"Els 65 són els nous 50"

"La major part de la gent arriba amb bona salut i autonomia funcional als 65 anys. I això té molt a veure amb els nous estils de vida, però també amb el sistema sanitari i els seus millors tractaments", explica Jordi Amblàs, director d’Atenció Integrada de la Conselleria de Salut i geriatre de la Universitat de Vic. No és gratuït que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi declarat els anys compresos entre el 2021 i el 2030 com la Dècada de l’Envelliment Saludable.

Educació superior

El repte del país és precisament aquest: ¿com fer que aquest bon estat de salut es mantingui com més anys millor? A mesura que s’eleva l’edat poblacional, precisa Amblàs, ja hi ha "més malalties cròniques" i "graus de dependència". No obstant, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que fa estudis poblacionals, assegura que l’esperança de vida continuarà pujant en els pròxims anys, per a homes i dones, i amb això continuaran movent-se les etapes bàsiques de la vida. L’anomenada economia silver vol donar resposta, precisament, als consumidors d’aquest segment poblacional.

L’esperança de vida al néixer a Catalunya és de 86,1 anys en les dones i de 80,8 en els homes. Catalunya ocupa el desè lloc en el rànquing mundial amb l’esperança de vida més alta. Per a les persones de 65 anys, l’esperança de vida actual és de 21,2 anys (19 en homes i 23 en dones), cinc anys més que fa 40 anys. Hi ha ara mateix a Catalunya més de 2.000 persones amb més de 100 anys, mentre que quatre dècades enrere n’eren només un centenar.

Amblàs creu que la societat ha "de canviar d’idea" i de deixar de veure l’envelliment com un "llast" per passar a veure’l com una "riquesa". "Hi ha informes de l’OMS que contradiuen la idea que l’envelliment poblacional condiciona el finançament dels estats", explica aquest geriatre. "Ara tenir 60 o 65 anys és com abans tenir-ne 50. A mesura que hi ha hagut un allargament de l’esperança de vida, les etapes bàsiques vitals han anat quedant desfasades", assenyala.

Els baby boomers, a més, tenen una "educació superior" en comparació amb la de les generacions prèvies, com assenyala la cap de Geriatria de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Neus Gual. "Apareixen a les consultes amb molts més coneixements i amb més cura de la seva salut. Són persones que fan exercici de forma quotidiana, mengen millor, es fan les proves preventives de càncer de mama o de còlon. S’informen molt més", apunta Gual en aquest sentit. Aquesta informació i aquestes cures tenen un impacte positiu en la seva qualitat de vida.

A més, els boomers d’ara tenen més recursos econòmics que els seus pares. "És un canvi generacional molt marcat. És una generació que ha sigut molt trencadora al llarg de la seva vida. Són més crítics", precisa aquesta geriatra, per a qui un dels "reptes" és, precisament, que aquesta generació inclou un "volum molt gran" de persones. "Estan molt més formats, ells entren a internet i et fan més preguntes. Obliguen a canviar la manera de fer medicina, que abans era molt paternalista", assegura. Tot i que, matisa aquesta geriatra, si s’ha cuidat bé, una persona de 65 anys fa poc ús del sistema sanitari.

Es tracta, en paral·lel, d’una generació que "ha vist envellir els seus pares", i per això "té molt més clar com volen envellir ells". "Fan planificació. S’avancen. Planifiquen la seva jubilació i això és important perquè, quan no es fa, apareixen les depressions. Ells arriben molt bé als 65 anys, en una bona situació cognitiva i jubilats, poden fer viatges, tenen aficions i amistats", afegeix Gual.

"Som productius"

Fa dècades, al jubilar-se, les persones pràcticament "s’apartaven de la vida i de l’entorn". Però això ha canviat "moltíssim". "Tenim força i capacitat per fer coses", reivindica Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec). "A qui li agradi pintar, que pinti. A qui li agradi el voluntariat, que el faci. Però és important fer algun tipus d’activitat perquè encara tenim molt a dir i, fins i tot, molt a aprendre. Tenim un envelliment saludable però també productiu perquè podem aportar coses a la societat", assenyala Carné.

Notícies relacionades

Una descàrrega d’ira que busca aniquilar

Ayuso crearà un centre per a homes víctimes de violència sexual

Opina que les persones grans han de ser presents en la política, al Congrés, en els parlaments autonòmics, a les entitats. "Un 20% de la població té més de 65 anys, així que hem de fer aportacions, no viure la jubilació de manera passiva", assegura. N’hi ha prou amb fer només un cop d’ull a les eleccions dels EUA: la demòcrata Kamala Harris acaba de complir 60 anys, mentre que el republicà Donald Trump en té 78. "Tenim molta vida per davant", diu Carné.

De fet, els divorcis s’estan incrementant entre les persones de 60 i 65 anys. El que fa dècades ni es plantejava ara és una realitat: a Espanya es van disparar un 40% en els últims 10 anys. "Molts matrimonis se separen quan es jubilen perquè passen a conviure les 24 hores i aquí és quan apareixen o surten a la superfície els conflictes", explica el president de la Fatec. A més, una altra de les "grans inquietuds" és el tema afectivosexual. "Quan et jubiles el que penses és que has perdut tota la teva activitat sexual i la teva vida tal com l’havies portat. No és així, però en ocasions cal saber adaptar-se a les possibilitats o necessitats i fer ús de fàrmacs si això és necessari", explica.