Salvador Távora porta a Peralada el seu 'Flamenco para Traviata'

Fandangos i òpera van de bracet a Flamenco para Traviata, la nova creació de Salvador Távora. El muntatge estrenat amb èxit a l'última biennal de flamenc de Màlaga desembarca aquesta nit a Peralada.

Una impressionant María Távora, néta del cèlebre director sevillà, interpreta Violeta, la prostituta d'alta volada de l'òpera de Verdi convertida ara en bailaora. El seu amant, Alfredo, transformat en senyoret andalús, l'encarna el bailaor El Mistela. El pare del noi, que s'oposa a la relació, és a càrrec de Francisco Torres. "El pare simbolitza el poder per això: per separar-los. Així surt muntat en un cavall imponent", avança Távora.

El creador dels exitosos muntatges de Carmen (1996) i de Don Juan de los ruedos (2000), tots dos estrenats al Festival de Peralada com la sensual versió de Carmina Burana (2003), intenta tornar a l'essència i l'austeritat que van marcar les primeres obres, fugint de la grandiositat en què va anar caient la companyia. "Aquest espectacle és fruit d'un procés de conclusions, no només estètiques, sinó també socials". D'aquesta reflexió també n'ha sorgit un teatre per a 300 persones, que va obrir les portes a Sevilla el mes de març del 2007 amb el nom de Távora.

"Portats per la cultura del capitalisme, aquests últims anys el teatre s'ha omplert d'esplendor i grandiositat, i ha oblidat que el primer és el compromís per crear una societat millor. La història ha demostrat que després de conquistar grans teatres del món vam perdre part de nosaltres mateixos". El seu objectiu és conjuntar l'eficàcia de l'art per atraure nous públics, que mai han anat al teatre. Fruit d'aquesta filosofia, algunes funcions del Teatro Távora acullen presos i immigrants sense papers.

VIDA I MORT

Quejío, una de les seves primeres obres, enllaça amb l'esperit de l'estrena d'aquesta nit. "Si aquella va ser una protesta visceral d'un poble marginal, aquesta és una crònica fosca de la realitat social andalusa a través del testimoni de 12 cantaores sevillans la majoria dels quals van morir tirats a qualsevol cantonada, quasi captaires", explica Távora. Peralada destinarà 7.000 euros de la recaptació a la Fundació Vicente Ferrer per a un programa de nutrició a Anantapour (Índia), per ajudar 2,5 milions de persones de les castes més baixes.

Els fandangos de Pepe El Pinto i El Carbonerillo s'acoblen com un guant a la trama de La Traviata. "El dolor, la mort i la vida que reflecteix de forma culta la música de Verdi estan recollits en l'expressió popular del fandango dels barris sevillans". Per ell, el flamenc és difícil de concebre sense patiment.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La veu esquinçada dels cantaores s'uneix a l'excepcional timbre de Maria Callas, la veu de Violeta. Ella i els preludis d'algunes escenes són els únics documents sonors de l'òpera de Verdi. "Al final no se sap si és flamenc o òpera". El director va descobrir La Traviata quan Núria Espert li va demanar que treballés en el muntatge que va estrenar la Royal Opera de Glasgow el 1988.

El seu projecte és portar a escena Les Bacants, d'Eurípides, en honor a Manuela Vargas, bailaora que va triomfar amb aquesta obra el 1987. "La seva mort fa uns mesos va passar totalment desapercebuda", diu, fastiguejat del menyspreu institucional amb els artistes a Espanya.