José Mercé cantarà al Liceu la seva versió aflamencada de 'Nanas de la cebolla'

Feia temps que José Mercé volia cantar al Liceu, sala a la qual li va poder prendre mides quan va participar amb Marta Sánchez en l'espectacleTangoel 12 de novembre passat. Però aquesta nit (a les nou) s'enfrontarà al públic en solitari com a estrella absoluta, convidat pel festival De Cajón!. "És un repte grandiós que volia aconseguir. No s'ha d'oblidar que he treballat als millors teatres del món, primer amb Antonio Gades i després en solitari", explica elcantaorde Jerez.

De fet, relata que va ser el gran ballarí qui, quan ell tenia 13 anys -ja feia dos que estava enrolat en la seva companyia-, li va aconsellar que es comprés una antologia de Miguel Hernández durant una estada a Buenos Aires -"llavors a Espanya no es podia comprar", aclareix-. Poeta a qui en el seu pròxim disc que editarà el 27 d'abril i titularàRuidovol rendir homenatge. "Però perquè em venia de gust, no perquè aquest any se celebri el seu centenari", avisa. "Des de llavors és el meu poeta preferit".

El flamenc que més ha venut

En concret, Mercé canta una versió aflamencada de lesNanas de la cebollaque va cantar Serrat amb música d'Alberto Cortez, i que avançarà al Liceu. Al disc la interpreta amb Pasión Vega i el jove Carlos Sanlúcar, el nebot del productor i compositor Isidro Muñoz amb qui elcantaortorna a fer tàndem. De fet, Muñoz és l'autor de la resta de les cançons que integren aquest compacte, el dissetè delcantaorque ja va revolucionar eljondoamb aquest mateix productor quan van llançar l'atrevitConfí de fuá.

¿Com es porta haver venut més discos que el mateix Camarón? "Estupendament. Però els temps i el flamenc no són els mateixos; abans eljondono tenia el mateix tracte" ¿Però algun mèrit deu tenir vostè? "Sóc el flamenc que més ha venut al món (més de 600.000 exemplars en l'última dècada) perquè he volgut obrir-lo perquè la gent jove s'hi interessi, amb lletres sobre el dia a dia. Aquest ha estat el gran encert". Al llarg de la seva carrera, Mercé s'ha atrevit a fer versions de Manu Chao (Clandestino), Luis Eduardo Aute (Al alba), Víctor Jara (Te recuerdo Amanda) i els Pop Tops (Mammy blue).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un disc amb pocs instruments

ARuidohi habulerías(la peça que bateja el compacte iLa llave), tangos (De rima en rama),alegrías(Pan y pico), rumba (Todos seremos), però també lasoleáVengo de donde no estuve. "En el repertori també volia incloure flamenc clàssic. I ja aviso que hi ha lletres meravelloses comContigo, que canto sol amb una guitarra. En realitat, és un disc amb pocs instruments". ¿I no tem que els flamencòlegs tornin a carregar contra les seves entremaliadures? "Afortunadament ja queda poqueta gent d'aquesta història desota, caballo y rey", sospira.