de Prometeu és una cosa que abans no ens hauríem atrevit a fer.

-La banda va néixer el 2005 ja amb un disc autoeditat (Catalonautes). Des d'aleshores, i com a bons amics del seu art, controlen tot el que afecta el grup.

 

-D. A: Tenim una màxima: si alguna cosa no funciona, que no sigui per nosaltres. Ens agrada controlar i supervisar-ho tot moltíssim. No deixar res en mans externes. Estar a sobre del nostre producte, que és el que tenim. És la nostra responsabilitat.

-F. P: Tot i que aprens alguna cosa delegant. Ara ho hem fet en el tema del booking amb Project, perquè hi deu haver llocs on no ens contractaven perquè no hi arribàvem.

-¿Per què totes les noves cançons parlen de pèrdues?

Notícies relacionades

Que no pari la música

Bryan Ferry: "Sé que la gent espera alguna cosa de mi"

 

-F. P.: Joan Enric s'ha encarregat de les lletres i a l'escoltar-les, vaig pensar ¿n'hi deu haver passat alguna? Perquè parla de moltes coses perdudes. Però no hi ha drama en cap moment ni és un disc negatiu, ¿eh?