La mirada de Marc Parrot

«Per la finestra s'escapen els amants furtius, salten els suïcides, surt la teva mirada, vola la imaginació», reflexiona Marc Parrot. Els seus inquiets ulls verds fa molts anys que exploren nous paisatges. I en el seu últim disc fa de cada cançó «una postal diferent». «Sortir per la finestra per anar a caçar la sort», diu a la primera estrofa de Sortir per la finestra, la peça que dóna títol al seu novè àlbum que avui arriba a les prestatgeries. Un treball en què el tema de la sort està especialment present.

«Aparèixer per casa teva amb un ram de sort», diu romàntic a Un pla perfecte, la cançó més reeixida del compacte i la que tria per interpretar en acústic per a EL PERIÓDICO. «Home, canviar flors per sort era una rima fàcil», riu traient mèrit a la seva ocurrència.

Cultivar la sort

«És clar que si actues d'una determinada manera estàs atraient la sort. Si tens una actitud positiva i demostres a la gent que l'estimes, estàs cridant a la bona sort, sempre que es pugui, és clar. En aquesta cançó en concret el tema adquireix gairebé un punt de nirvana. Però sí, no s'ha de ser gaire llest per saber com és d'important moure's de forma positiva. La sort crida a la sort. Però l'has de cultivar -puntualitza-.Sortir per la finestra comença amb Màgia: una peça amb dissonàncies, canvis d'atmosfera… Parrot sempre ha estat un autor excèntric, juganer i surrealista (només cal sentir discos seus com per exemple Mentider i Interferència). «Aquest nou disc apunta estilísticament cap a totes les direccions. O cap a cap. Recull un ventall molt ampli de registres. Cada història, cada lletra, té el seu acompanyament musical que actua com un vestit fet a mida. I potser l'única constant és el timbre de la veu», assegura el reclamat productor (en aquests moments ja està preparant el que serà el desè disc de La Marató i el pròxim disc de La Pegatina, entre altres projectes diversos en què està involucrat).

No és com un cavall que passa i ja està. L'has d'assolir, mantenir, fer-te-la teva. I si no estàs atent, se t'escapa».

Marc Parrot va començar cantant en castellà. Com el Chaval de la Peca es va convertir en tot un fenomen supervendes. I arran del programa Casal Rock, va tornar a convertir-se en un personatge públic. «Són oportunitats que m'he anat trobant. Experiències molt xules que m'han donat molta seguretat. He viscut l'èxit de moltes maneres. Sé el que m'agrada; el que m'interessa; i el que no necessito tornar a repetir. I això em tranquil·litza molt -subratlla-. Si tornés a tenir una altra oportunitat televisiva, segurament l'acceptaria. I si de sobte un àlbum funciona moltíssim, disfrutaria de l'èxit. Són coses que he viscut i per tant sé molt bé a què renuncio en certs moments. I quan accepto alguna cosa, sé per què ho faig».En format de cantautor

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Parrot va preestrenar recentment el seu disc al Mercat de Música Viva de Vic, «carregant-se» la posada en escena que havia preparat: «Era una escenografia i unes projeccions amb tots els ets i uts, molt espectaculars». Però al final va optar «per una cosa més senzilla», després de comprovar que podia, que havia de desprendre's de «tant artifici». «Sempre he buscat l'attrezzo, i després comproves que l'essència està en les cançons. Aquest nou espectacle és més cru, més de veritat».El músic confessa haver tingut «cert pudor d'actuar com a cantautor, guitarra i veu». La seva tendència era sempre pensar «home, ¿no quedarà una mica pobre?». Però de sobte, segueix relatant, es va treure «els complexos» per expandir-se com el que és: un malabarista de la música.

Vegeu l'acústic d''Un pla perfecte' amb el mòbil o a e-periodico.cat