Dos assassinats en 24 hores eleven a 36 els feminicidis

El primer cas està en investigació, tot i que la parella està detinguda com a presumpte autor, i el segon va ser confirmat per la Delegació del Govern com a assassinat per violència de gènere. Si les indagacions determinen que la parella de Raquel també és culpable de la seva mort, el nombre de víctimes mortals per violència de gènere el 2024 ascendiria a 36, vuit menys que en el 2023 en aquestes dates, però sis més que el 2022. Si, en canvi, la seva mort és accidental o un suïcidi, en serien 35.

L’estadística sobre feminicidis tée dents de serra i no mostra tendències clares en els últims anys, tot i que des que es va aprovar la llei contra la violència masclista, que va implicar els jutjats especialitzats i la posada en marxa de desenes de recursos d’ajuda per a les víctimes, fa 20 anys, sí que hi ha una reducció clara del voltant del 30%.

Estiu tràgic

Les dues noves morts arriben després d’un estiu tràgic. Al juliol van morir vuit dones, un dels pitjors registres de l’estadística, i a l’agost cinc més. Aquest setembre, si es confirmen aquests dos casos com a violència de gènere, en serien quatre més, entre elles Lorena Terrés, un cas paradigmàtic, perquè va ser víctima de violència amb quatre parelles successives i l’home que la va assassinar havia sigut denunciat per ella diverses vegades, havia ingressat a presó provisional i havia tingut ordres d’allunyament, però quan va acabar amb la vida de Lorena no hi havia cap mesura de protecció en vigor.

També va ser cridar l’atenció el doble assassinat portat a terme per l’ex número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Fortuny de Pedro, el 20 d’agost. Va matar el mateix dia la seva parella actual i la seva exnòvia, a Rubí i a Castellbisbal, amb poques hores de diferència: un cas insòlit i del qual no es coneixen precedents.

Catalunya ha destacat aquest any, precisament, per patir un repunt de feminicidis inusitat que inclou diversos assassinats per violència vicària, que és quan l’agressor mata els fills per provocar un mal insofrible a la mare, però sense arribar a matar-la. Cal destacar que, de les 36 víctimes a tot Espanya per violència de gènere, 13 han mort a Catalunya. A aquesta xifra s’han de sumar cinc nens que han sigut assassinats en contextos de maltractament, pels seus propis pares o per les parelles de les seves mares. Dos van morir al costat de la seva mare i tres per violència vicària.

En total, els 18 assassinats de dones i menors suposen la xifra més alta de la sèrie històrica, ja que l’any amb més feminicidis d’aquest tipus des del 2012 va ser el 2014, amb 14 morts violentes.

Les mesures

Ni els experts ni la Generalitat saben explicar per què aquest any s’estan produint tants assassinats masclistes en la comunitat ni per què molts dels agressors es rabegen amb els nens.

Notícies relacionades

Una descàrrega d’ira que busca aniquilar

Ayuso crearà un centre per a homes víctimes de violència sexual

Per buscar una explicació i determinar si la violència vicària es tracta d’un fenomen nou, el Govern ha encarregat un estudi a un grup de 15 experts, tot i que encara no han conclòs el seu treball.

A nivell nacional, dilluns passat es va celebrar el desè comitè de crisi, un òrgan que es reuneix des del 2022 cada vegada que en un mes se superen els cinc assassinats. En aquest context, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va anunciar que en la renovació del pacte d’Estat contra la violència masclista, en el qual estan treballant totes les forces polítiques excepte Vox, s’inclouran mesures específiques per prevenir la violència en els mesos d’estiu, període en el qual tradicionalment se sol agreujar.