Love of Lesbian entra al taller

No és el final del «lesbianisme», ni de bon tros. Però sí que és una aturada important. Love of Lesbian anuncia que aquesta nit s’acomiadarà dels escenaris catalans ¡fins al 2016! L’Auditori de Barcelona acollirà avui l’exitosa i poètica versió teatral del seu repertori més estremidor, a través de Miralls & Miratges (o Espejos & Espejismos). Una obra que han concebut juntament amb Guillem Albà i Blai Rodriguez a la qual li queden només tres bolos més: a València, Oviedo i Saragossa.

Santi Balmes i Julian Saldarriaga, els dos capitans del proactiu conjunt, arriben disposats a divertir-se (la sessió de fotos els delata). Acaben d’aterrar de Mèxic. Però amb les seves maniobras de escapismo (així van titular el seu primer disc en castellà), aconsegueixen que amb prou feines se’ls noti el jet lag.

«Ens sentim com si comencéssim a veure la llum al final del túnel, a sentir la calma al final del camí –explica Santi Balmes–. Si fas un resum de l’any, amb el final de la gira de La noche eterna. Los días no vividos, el tour d’El poder de la tijera, el desembarcament a Mèxic, aquest espectacle que ara rematem...». A Julián Saldarriaga se liescapa un badall que provoca el riure del cantant: «Sí, sí. Estem molt cansats». «Crec que ha de passar un temps –prossegueix– per valorar el que hem recorregut. És com li passava al Piqué de l’època de Guardiola». «Ha sigut un any superfrenètic», assenteix, ja despert, el guitarrista (i segona veu).

ELS PLANS PER AL 2015 / «A l’habitació de la memòria hi ha miralls, pols i alguna bonica mentida». Aquest és el punt de partida de Miralls & Miratges. La formació teixeix un relat entre els miralls de la memòria i els miratges de la il·lusió, al ritme de cançons com Los días no vividos, Segundo asalto, Universos infinitos i per descomptat, Maniobras de escapismo.

«El 2015 desapareixerem per treballar entre bastidors un nou disc», aclareixen a la seva web oficial. «Jordi Roig aprofitarà per canviar-se de sexe (té hora per al febrer); Santi Balmes es farà un tractament capil·lar per ser definitivament calb; Julián Saldarriaga torejarà un vedell depilat; Oriol Bonet iniciarà una secció porno a fangazing.com; Joan Ramón Planell es presentarà a les eleccions per l’Ajuntament de Madrid amb un donete com a número dos; Dani Ferrer parlarà per fi del seu misteriós passat en un internat d’un col·legi de capellans...» Més enllà d’aquests plans que especifiquen a la seva web, Love of Lesbian no descarta que Miralls & Miratges adopti nova vida, incorporant les composicions que encara estan per arribar.

«No voldríem que l’espectacle acabés. Intentaríem reformular-lo amb els pròxims treballs», admet el guitarrista. I mentre estiguin ficats al taller, el cantant avança que publicaran un DVD que inicialment havia de recollir només aquesta funció més teatral però que acabarà sent un grans èxits molt sui generis. «Ja veurem què fem amb tot el material gravat. És a dir, també amb el de les dues gires, el que tenim del nostre pas per alguns festivals. Ha passat molt en molt poc».

«Estem una miqueta improvisant –afegeix Saldarriaga–. L’altre dia vaig veure una frase que em va agradar: ‘La meva vida és com un tetris, aprenc a moure-la a mesura que em van caient’». Balmes li respon sorprès: «¡Però si és just el que diem a la cançó La mirada de la gente que conspira!»: «Y veo partes de mi vida/ como piezas de un gran tetris/ que nunca encajan muy bien/ y solo se entiende al revés».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

APOTEOSI A MÈXIC / Love of Lesbian encara està encaixant el seu gloriós pas per Mèxic DF. «El que està passant allà amb nosaltres els passa a molt poques bandes. Cada generació fa seva una sèrie de grups i ens ha passat a nosaltres. En dos anys hem passat de tocar davant de 200 persones a fer-ho davant de 3.500 espectadors, l’aforament del mític Teatro Metropolitan. Va ser un sold out espectacular. I veure que estàs creixent d’aquesta manera tan exponencial és meravellós», es congratula el cantant.

«Tens la sensació de tornar a començar, cosa que a Espanya ja no ens passa –prossegueix–. Molts ens descobreixen per primera vegada. I això t’impregna a nivell existencial. T’amplia horitzons. T’obre la ment. Per a Love of Lesbian és com una doble vida».