Amenaça

Gihadisme exprés i digital

Gihadisme exprés i digital

V. BOLUFER

1
Es llegeix en minuts
Jesús A. Núñez Villaverde
Jesús A. Núñez Villaverde

Codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).

ver +

L’amenaça del terrorisme gihadista no ha sigut eliminada, encara que últimament no s’hagin registrat tràgics macroatemptats en territori occidental. I no només Al-Qaeda i Daesh segueixen molt actius en diferents regions del planeta, tant els seus respectius nuclis centrals com els grupuscles que es mouen al voltant de les seves òrbites, sinó que tots ells han sabut adaptar els seus mètodes de reclutament arran de l’extraordinari desenvolupament de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Així, sense abandonar les clàssiques vies de captació –presons i mesquites–, és cada vegada més freqüent el recurs a les xarxes i mitjans, fent confluir dues dinàmiques que faciliten sumar més membres a les seves files.

Notícies relacionades

D’una banda, sol tractar-se de persones que, per diferents raons –des de socioeconòmiques a de perfil ideològic extremista, sense oblidar les d’ordre psicològic–, se senten excloses o marginades de la seva comunitat de referència i busquen una brúixola que suposadament doni sentit a la seva vida i que fins i tot els ofereix convertir-se en "herois". De l’altra, la tecnologia els permet un accés sense intermediació a qualsevol candidat, de manera relativament anònima i molt ràpida, sense gairebé deixar empremtes visibles i sense necessitat de comptar amb reclutadors físics, que són més fàcils de detectar pels serveis d’intel·ligència. Com a resultat creix el nombre de persones que entren en aquest macabre joc i que, tot i que no hagin rebut una instrucció gaire professional, acaben oferint-se per matar qui sigui, quan i on sigui.

Aquesta greu amenaça no es pot eliminar per la via militar i tampoc les forces de seguretat poden fer gaire més que vigilar les xarxes, mirant d’avortar possibles atemptats i de detectar els que ja han entrat en un procés de radicalització. És necessari, per això, reforçar encara més els mecanismes de plena integració social, política i econòmica, com a via principal per evitar aquestes derives violentes en les nostres societats.