Pasión Vega, Sole Giménez i Rosario acaben d'adaptar el clàssic de Violeta Parra 'Gracias a la vida'

¿Qui no ha sentit mai això de «Gracias a la vida, que me ha dado tanto»? Un clàssic entre clàssics del cançoner llatinoamericà que aquest any passat ha recobrat al nostre país una vigència inesperada. Segons sembla, Luz Casal, que l’havia cantat en diversos recitals quan encara estava convalescent, pretenia gravar-la en el seu disc de velles cançons llatinesLa Pasión i a última hora va decidir deixar-la fora. Potser un sisè sentit la va avisar de l’overbookingde versions deGracias a la vidaque era a punt d’arribar.

Sens dubte, la que més ha calat ha estat la de Pasión Vega. Dóna títol al seu últim disc d’estudi i en els seus concerts la canta amb un cistell de flors sobre l’espatlla, en estat de gràcia vital i artística.

També amb accent floral, l’ha inclòs en el seu discDos gardeniasl’exPresunta ImplicadaSole Giménez. En clau de latin jazz. Més a prop de la bossa nova, Rosario Flores la canta en el seu nou treballCuéntamei, per si n’hi hagués poques, també apareix en el DVD en directe que acaba d’editar Raphael,50 años después, que per alguna cosa la canta sempre com si fos l’himne de la seva resurrecció.

La mort de Mercedes Sosa, l’octubre passat, va avivar més elrevivaldeGracias a la vida. La seva veu profunda la va difondre com cap altra per tot el planeta, tot i que a Espanya potser la va fer encara més famosa Joan Baez. El 1974 va titular així un disc sencer en castellà (on apareixiaEl preso nº9), convertit en emblema de la transició. A les misses progres competia en popularitat ambEls sons del silenci. I no calia canviar-li la lletra. Però la història deGracias a la vidaimpedeix veure-la només com una simple celebració de l’existència.

Final tràgic

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

El 1996 la va gravar per primera vegada la seva pròpia autora, la xilena Violeta Parra, i al cap d’uns mesos es va suïcidar. Només tenia 49 anys i ja estava considerada com la mare de la nova cançó xilena. A més de folklorista, cantant i compositora també era pintora, escultora, brodadora i ceramista. Poc abans havia exposat individualment ni més ni menys que al Louvre parisenc. A Europa, la intel·lectualitat la venerava. Va tornar a Xile com una icona de l’esquerra i es va embarcar en el seu projecte artístic més ambiciós, la Carpa de la Reina, que conjugava diferents arts i artistes però que es va convertir econòmicament en un malson.

Diuen que la incomprensió del públic xilè va tenir molt a veure amb el seu final tràgic. I més els seus successius desastres amorosos. La mort de la seva filla l’havia distanciat dels seu marit i poc després de gravarGracias a la vida trencava amb la seva parella, el flautista Gilbert Favre. Ell va anar-se’n a Bolívia i quan ella el va anar a veure ja estava casat. El 5 de febrer de 1967 va posar fi a la seva vida amb un revòlver.