El manga lidera el préstec a les biblioteques catalanes

Cap de les dades fetes públiques ahir pel Departament de Cultura de la Generalitat sobre els usos i els serveis de les biblioteques de Catalunya el 2009 té un saldo negatiu, cosa que va fer que els seus responsables qualifiquessin les xifres de «gratificants, espectaculars i contundents». Però sí que hi ha una dada sorprenent: la preferència que els usuaris mostren pel manga a l’hora d’emportar-se documents a casa. Les històries de factoria japonesa, sobretot les relacionades amb el còmic sobre ninjesNaruto, lideren la classificació del préstec en tots els formats. Circumstància que el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, no considera «negativa», ja que aquesta llista depèn, en gran part, de «l’impacte audiovisual» que genera la televisió en els més joves, «una franja d’edat amb molts usuaris a les biblioteques». I en qualsevol cas, pel conseller, «l’estímul de la lectura sempre és positiu».

La satisfacció amb les xifres està justificada per un augment significatiu en tots els camps: usuaris, equipaments, contingut i activitats. El 2009 hi va haver 23.597.973 visites, es va arribar als 2.857.827 d’usuaris amb carnet i el préstec va arribar fins als 16.703.912 de documents. Això suposa un increment respecte al 2008 del 7%, el 9% i el 5%, respectivament. A més a més, es van inaugurar 15 biblioteques i es van portar a terme 34.000 activitats de foment de la lectura.

GRAN CIVISME / Pel conseller, la crisi «podria» ser un dels motius de l’augment de l’ús d’aquestes instal·lacions i del seu èxit, però també ho són «la inversió concertada [en referència a la col·laboració entre administracions] i que la gent hi troba allò que busca». A més a més, són equipaments tan pròxims i accessibles que s’han convertit en un servei bàsic, «en elsCentres d’Assistència Primària (CAP) de la cultura», segons Tresserras.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

De fet, la inclinació que tenen els ciutadans cap a les 343 biblioteques públiques existents no només es fa patent en els números sinó també en el civisme que hi impera, ja que no es produeixen incidents i hi ha un gran respecte per l’espai i el contingut.

Més dades per a l’optimisme: el carnet únic per a l’ús dels centres, independentment de l’administració que els tutela, ja és un fet, igual que la posada en marxa d’un buscador amb tecnologia 2.0 per accedir als catàlegs públics; i un servei nacional de préstec interbibliotecari. Un balanç que, segons Tresserras, «aguditza la tendència marcada el 2008» que va suposar un gran salt» en comparació d’anys anteriors.