Comença amb una carta

El detonant és una carta que l'abril del 2011 arriba més o menys per atzar a mans de l'estudiant en pràctiques Angela Biesot. Es tracta de la fotocòpia d'un missatge manuscrit que un desconegut veí de Montgat (Maresme), Óscar Sánchez, envia des de la presó romana de Rebibbia, a Itàlia; hi explica que està detingut per error, insisteix en la seva situació de desemparament i demana ajuda a les autoritats espanyoles. Una carta com n'arriben moltes a les redaccions dels mitjans de comunicació. Reclusos que intenten cridar l'atenció. Bàsicament, rutina.

PRIMERS PASSOS

Entrevistar els

veïns de Montgat

Angela fa menys d'un mes que és al diari i com gairebé tots els ­estudiants en pràctiques no té una missió definida, de manera que el que fa és ensenyar el document al responsable de la informació de successos, Antonio Baquero. En ­realitat, la carta no l'escriu Sánchez: resulta que no està al seu abast elaborar un missatge d'aquesta longitud, així que ha demanat ajuda a un company de presó.«Tot era molt estrany»,recorden els periodistes: un home gairebé sense educació, sense els rudiments bàsics per explicar la seva situació en una missiva de cinc pàgines, era acusat d'actuar com a enllaç d'una organització mafiosa que es dedicava a transportar cocaïna des de Sud-amèrica fins a Itàlia. Alguna cosa no encaixava.

L'estudiant en pràctiques, el redactor de successos i el segon responsable de temes científics del diari, Michele Catanzaro -que és italià, i ja havia publicat amb Baquero alguns articles sobre la màfia-, van uns dies més tard a Montgat.«Vam anar a l'autorentat i vam recórrer el poble, i el que vam trobar és que tots tenien clar que allò era impossible. Que l'Óscar fos un narco era totalment, absolutament impossible».Amb la informació del cas i la incredulitat dels veïns, el 8 de maig EL PERIÓDICO publica el primer article,El misteri de l'Óscar. La primera frase és eloqüent:«Si allò de què l'acusen resulta ser cert, Óscar Sánchez és un formidable actor».

COMPROVACIÓ

Llegir el sumari, verificar la coartada

El misteri de l'Óscarés necessàriament prudent: els periodistes sospiten, però no tenen indicis concrets que apuntin a la innocència del rentacotxes.«A més a més , en aquell moment ja havíem contactat amb els carabinieri i amb el fiscal antimàfia a Itàlia, i allà no tenien cap dubte que era culpable».La indestructible seguretat de les autoritats italianes es tradueix el 10 de maig en una condemna ferma a 14 anys de presó. ¿Què podien fer?«Seguir investigant. En el pitjor dels casos hi seguia havent una gran història: un rentacotxes que se les havia arreglat per enganyar un poble».

Els periodistes entren en contacte amb els dos advocats de Sánchez, el que l'havia defensat a Espanya i el que el representava a Itàlia; gràcies a ell aconsegueixen còpies d'alguns apartats del sumari, i llavors té lloc un moment clau de la investigació:«Aquest sumari ubicava l'Óscar a Itàlia cinc dies diferents del 2005 i tres del 2006, en tots ells cometent suposats delictes relacionats amb el tràfic de cocaïna. Així que vam pensar: anem a Montgat a comprovar si aquells dies estava treballant o no».Malgrat la condemna de la justícia italiana, els periodistes seguien tenint dubtes, i no només pels testimonis dels veïns: havien entrat al pis de Sánchez a Montgat i havien comprovat que vivia amb el mínim, i havien fet un cop d'ull, per cortesia del seu germà, als seus extractes bancaris, i havien arribat a la mateixa conclusió: que no era un delinqüent ­acomodat.

«Vam anar a l'autorentat i a la corderia on l'Óscar havia treballat abans, vam mirar els seus arxius, vam comparar dates i vam comprovar que sis dels vuit dies que segons el sumari havia estat delinquint a Itàlia en realitat havia estat treballant. No tenia coartada per a un festiu i un dia de vacances».

TASCA CIENTÍFICA

Encarregar un peritatge de veu independent

La revisió d'aquests arxius i l'audició dels peritatges de veu que havien condemnat el rentacotxes, i als quals tenen accés, novament, gràcies a l'advocat de Sánchez a Itàlia, Fabio Salcina, convencen els periodistes que estan davant d'un ­evident cas d'injustícia, i així queda plasmat a l'article que publiquen el 31 de maig:La coartada de l'Óscar.«A més a més , havíem investigat a Itàlia, i sabíem que el pèrit encarregat de la prova de veu s'havia equivocat abans en altres casos».Catanzaro, el periodista científic, torna a entrar en contacte amb una experta lingüista de la Universitat Pompeu Fabra a qui havia entrevistat en el passat i li explica el cas. Aquesta acaba fent un peritatge independent que més tard serveix com a prova judicial.

Un dels millors premis a tant esforç -el millor, probablement,

després del posterior, molt posterior alliberament del rentacotxes- és la decisió de la policia d'obrir una investigació sobre el cas. Es produeix a finals de juny, quan Baquero rep una trucada de l'inspector Antonio Serrano, cap de premsa de la Policia Nacional.«Teníeu raó»,li diu.

UNA PEÇA CLAU

Esquivar la trampa d'un DNI venut

A Sánchez el condemna la justícia italiana basant-se en dues proves: la seva veu, segons el peritatge, casava en un 90% amb la veu del narcotraficant que les autoritats italianes havien gravat interceptant un telèfon mòbil; el seu DNI, a més, estava compromès en diverses reserves d'hotel que el narco havia fet en algunes ciutats italianes. Tenint en compte que en la compra del mòbil també hi havia pel mig el document d'identitat, aquest resultava capital en el trencaclosques total del cas.

Óscar Sánchez havia mantingut durant molt temps la versió que l'havia perdut, o l'hi havien robat, però a finals d'octubre els periodistes del PERIÓDICO van saber que no: que ell mateix l'havia venut; que li ha­vien donat 1.400 euros pel document.«Va ser un moment delicat per a nosaltres, però en vam parlar i vam arribar a la següent conclusió: no estava tancat a la presó per haver venut el seu DNI. Estava tancat per narco. La injustícia continuava».

CAMUFLATGE

Notícies relacionades

Cofares, sempre a prop de la farmàcia rural

El Papa reapareix per sorpresa a la plaça de Sant Pere, dues setmanes després de la seva alta mèdica

Disfressar-se per anar al judici definitiu

L'epíleg són dos periodistes, Baquero i Catanzaro, vestits amb americabna i corbata, impecables, per assistir al judici d'apel·lació final. Fa tres dies.«Si semblàvem advocats, tindríem les coses més fàcils a la sala».Com a periodistes no tenen dret a acostar-se a Sánchez, però sí en qualitat d'advocats. Que és el que semblen. Ho fan: s'hi acosten. Elscarabinieriels miren amb recel, però els deixen fer. Sánchez els reconeix. Els mira i els somriu, i els diu gràcies.