Albert Guinovart: "L'alegria ha sigut desterrada dels concerts"

--¿Per què ha elegit Bach, Beethoven, Chopin, Granados i una peça de la seva autoria per al festival?

--L'aposta de Mas i Mas aconsegueix el que no fan les institucions: protegir el patrimoni demanant a cada intèrpret que toqui una peça d'un contemporani català. El meu repertori passa per quatre segles i acaba amb una obra de joventut,Sonata per a piano núm. 1, tota una declaració de principis. Quan era al conservatori es feia molta música experimental que no m'agradava, i amb l'èxit deMar i celvaig veure que amb les coses populars podia connectar.

--¿Per què els de la seva generació beuen de les avantguardes dels 40?

--Les generacions funcionen per oposició, menys la nostra. Hi ha molt de papanatisme. Molts programadors no s'atreveixen a obrir-se i, a sobre, aquestsmodernssón els gurus de comissions artístiques, orquestres, festivals i jurats. Els que fem música assequible normalment som intèrprets, i ells si trepitgen la tarima és per saludar.

--¿Com és la seva Barcelona de La ciutat que parla, la ciutat que sona

--Aquest espectacle inclou textos de Dani Nel.lo que són un cant a Barcelona, vista a través d'uns quants personatges al llarg d'un dia.

--¿Combrega amb la campanya Visc(a) Barcelona

--El bon rotllet que hi venen m'esgarrifa. Els meus personatges són reals i diferents. Hi ha des del que enyora La Paloma quan era oberta fins a lapijaque demana al taxista que la porti a la plaça Calvo Sotelo, en lloc de dir Francesc Macià, tal com la corregeix amb humor el taxista.

--Amb el pas del temps, ¿com valora el seu musical Gaudí?

--Vaig quedar content del resultat musical, però del teatral i l'escènic... Vaig voler buscar la part espiritual de Gaudí, transformar la fantasia dels seus edificis en música. Era un muntatge íntim i el BTM no va ser el lloc propici. I sí, el text era avorrit, ¡però la vida de Gaudí era avorrida!

--¿Creu que la clàssica mortifica?

--A vegades busquen tanta transcendència que obliden la seva funció bàsica: entretenir, elevar l'esperit. Hi ha autors que pretenen que la gent s'esforci per comprendre'ls, ¡quina pedanteria! No pots demanar a algú que ha pagat la seva entrada cap esforç més. Des de la segona meitat del segle XX s'ha desterrat l'alegria dels concerts. Avui qualificarien Mozart de frívol.

--I no es cansa d'escoltar la sintonia d'El cor de la ciutat

--Ja m'han dit que l'any que ve no compten amb mi. De fet, mantenen la meva firma i em colen algunes merdes que no són meves... La sento com si ja no fos meva. La sents tantes vegades que es despersonalitza, encara que em continua agradant. La funció per a la qual es va concebre s'ha complert. I estic content d'haver introduït l'orquestra simfònica a TV-3.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

--¿Per què els compositors són pocs i mal avinguts?

--Perquè hi ha molt poc pastís per repartir-se. I sempre hi ha suspicàcies: que si ets del partit, amic de...