Eterna Pompeia

«A les possessions de Júlia Espúria, filla de Fèlix, es lloga un bany molt còmode i ben equipat per a gent distingida, estances amb les seves habitacions i menjadors (al primer pis) (...) Si a algú li interessa, que es posi en contacte amb nos­altres». Aquest anunci no tindria res de particular si no fos perquè va ser escrit en una façana ara fa més de 19 segles per uns propietaris que oferien les seves finques a la Pompeia que el 24 d’agost de l’any 79 dC va sepultar la lava del Vesuvi.

A través de nombrosos grafits com aquest, a més a més d’abundant documentació extreta dels textos clàssics, com el relat de Plini el Jove, i de les excavacions de la «ciutat momificada», com la va batejar Goethe, la professora d’Història Antiga de la Universitat Carlos III de Madrid Mirella Romero rescata aPompeya(La Esfera de los Libros) la vida quotidiana dels 20.000 habitants de l’Imperi romà que poblaven la fèrtil terra que envoltava el volcà quan va entrar de manera violenta i sobtada en erupció.

A més de reconstruir com la fúria del Vesuvi va preservar Pompeia intacta per a la posteritat i de recórrer la seva influència en la literatura, el cinema o la pintura, la investigació de Romero inclou aspectes poc estudiats, com ara la relació amb Espanya. ¿Sabien que va ser gràcies a l’obstinació

–i els diners– de Carles VII de Nàpols, futur Carles III d’Espanya, que la ciutat va començar a emergir de la cendra i les roques volcàniques? Va ser el 1738 a la veïna Herculà, i 10 anys després a Pompeia, quan el rei, interessat en les antiguitats trobades en una finca que va comprar a la zona, va començar les excavacions que encara avui en dia continuen.

A l’autora el que més l’atrau de Pompeia, com a milions de visitants, és «el fet de sentir-se transportat en el temps, de passejar per una ciutat romana i entrar a les cases, veure la quotidianitat a les marques de les rodes dels carros o el pa dels forns». «Els grafits –afegeix Romero– descobreixen que els pompeians eren molt semblants a nosaltres». Tant que, per exemple, les admiradores dels gladiadors van deixar a les parets molts testimonis que el traci Octavià era un dels més desitjats: «Sospir de totes les dones» i «amo i senyor de totes les ninetes».

Les pintures eròtiques, amb explícites escenes de sexe, exhibides sense pudor als frescos de les cases, les termes o els bars, «formaven part de la quotidianitat». Hi pots trobar representacions de fal·lus «a cabassos a les cantonades, a terra, en les pintures, als llums». A Pompeia, on hi havia més prostíbuls que forns, els grafits de carrer no desentonarien gaire en la secció de contactes de qualsevol diari d’avui: «Éutique, grega. Dos asos. De complaents maneres», «Lais mama per dos asos». Sense pèls a la llengua, clients dels 150 bars i hostals pompeians escrivien a les parets coses com per exemple «M’he follat la tia de la taverna», «Pagaràs per les teves trampes, hostaler. A nosaltres ens vens aigua i el bon vi el guardes per a tu» o «Efebus, ets un tarambana.

Romero pren el pols a una ciutat amb unes 40 fonts públiques, gimnasos a l’aire lliure i més de 600 botigues i tallers, que s’enriquia amb el comerç de vi, amb tintoreries que feien servir l’orina com a netejador pel seu contingut en amoníac, o amb cirurgians que disposaven d’un instrumental semblant al que hi ha a l’actualitat. Les cases dels rics tenien aigua corrent, piscines i banys privats, pels quals pagaven un impost especial, i luxoses vaixelles de plata, com la que es va trobar amagada en un corredor sota el bany de la Casa de Menandre, com si l’haguessin posat en un lloc segur del pillatge abans de fugir de l’erupció per tornar a rescatar-la més tard.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Les víctimes parlen

Però les imatges més impactants, i també morboses, de Pompeia són els motllos exactes en guix de les víctimes cobertes per la cendra, que al solidificar-se va conservar les seves formes abans que es descompongués el cos. «Alguns s’encongeixen o es tomben de bocaterrosa, terroritzats, esperant la fi (...), altres han patit espasmes (...), un nen es tapa la cara. Les víctimes parlen per si mateixes». I també les tasses, com una de plata trobada en una vil·la amb aquesta inscripció: «Disfruta de la vida mentre en tinguis, perquè el demà és incert». Sobren els comentaris.