Barcelona en vers

Demà acabarà Barcelona Poesia, que cada mes de maig ens ofereix una esplèndida programació d’esdeveniments literaris. La imatge que n’ha encapçalat la convocatòria eraTot és ara i és res, el títol del llibre queJoan Vinyoliva publicar ara fa quaranta anys. Potser l’acte més emblemàtic de Barcelona Poesia és el Festival Internacional, que el dia 13 va acollir el Palau de la Música Catalana, convertit en un temple on els poetes oficiaven la lectura dels seus versos com si es tractés d’una partitura, mentre els assistents quedaven corpresos per la musicalitat i l’emoció trasbalsadora o la provocació intel·ligent dels poemes.

Notícies relacionades

Chocolate Amatller torna al seu origen amb una botiga al Born

"¿Cancel·lar un ésser humà?"

Al llarg d’aquests dies la poesia ha pujat a l’autobús o s’ha passejat per la Rambla, hem recordatJosep Vicenç FoixoJoan Maragall... Ara bé, un dels moments més significatius de Barcelona Poesia es viurà avui al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona amb la festa dels Jocs Florals, que actualitzen una tradició trobadoresca del segle XIV represa a Catalunya a mitjan segle XIX amb la Renaixença. A l’acte dels Jocs Florals, a més del lliurament de premis, es farà un balanç de l’any poètic 2009. Però l’essencial d’aquesta setmana atapeïda de propostes excel·lents, amb la primavera instal.lada de ple als carrers de Barcelona, és que les veus dels poetes es tornen un espai compartit. Amb el ressorgiment de la vida que desencadena l’eixamplament del dia i l’expansió de la llum als nostres ulls i en el paisatge, els versos ocupen la ciutat i ens sentim convocats pels grans poemes, que, més enllà de parlar-nos de l’experiència personal dels seus creadors, es transformen misteriosament en la plasmació d’instants memorables de la nostra pròpia biografia.

La poesia és un gènere tan antic com la literatura, però dins de la nostra apressada societat contemporània manté plenament la seva vigència per la subtil confluència de brevetat i intensitat, per la seva capacitat de tensar el llenguatge fins a extreure de cada paraula la imatge que ens arrenca de la rutina quotidiana i ens confronta amb l’autèntic centre i eix de la nostra existència. Cal celebrar Barcelona Poesia, l’expressió d’un compromís amb la cultura que ens dignifica.