Siniestro Total, en la serena maduresa

Han passat 25 anys, i Siniestro Total no ha perdut la seva gràcia. Els gallecs són ara uns músics de mitjana edat disfuncionals, generacionalment desubicats, però, contra tota previsió raonable, no arraconats delshow business.Segueixen omplint sales i passant-s'ho de conya amb el seu rockhooligan, i Julián Hernández es bolca en les cançons fins a quedar afònic. Com dimecres a Bikini, on van posar de llarg aquest aniversari plasmat en el seu recent doble compacte i DVDQue parezca un accidente.

Van tocar unes 30 cançons en una hora i mitja, cosa que dóna una idea del seu rendiment executiu. I ho van barrejar tot; cançons d'ahir i d'avui, amb un so madur en relació amb els vells temps, però sense excessos de tècnica. Sí, tenen un teclista-saxofonista, però no són la

E Street Band. El punt gamberro és inseparable d'una banda que fa temps va integrar en el seu repertori aquella oda al plaer i a l'esbarjo que ésVamos muy bien ("borrachos como cubas / ¿y qué?"), d'Obús, i que sona com si fos una composició pròpia.

Van passar d'Alégrame el díaaSobre ti;del seu homenatge al probe instrumentista d'arpa celta Emilio Cao (versió deDavid Watts,dels Kinks) a unenrockitassalt aBailaré sobre tu tumba.Bikini, fent pinya. AmbMiña terra galega,o sigui,Sweet home Alabama,de Lynyrd Skynyrd, després d'una ressaca de ribeiro, el recinte va passar de la fase de l'exaltació de l'amistat als càntics regionals.

DECADÈNCIA PÚBLICA

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La veu de Julián Hernández s'extingia per moments. Ja no semblava humana. "Hem de marxar, que començaMuchachada nui", va bramar abans de treure-li la pols aCuánta puta y yo, qué viejo,aquesta composició que difícilment sonarà a les dependències del nou Ministeri d'Igualtat.

Reanimat no sabem ben bé per quins mètodes, Hernández va pilotar, com un heroi malferit, i sense que gairebé se li entengués res, un bloc agònic de bisos com¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿A dónde vamos?, Todo por la napiai l'espasme d'Ayatollah!,l'himne necessari per tancar una nit caracteritzada pel cultiu de la metàfora poètica. Abans de tot, molta calma: l'esperit de Siniestro Total segueix viu.