Quatre de cada deu agressors masclistes són reincidents

Però no era la primera vegada que ingressava a la presó. El 2021 va assestar una punyalada a la Lorena i se li va dictar presó provisional, però no va arribar a ser condemnat perquè la víctima va declarar després que s’havia apunyalat ella sola. Quan va morir, no hi havia cap mesura de protecció activa.

El seu cas és, per tant, paradigmàtic de com moltes víctimes no poden escapar-se de l’espiral de la violència, que massa agressors masclistes no es rehabiliten i de les fallades i carències del sistema de protecció, tot i que Espanya se situï a l’avantguarda en la lluita contra les violències masclistes. Dos presumptes nous assassinats en les últimes 24 hores –encara en investigació– eleven a 36 el nombre de mortes el 2024.

Estudi pioner

Un informe pioner respecte a la reincidència dels agressors masclistes dona llum sobre un tema clau: després de seguir gairebé 20.000 expressos de 2009 a 2019, va determinar que els delictes comesos en aquest àmbit tenen un índex de persistència del 41,6%, el doble de la taxa general, que se situa en un 20%. És a dir, quatre de cada deu maltractadors tornen a entrar a presó per amenaçar, pegar, violar o acovardir de diverses maneres les seves parelles, ja sigui la mateixa o diverses.

De manera significativa, es tracta del tercer delicte amb més reincidència, per darrere dels robatoris (el 76% reincideixen) i dels delictes contra la salut pública (tràfic de drogues, amb una taxa del 42,4%, semblant a la de violència de gènere). Per darrere se situen les agressions sexuals, amb una taxa del 22%. A més, el 73% dels maltractadors reincideixen en els tres primers anys després de sortir de la presó i el 85% ho fan en els cinc primers anys.

Davant aquesta problemàtica i fruit del treball en diversos comitès de crisi –l’òrgan estatal que es convoca cada mes que se superen els cinc feminicidis–, el Ministeri de l’Interior va posar en marxa l’any passat un protocol que permet alertar les dones que interposin denúncia si els seus agressors tenen antecedents de comportaments violents contra parelles anteriors a fi que extremin la vigilància.

Des de llavors, les forces de seguretat han detectat 21.499 casos d’agressors persistents, gairebé el 22% dels 98.188 casos actius a data del 31 d’agost del 2024 en el sistema de seguiment i protecció a víctimes VioGén. D’ells, han alertat les víctimes en 16.400 casos, segons les dades facilitades per Interior a EL PERIÓDICO.

Hi ha menys avisos que nombre de reincidents en el sistema VioGén perquè la instrucció dictada, seguint el criteri judicial, indicava que l’avís no ha de ser sistemàtic o generalitzat, amb l’argument que cal evitar alarmes innecessàries, sinó que depèn de la valoració que facin els experts policials de cada cas. No obstant, sí que es comuniquen els antecedents sempre que hi hagi risc mitjà, alt o extrem.

Amb avís o sense, el problema és que moltes víctimes continuen convivint amb l’agressor perquè la violència de gènere és un complex problema estructural en el qual pesa molt la por o la dependència emocional, econòmica o social. A això s’han de sumar les fallades en el sistema de protecció: l’assassí de Castelló, per exemple, malgrat tenir antecedents extremadament greus, no tenia una ordre d’allunyament activa.

La investigació determinarà què és el que no va funcionar en aquest cas en concret, però en el fons rau, segons explica la fiscal Susana Gisbert, que la violència de gènere "té característiques pròpies precisament per l’alt nivell de reincidència dels maltractadors, que se sustenta en el masclisme arrelat i la vulnerabilitat de les víctimes, a més de la dificultat de provar delictes" que, en la majoria d’ocasions, passen en la intimitat de la llar i sense més testimonis que la parella. "Si la víctima no denuncia o s’acull a la dispensa [que li permet no declarar contra la seva parella], els jutjats no podem seguir endavant", lamenta.

A més, "existeix un problema fonamental, ja que, quan s’ha complert la pena, només existeix la llibertat vigilada, però com que també té un termini, s’acaba". Com a possible solució, l’especialista proposa que s’explori la possibilitat que les forces de seguretat vigilin els ex presos després de complir condemna però "sense vulnerar els seus drets", una opció que caldria articular jurídicament. Al seu torn, reclama donar "més eines" a les víctimes perquè "puguin sortir del bucle", trencar la relació amb els agressors i confiar en les institucions.

Violència "cíclica"

Per la seva banda, Miguel Lorente, exdelegat del Govern contra la violència masclista, considera que "falla el sistema i fallem com a societat". D’una banda, segons el seu parer, la justícia no aconsegueix protegir totes les víctimes perquè "la violència de gènere és cíclica i els tribunals la fragmenten i jutgen cada delicte per separat", un error que genera certs marges d’impunitat i esquerdes en l’ajuda a les dones.

Notícies relacionades

Una descàrrega d’ira que busca aniquilar

Ayuso crearà un centre per a homes víctimes de violència sexual

A més, "falla la detecció a través de les consultes mèdiques, a les quals les víctimes acudeixen amb freqüència, i també el tractament que reben les afectades, ja que quan denuncien s’interposen ordres d’allunyament o se’ls atorga ajudes econòmiques, però no se les tracta mèdicament de forma íntegra perquè puguin sortir definitivament de l’espiral de violència".

Al costat contrari, els programes de rehabilitació d’agressors funcionen, ja que baixa el nivell de reincidència, però no sempre es realitzen, bé perquè no són obligatoris o perquè hi ha marges per flexibilitzar el compliment. "La justícia podria interposar més mesures i millors de reeducació i de seguiment vigilat", proposa Lorente.