El MNAC rescata de l'oblit l'orientalista Josep Tapiró

El museu fa la primera exposició dedicada a l'artista, un dels més reconeguts internacionalment en el seu gènere

L'exposició presenta al públic 'El santó Darcagüey', la peça comprada amb els ingressos del casament de la neboda del magnat Mittal

’El santó Darcagüey’, l’última adquisició del MNAC, és una de les peces exposades a la mostra.

’El santó Darcagüey’, l’última adquisició del MNAC, és una de les peces exposades a la mostra. / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ / Barcelona

Reivindicar un dels artistes catalans tan reconegut en vida com oblidat en mort és el que pretén 'Josep Tapiró, pintor de Tànger', la mostra que el 17 d'abril obrirà les portes al Museu Nacional de Catalunya (fins al 14 de setembre), i que és la primera --a excepció d'una petita exposició que va realitzar en vida el 1907-- que se li dedica a casa, i a fora, a Josep Tapiró (Reus, 1836-Tànger, 1913), "un dels orientalistes més importants a nivell internacional de l'últim terç del segle XIX", segons Jordi À. Carbonell, comissari de l'exposició. La selecció reuneix 25 peces, totes aquarel·les i totes realitzades durant la seva etapa tangerina, la millor i més singular del pintor, i inaugura una sèrie de mostres al MNAC enfocades a recuperar figures de la història de l'art català no emplaçades en el lloc que es mereixen.

Notícies relacionades

Entre les obres exposades hi ha l'última adquisició del MNAC, 'El santó Darcagüey', la peça que el museu va comprar amb els ingressos del casament de la neboda del magnat indi Lakshmi Mittal i que ara es presenta per primera vegada al públic. Es tracta d'un retrat, com la majoria d'obres de la mostra, d'un místic mendicant practicant dels preceptes sufís pintat d'una forma molt veraç i pròxima. I és precisament la plasmació de la realitat de forma tangible i amb rigor documental el que diferencia Tapiró d'altres orientalistes, com Delacroix o Fortuny, més centrats en el costat orientalista més tradicional i pintoresc.

Les causes de l'oblit de Tapiró són moltes, --"i totes alienes a la seva qualitat i voluntat", a judici de Carbonell-- encara que n'hi ha dues d'especialment significatives: la seva llarga estada a Tànger, on va viure gairebé 40 anys i on va morir, i la venda de gairebé tota la seva producció --no gaire àmplia ja que només feia unes sis obres a l'any-- en el mercat anglès. Dues circumstàncies que l'han portat a l'oblit del públic i dels annals de la història però no dels col·leccionistes, que sempre han valorat les seves peces, sobretot als països àrabs. De fet, tres de les peces exposades provenen del Museu Orientalista de Qatar. Amb la mostra, i la publicació de la primera monografia sobre l'artista, Carbonell aspira a situar Tapiró "en el lloc que es mereix".