Callar per cridar més alt

Durant mesos, la presència d’Israel a la Biennal de Venècia va ser discutida. Milers d’artistes van firmar una carta oberta perquè es prohibís la seva presència a l’esdeveniment més important del món de l’art. L’assumpte es va tancar per part de la Biennal i del Govern d’Itàlia: l’Estat hebreu hi participaria. Circulin, senyors i senyores, aquí no hi ha res a discutir. ¿Segur? Dissabte passat, la Biennal va obrir les portes al públic, però el pavelló es va mantenir tancat. Enganxat amb cinta adhesiva a la seva porta: "L’artista i els curadors del pavelló israelià obriran l’exposició quan s’arribi a un acord d’alto el foc i l’alliberament d’ostatges".

Ruth Patir (1984, Nova York, EUA) és l’artista israeliana que ha pres la decisió. La mateixa que fa set mesos comunicava a les seves xarxes socials: "Estic emocionada, estressada i agraïda". Acabaven de comunicar-li que la seva obra havia sigut triada per representar Israel. "Desitgin-me sort", pregava. No l’ha tingut. Menys sort han tingut les milers de víctimes.

Les figures de Judea

Fa quatre anys, a Patir li van diagnosticar una mutació genètica que augmentava el risc de tenir càncer de mama i d’ovaris. Els metges li van recomanar congelar òvuls per no perdre la possibilitat de ser mare en un futur. La fecundació i la maternitat van passar a formar part de la seva reflexió artística. Un procés creatiu que la va conduir fins a les figures de Judea, unes estatuetes de terracota que s’han trobat a milers a les excavacions arqueològiques ubicades al regne bíblic de Judea. Petites figures d’uns 15 centímetres d’alt i que, de forma majoritària, representen dones. Durant dècades, els estudiosos les van identificar amb Astarté, la deessa de la fertilitat, la sexualitat i la guerra. Recentment, es creu que eren representacions de dones mortals per al culte familiar. Figures per pregar per un bon part o per una exitosa lactància.

En els últims treballs de Patir, les antigues figures de la fertilitat prenen vida a través de l’animació en 3D. Les situa en l’actualitat, es mouen, ballen i, per damunt de tot, viuen o pateixen l’odissea de la maternitat. La videoartista recorre sovint a l’humor i la provocació per abordar narratives feministes. El projecte que estava treballant per a la Biennal es trobava en aquest marc, fins que va esclatar el conflicte. I, amb aquest, la legió de mares dolençoses.

Notícies relacionades

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

'La ciudad oculta': viatge al·lucinat a les entranyes del subsol

En una visita de la videoartista als magatzems de l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel, una institució oficial que investiga i controla l’excavació i conservació d’antiguitats, li van permetre manipular un conjunt d’estatuetes trencades. La visió dels fragments es va solapar amb la visió de les víctimes i van passar a formar part de la seva obra. A la pel·lícula que va elaborar per a la Biennal moltes de les figures mostraven les seves extremitats trencades o eren simples fragments sense acoblament. Es movien i gemegaven de dolor i ira. I Patir hi abocava la seva tristesa i frustració.

L’artista estava convençuda que el conflicte hauria acabat quan la Biennal obrís les portes. En cap moment va imaginar una guerra que ja suma sis mesos. A mesura que la cita s’anava aproximant, no deixava de preguntar-se què fer. "Soc artista i educadora, m’oposo fermament al boicot cultural", ha afirmat Patir. Però, en aquest moment, sent que només pot alçar la veu i afegir-se al crit de tants: "Alto el foc ara. Portar de tornada la gent del captiveri. No ho podem suportar més", aquest ha sigut el seu missatge. I les antigues figures de Judea, aquestes que tantes oracions van rebre, s’uneixen al clamor: que els ventres puguin parir en pau i els pits s’omplin de llet.