Telecomunicacions Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Insuportablement petits
Les polítiques europees en aquest sector han preservat drets i han permès la lliure competència, però han provocat una exagerada fragmentació del sector que està perjudicant les nostres infraestructures i ara també la nostra sobirania
A la Xina hi ha dos operadors principals de telefonia mòbil, i als Estats Units tres. Grans mercats gestionats per molt poques companyies. En canvi a Europa hi ha vuitanta companyies principals de telefonia, per tant cap de molt gran. I si fem ‘zoom’ veurem que només a Espanya hi ha més de sis-centes operadores de telefonia. És ridícul. Petites i molt petites companyies que mai podran assolir un volum raonable, i que posen molt difícil que alguna pugui liderar i invertir el que necessitem pel nostre futur digital.
En un món de dades la xarxa de telecomunicacions és una infraestructura crítica, com bé saben als Estats Units, que en el seu moment varen vetar Huawei per evitar que al seu país les xarxes 5G fossin de tecnologia xinesa, i que després varen pressionar els seus aliats perquè fessin el mateix. La Llei General de Telecomunicacions del govern espanyol ha obligat les operadores a substituir els seus equips Huawei o ZTE, cosa que els ha suposat un cost d’uns 1.000 milions d’euros, i altres països com França o el Canadà han fet el mateix.
Sorprèn que a Europa un element tant crític com les telecomunicacions estigui tan fragmentat i sigui tan feble. Un operador dels grans, Telefónica, té un valor tan dèbil que amb només 2.000 milions d’euros algú pot agafar un 10% de l’accionariat i esdevenir el principal accionista. 2.000 milions, el que guanya CaixaBank en un semestre. El que guanya Apple en quinze dies. Segons aquesta valoració Telefónica val 20.000 milions, el que ha facturat ACS a Amèrica aquest any.
La Comissió Europea està desplegant una intensa activitat al voltant del fet digital. Hi destina 250.000 milions d’euros Next Generation, es preocupa de desenvolupar normes en temes com la protecció de dades o la intel·ligència artificial, treballa en noves capes de servei com la identitat digital, i busca assolir la sobirania digital en aspectes estratègics com els xips. Però no acaba de posar fil a l’agulla pel que fa a les telecomunicacions.
Les polítiques europees en aquest sector han preservat drets i han permès la lliure competència, però han provocat una exagerada fragmentació del sector que està perjudicant les nostres infraestructures i ara també la nostra sobirania. A Europa costa molt fer créixer una companyia de telefonia, i quan és una mica gran la pots comprar per molt pocs diners. Potser assolirem la sobirania tecnològica en xips i computació, entre d’altres gràcies a la increïble feina del Barcelona Supercomputing Center, però tot el tràfec de dades dependrà d’infraestructures de telecomunicacions que ara hem vist que són febles.
La solució no és que el Govern pugui impedir que la saudita STC compri Telefónica, el que necessitem és una estratègia que no impedeixi que les operadores de telefonia tinguin el volum necessari per ser competitives, millorin el seu valor, tinguin més recursos i ens donin millor servei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
